Societat 15/11/2016

L'oposició en bloc tomba els pressupostos de Colau

El govern municipal els haurà d'aprovar vinculats a una qüestió de confiança

Selena Soro
3 min
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al ple de l'Ajuntament en què se l'ha reprovat

BarcelonaTercer revés al govern d’Ada Colau en un sol mes. L’oposició en bloc ha tombat aquest dimarts la proposta de pressupostos del govern municipal, tan sols unes setmanes després de quedar-se sense full de ruta i sense ordenances fiscals. CiU, ERC, PP, Ciutadans i CUP han votat avui en contra de tramitar inicialment els comptes per al 2017 durant la comissió d’Economia i Hisenda, fet que obligarà Colau a aprovar-los vinculats a una qüestió de confiança. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ja va avisar la setmana passada que els comptes s’aprovarien “tant sí com no”, unes declaracions que durant la comissió d’avui tots els grups li han retret. “No teníeu gens de ganes de pactar els pressupostos, vau preferir quedar-vos sols i aïllats abans que pactar els comptes”, ha etzibat la portaveu adjunta del grup de CiU a l’Ajuntament, Sònia Recasens.

Pisarello, per la seva banda, ha lamentat la negativa en bloc dels grups de l’oposició i ha assegurat que la qüestió de confiança no era l’opció més desitjable per al govern, però que, en vista “que l’oposició ja tenia el seu vot decidit”, l’Ajuntament comptava amb aquesta figura legal per evitar una situació de bloqueig i “permetre que la ciutat tingui uns pressupostos”. “Jo hauria preferit tenir uns comptes amb més suport, però hi ha una agenda política de canvi que és irreversible”, ha sentenciat el primer tinent d’alcalde. A partir d’aquí, ha deixat clar que, més enllà dels pressupostos, el govern, format per BComú i PSC, haurà de seguir arribant a acords de ciutat amb els grups.

Els futurs pactes a l’Ajuntament

Davant la situació de bloqueig a l’Ajuntament, i de cara a futures negociacions, el segon tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), ha apostat aquest a migdia –quan ja es preveia que els pressupostos no tindrien els suports necessaris– perquè el govern de la ciutat no depengui tant d’ERC i la CUP i busqui també acords de ciutat amb CiU i C’s. “Segurament no hem de dependre tant de grups minoritaris i radicals ni d’aquells que volen subordinar la ciutat a altres interessos”, ha dit en declaracions als mitjans. Collboni ha reconegut que el 'no' als comptes és “una mala notícia”, i ha opinat que cal abandonar els “apriorismes ideològics” i optar per la “geometria variable”. Ha fet una crida a “obrir el ventall” de forma “desacomplexada”, com una aproximació “pragmàtica per evitar que la ciutat quedi bloquejada”.

La proposta de comptes de Colau inclou un creixement del 4,7%, fins als 2.500 milions d’euros d’inversió en polítiques socials i econòmiques, així com la contractació de 350 persones per primer cop des del 1996, amb 148 professionals més als districtes i uns 200 en l’àmbit social. L’Ajuntament traurà ara els pressupostos a exposició pública i, després del termini legal d’un mes per a possibles al·legacions, els durà previsiblement a votació al ple del desembre vinculats a una qüestió de confiança. L’oposició tindrà aleshores un mes per proposar-ne una i uns pressupostos alternatius. Si no ho aconsegueix –l'aritmètica està complicada, i CiU i ERC haurien de pactar amb partits com PP o C’s–, s’aprovaran de manera automàtica. Barcelona comptaria finalment així amb pressupostos el gener del 2017.

Durant la comissió d’aquest dimarts, els grups han recordat els motius de la seva negativa als pressupostos. El líder d’ERC, Alfred Bosch, ha reiterat que BComú ha incomplert els pactes arribats amb el seu partit –el trasllat de la Model o la gratuïtat del transport públic per als joves de 16 anys– i que es mostrava deslleial amb les institucions en votar al Parlament en contra dels pressupostos de la Generalitat. PP, C’s i Ciutadans han retret a Colau la falta d’ambició en polítiques de reactivació econòmica, i la CUP ha lamentat la persecució al col·lectiu dels manters, i ha retret a l’alcaldessa que amb el 'no' als comptes havia certificat “el seu aïllament polític i social”.

stats