ENTREVISTA
Societat 14/07/2016

Pere Castells: "El menjar i el sexe estan vinculats al plaer, no podem renunciar-hi"

Referent en investigació gastronòmica, Pere Castells ha col·laborat amb els millors cuiners del món i ara ha escrit el llibre ‘La cuina del futur’

Georgina Ferri
4 min
Pere Castells ha posat la ciència al servei de la gastronomia i reivindica que la cuina sigui una disciplina acadèmica.

BarcelonaDes del mòbil li donarem l’ordre a un robot perquè ens prepari el sopar abans d’arribar a casa. Sembla futurologia, però pot ser una realitat a finals del 2017. La cuina del futur ja és aquí. La gastronomia, l’art de menjar millor i més saludablement, es posa al servei del nostre ritme de vida i es val de la ciència i de la tecnologia per aconseguir-ho.

Quina serà la cuina del futur?

A la cuina del futur hi haurà més ciència i la salut tindrà una importància vital. També serà una cuina de contrastos, tant pel que fa a productes com pel que fa a elaboracions.

Mengem bé?

Evidentment, no. L’oferta és tan gran que és difícil poder destriar bé. És complicat diferenciar el plaer del que és saludable. Si ens obsessionem per la salut, tenim un problema de gaudi del menjar. Ara bé, si només ens preocupem de gaudir, probablement tindrem un problema de salut. Jo sóc un fanàtic de la xocolata i busco arguments per defensar-la.

Evita problemes cardiovasculars...

Sí, i és antioxidant, però també és altament calòrica. És una qüestió de contrastos!

¿És incompatible gaudir i menjar saludablement?

No necessàriament ha de ser incompatible, tot i que a vegades ho és. La població occidental està molt preocupada per la seva dieta, però amb ingestes poc calòriques també pots tenir molt de plaer. De fet, la cuina d’alta restauració ha demostrat que es poden fer coses molt poc calòriques i molt gustoses i plaents.

La tecnologia ens ajudarà?

La gent arriba a la nit cansada i vol menjar alguna cosa que sigui relativament saludable, molt ràpida de fer i sense embrutar. I això t’ho dóna la tecnologia, que ens ajudarà amb la introducció de noves coccions. Puntualment, podrem fer també un foc a terra per coure la carn amb llenya, però cada vegada serà més residual.

Quines novetats hi haurà?

Ara estic en un projecte que es diu Moley, és un robot de cuina que sortirà a finals del 2017 o a principis del 2018. Són uns braços que surten d’una cuina i que poden guisar el que vulguis. T’hauràs de dissenyar l’espai per a aquest robot i en un moment determinat, per mòbil i des de la feina, li podràs dir que et prepari uns espaguetis per a les vuit del vespre.

Defensa l’ús del microones?

Sí, m’ataquen molt amb això. L’únic inconvenient és el nom. És un nou sistema de cocció, de futur i de present. És un aparell barat, que no el controlem i d’entrada ens fa por. Hi ha comunitats mundials que han passat del foc de terra al microones directament, hi han vist una forma de cocció molt sostenible, ràpida i neta. Per tant, la cuina del futur és menjar uns calçots fets a la llenya i una carn feta al microones. Conceptualment és molt contradictori, però realment passarà això.

En el llibre, diu que hi ha 2.000 milions de persones al món que mengen insectes en la seva dieta quotidiana. En el futur, ¿menjarem tots insectes?

És una qüestió totalment cultural. Jo sóc de Lleida i allà mengem cargols i hi ha molta gent que no li agraden gens. La FAO ha fet molta pressió, perquè creu que si es mengen insectes a tot el món també es poden menjar a Europa o a l’Amèrica del Nord. Culturalment, Europa no els vol i s’ha protegit amb els arguments de l’Agència de Seguretat Alimentària, que ha dit que són productes que no tenen controlats. Des del punt de vista científic és molt més sostenible produir insectes que criar vaques. Si ara els països no consumidors de vertebrats, en general, es posen a menjar vertebrats, no n’hi haurà prou per a tothom. La cuina del futur prescriurà i, per tant, influirà en l’alimentació del futur, perquè la cuina té credibilitat, més que la indústria alimentària.

Vostè també diu en el llibre que la clau és la personalització...

Hem d’aconseguir que la gent cuini, però posant-l’hi molt fàcil. I, de fet, la bossa d’amanida del supermercat ho reflecteix. Està envasada perquè no s’oxidi i tu et fas l’amanida en menys d’un minut, t’hi poses el que vols, t’ho personalitzes i conceptualment -i això és molt important- et creus que t’ho has fet tu. Ara bé, em preocupa que hi hagi gent que renunciï al plaer del menjar. El menjar i el sexe tenen un component de plaer, per qüestions evolutives evidents, no podem renunciar-hi. Aquesta renúncia que hi ha al plaer em preocupa, podríem arribar a menjar pastilles.

Estem anant cap aquí?

Jo crec que no, però sí que hi haurà una bona part de la població que voldrà anar cap aquí. Espero que sigui molt residual.

Cuina i ciència és un oxímoron?

Els de Harvard ens vénen a buscar aquí perquè fem el curs de ciència i cuina allà. Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Santi Santamaria... han creat un microclima a Catalunya únic al món. Ara hem d’academitzar-ho. Arribarà un moment que hi haurà doctors en gastronomia. Em preocupa molt la quantitat d’innovacions que s’han produït en un restaurant i que s’han quedat allà.

stats