RELIGIÓ
Societat 01/11/2016

El Papa avança en la reconciliació amb els luterans

Les dues Esglésies firmen un manifest per superar desavinences en el 500 aniversari de la Reforma

Ara
2 min
El papa Francesc i el president de la Federació Luterana Mundial al Malmö Arena de Suècia.

BarcelonaEl papa Francesc va sumar ahir un nou gest inèdit en la història de l’Església catòlica. El pontífex va viatjar a Suècia per sumar-se a l’inici dels actes de commemoració del 500 aniversari de la Reforma de Luter, que va separar els cristians d’Occident entre catòlics i protestants. En cinc segles, mai el màxim representant de l’Església catòlica s’havia sumat als actes dels sacerdots luterans per celebrar el cisma. Però el simbolisme no acaba aquí. Francesc i el president de la Federació Luterana Mundial, Munib Younan, van firmar una declaració conjunta amb el compromís d’“eliminar els obstacles encara vigents que impedeixen aconseguir la plena unitat” de les dues Esglésies.

L’acostament entre les dues confessions parteix del Concili VaticàII, el 1967. Segons el text, després del diàleg d’aquests últims cinquanta anys, les dues Esglésies han après que el que les uneix és més que el que les divideix. El manifest lamenta que luterans i catòlics hagin “malmès la unitat de l’Església” i admet que les diferències teològiques entre uns i altres van anar “acompanyades pels prejudicis i els conflictes”, i que la religió “va acabar instrumentalitzada amb finalitats polítiques”.

Martí Luter va desencadenar una de les fractures més importants de la història a l’Església dividint-la entre protestants i catòlics. El 31 d’octubre del 1517 -d’aquí un any se’n compliran 500 anys exactament-, va clavar a la porta de la seva església de Wittenberg (Alemanya) les 95 tesis contra la venda de les indulgències. El Papa s’havia autoassignat en aquell moment el poder de perdonar els càstigs associats a la confessió dels pecats dels creients. La declaració firmada ahir assegura que, tot i que el passat no es pot canviar, “el que es recorda i com es recorda sí que es pot transformar”.

Tot i que la declaració encara fa distinció entre les dues confessions, assegura que el veritable objectiu de catòlics i protestants és “aconseguir rebre l’eucaristia en una mateixa taula”. Tant protestants com catòlics reconeixen el sagrament però per raons dogmàtiques el celebren amb litúrgies diferents. “Anhelem que aquesta ferida en el Cos de Crist sigui curada. Aquest és el propòsit dels nostres esforços ecumènics, que desitgem que progressin, també amb la renovació del nostre compromís de diàleg teològic”, afegeix el text.

No al radicalisme, sí als refugiats

El manifest també rebutja, “de manera enèrgica, tot odi i violència, passada i present, especialment la comesa en nom de la religió”. Prenent com a punt de partida l’enfrontament entre catòlics i protestants -Luter va ser expulsat de l’Església i perseguit, i en alguns països com Espanya els protestants van ser perseguits fins ben entrat el segle XX-, el text fa una crida contra “el radicalisme que afecta molts països i comunitats”, i reivindica la “defensa dels drets humans i de la dignitat de les persones”.

Les dues Esglésies també es comprometen a treballar plegades per a l’acolliment dels refugiats: “Nosaltres, luterans i catòlics, instem a treballar conjuntament per acollir l’estranger, per socórrer les necessitats dels que han de fugir de casa forçosament per la guerra i la persecució”. En aquest sentit, s’anima a defensar “els drets dels refugiats i de les persones que demanen asil” i a treballar per l’acolliment dels immigrants.

stats