El Parlament commemora els 30 anys de l'aprovació de la llei de normalització lingüística
La norma la van aprovar el 6 d'abril de 1983 tots els grups parlamentaris
BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha acollit aquest dilluns l'acte institucional de commemoració dels 30 anys de l'aprovació per la cambra catalana de la llei de normalització lingüística. Va ser l'abril del 1983, amb el suport de totes les formacions polítiques, quan el Parlament va aprovar una norma que havia de ser decisiva per a la recuperació de la llengua en els seus usos oficials, en l'educació i els mitjans de comunicació. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, han presidit l'acte, en què també han intervingut una desena de ciutadans, 'testimonis' de l'impacte que ha tingut l'aplicació de la llei i que han explicat la seva pròpia experiència. Des de l'aprovació d'aquesta norma, l'evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% l'any 1983 al 83,2% el 2012. La normalització de l'ús de la llengua en l'àmbit oficial, en l'àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació públics ha estat determinant en aquesta notable evolució.
La llei de política lingüística del 1983 va ser substituïda per una norma nova del 1998, que és la llei vigent en l'actualitat, juntament amb els punts relatius a la llengua que apareixen a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.
El Parlament ha celebrat un acte institucional aquesta tarda per commemorar aquest aniversari i traçar l'evolució de l'ús social del català des de la històrica aprovació de la llei. El consens polític i social que va obtenir aquell text, així com les virtuts de la norma en l'augment destacat del percentatge de ciutadans que comprenen –sobretot– i parlen la llengua pròpia de Catalunya, han estat els dos aspectes més remarcats durant l'acte.
El catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Antoni Milian, ha estat l'encarregat de repassar la trajectòria de la llei de normalització lingüística, les seves vicissituds, el seu impacte i beneficis per a l'ús del català.
Durant l'acte s'han projectat dos audiovisuals amb imatges d'arxiu de l'època que han ajudat a situar el moment històric en què es va produir la votació d'aquesta norma. A més, una desena ciutadans de generacions i orígens diversos que han viscut de forma singular el procés de normalització lingüística han donat el seu testimoni de com han viscut el fenomen.
Una llengua "decisiva"
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha felicitat aquests deu participants per ser "la veu d'un poble que ha resultat vencedor, un poble que fa 30 anys va decidir que emancipació democràtica i normalització del català era el mateix". Mascarell ha considerat que el fet decisiu que ha assolit la llei és haver fet del català una llengua "decisiva", "de prestigi", i que s'ha fet un lloc entre les altres llengües importants del món.
Queda molta feina per fer, ha afegit Mascarell, "però el català ha deixat de ser el problema". El problema ara és "l'Estat i les seves polítiques", ha reblat el conseller, per qui el català és "una llengua mil·lenària però també d'actualitat i amb gran projecció".
La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha aprofundit en la reflexió de Mascarell, amb un apunt personal. Gispert ha recordat que ella forma part de les moltes famílies en què la generació precedent parlava un català amb molts barbarismes –castellanismes– i la posterior (la dels seus fills) va ser la primera d'estudiar, parlar i escriure el català normatiu.
Políticament, Gispert ha assegurat que l'aprovació de la llei de normalització lingüística "és una de les normes més rellevants que ha aprovat el Parlament català des de la seva recuperació, als anys 80". "Avui ja no es tracta de 'salvar els mots' –recordant Espriu– sinó de compartir-lo", ha conclòs la presidenta del Parlament.
