Què hem de fer si ocupen casa nostra?

Una família de les Franqueses del Vallès va denunciar dimarts a TV3 el calvari que vivien des que l'amiga d'una coneguda vinguda del Brasil es va instal·lar a casa seva per passar uns dies. Segons va explicar aleshores el propietari de l'habitatge, Francesc Ferrer, després d'un mes de convivència complicada li van demanar que marxés, però la convidada s'hi va negar i els va denunciar per coaccions. "Fa dos mesos que vivim amb una senyora a casa nostra que viu amb una ocupació il·legal clarament, però les lleis la defensen i diuen que no la podem fer fora ni impedir-li l'entrada. Fins a sis advocats m'han dit que no podem fer res, només una demanda per desnonament que arribaria en sis mesos o un any", explica el propietari de l’habitatge, Francesc Ferrer. Ferrer va explicar que els caps de setmana la noia portava el nòvio i el fill de 12 anys al pis. "La meva dona plora cada nit, ni tan sols vol venir a casa", va declarar.

La indignació dels qui van conèixer la història no es va fer esperar, tot i que el cas, resolt aquest dijous, ha resultat no ser tan senzill com semblava. Segons ha reconegut el mateix propietari en declaracions a RAC1, la noia –que aquesta nit finalment ha deixat el pis per voluntat pròpia– els havia pagat 400 euros.

La llei, efectivament, protegeix la noia que, segons els propietaris, havia ocupat el pis. Si hagués volgut, s'hauria pogut quedar fins que un jutge en dictaminés el desnonament. "En una història sempre hi ha dues versions, i és per això que si hi ha un conflicte qui ha de dirimir el cas és un jutge", assenyala l'advocada Marta Legarreta, membre de la secció de drets civils del col·legi d'advocacia de Barcelona. "Imaginem-nos que la parella i la noia haguessin arribat a un acord verbal [com finalment ha estat el cas]. Si se la fes fora, estarien vulnerant els seus drets. Si hi ha dues posicions en controvèrsia, tant l'una com l'altra poden tenir raó, i per això ha de intervenir un jutge", assenyala l'advocada, que afegeix: "No es pot desprotegir cap de les parts. La llei protegeix a tothom, el problema és que el sistema està col·lapsat i fins que no arriba la resolució és lent", assenyala.

L'advocada explica a l'ARA quina és la via –legal– d'actuació si patim una ocupació.

1. Si fa menys de 48 hores que s'ha produït l'ocupació, el propietari de l'habitatge ha de posar una denúncia penal per un delicte d'intromissió al domicili. Si l'ocupant té antecedents, podria anar a la presó. D'altra banda, si l'okupa es vol quedar, haurà de demostrar que fa més de 48 hores que és a l'habitatge.

2. Passades les 48 hores, la llei entén que ja hi ha una relació jurídica entre les dues parts i, per tant, l'ocupant adquireix uns drets i no se'l pot fer fora si no és amb una ordre de desnonament. En aquest cas, explica Legarreta, la legislació respon a un problema social d'habitatge. "Si tots els casos d'ocupació anessin per la via penal tindríem les presons plenes de delictes d'ocupació", diu, des de famílies amb nens fins a col·lectius vulnerables.

3. Un cop s'interposa la demanda de desnonament, el jutge escolta les dues parts i emet una resolució. El procés seria ràpid, diu Legarreta, si no fos perquè el sistema judicial està col·lapsat. "Pot trigar entre sis mesos i un any, de vegades menys, depenent de si el jutjat està al dia", il·lustra.

La màfia antiocupació s’estén per la lentitud dels desnonaments4. Sovint, si hi ha un risc per als propietaris, Legarreta també evoca la figura de l'ordre d'allunyament. "Si veritablement hi ha un risc, un penalista valorarà si cal l'ordre. Però s'ha d'anar amb compte, perquè l'ordre d'allunyament protegirà qui estigui més indefens. Si l'ocupant demostra que és el més indefens, potser serà el propietari qui haurà de sortir de l'habitatge", assenyala l'advocada.

5. En aquest escenari, on la lentitud s'imposa, Legarreta explica que des de fa un temps han vist créixer les "mesures de pressió" que freguen els límits de la legalitat, amb empreses com Desokupa. En un article publicat a l'ARA al gener, intimidadors professionals admetien que les immobiliàries recorrien als seus serveis per expulsar ocupants de les seves finques. L'advocada recalca que l'única via legal, la que ha de garantir els drets de les dues parts, és la demanda de desnonament.

Llegiu 'Hostes vingueren que de casa ens tragueren', l'article d'Empar Moliner.