Queixes dels estudiants del Campus Besòs de la UPC pels robatoris de bicis

Barcelona“No més robatoris, pàrquing alternatiu”. El nou Campus Diagonal Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), situat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, es despertava amb aquests cartells fa unes setmanes. Es tractava d’una reivindicació del Front d’Estudiants - Campus Besòs per denunciar els robatoris de bicis a la zona i per recordar que encara no estaven instal·lats ni el pàrquing de bicis interior ni el Bici Box que els havia promès la direcció del centre per custodiar-les a l’exterior. Per evitar els robatoris, el Front d’Estudiants va demanar als universitaris que aparquessin la bicicleta dins del campus.

“Actualment, tothom ha d’aparcar a fora i hi ha un augment de robatoris respecte a l’any passat”, denunciava el manifest del moviment estudiantil. Avui el cartell dels robatoris ja no hi és però la majoria d’estudiants segueixen aparcant dins el recinte amb el vistiplau de la universitat. El campus preveu que el pàrquing de bicis estigui a punt al mes de gener. “La gent està preocupada pels robatoris i estem a l’espera que la universitat compleixi la seva promesa”, explica un dels membres del Front d’Estudiants, Albert Albamont, que deixa clar que no tenen “cap problema” amb la localització del campus.

El cas és que, des que va obrir el Campus Diagonal Besòs, la rumorologia sobre robatoris de tot tipus s’ha escampat com una taca d’oli entre els estudiants. Un exemple és la pàgina de Facebook El informer de la UPC Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), en què, entre altres temes, es recullen tota mena de comentaris relacionats amb robatoris. “Hi ha llegendes urbanes de tot tipus”, apunta a l’ARA la Maria (nom fictici), que confessa que ja no sap “què és realitat i què no”.

Rumors abans de la inauguració

El que diuen les dades, però, és que des de l’inici de curs fins a final de novembre només s’han registrat dues denúncies als tres cossos policials amb competències a la zona: els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Sant Adrià de Besòs. Les dues denúncies corresponen a robatoris de bicis.

“Hi havia un rum-rum respecte als robatoris fins i tot abans que aterréssim al campus”, explica el director de l’EEBE, Luis Miguel Llanes, que assegura que formalment cap estudiant els ha fet arribar cap queixa. Llanes defensa que si es produeixen robatoris no és perquè siguin “al Besòs” i reivindica la seguretat del centre i del seu entorn. No obstant, com en tots els campus de la UPC, assegura que estan “atents” a la situació que hi ha. Tant és així, que ja fa gairebé un any que es reuneixen de manera periòdica conjuntament amb els Mossos i els cossos policials de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. “Ens hem reunit entre quatre i cinc vegades i ens dediquem a planificar la seguretat”, explica el director de l’EEBE, que diu que en aquestes trobades expliquen als cossos policials el funcionament de la universitat. Els Mossos aprofiten les reunions per fer-los formació sobre com vetllar per la seguretat dels estudiants.

“Els diem que recomanin als alumnes que no facin ostentació dels mòbils, que vagin per les vies principals i no per les secundàries i que intentin anar en grup”, expliquen fonts dels Mossos. Actualment, és l’únic campus de Catalunya que està rebent aquesta formació dels Mossos. Sí que la fan, però, als estudiants d’Erasmus i a comerços i escoles de diferents zones de Catalunya.

“Estem mantenint contacte continu amb la UPC del Besòs per veure quina és la situació real del centre davant les queixes dels estudiants”, expliquen les mateixes fonts policials, que atribueixen la situació a una sensació d’inseguretat “subjectiva”, més que a una “realitat objectiva”.

Els consells dels Mossos, però, han sorprès els alumnes. “Em vaig quedar al·lucinada quan un professor de l’acadèmia em va dir que no anés amb el portàtil pel carrer”, apunta la Maria, que assegura que no li havia passat mai abans en cap altre campus.

Tot i que la inseguretat no sigui una “realitat objectiva”, els tres cossos policials s’han coordinat per augmentar la presència a la zona. Actualment, hi ha més patrulles logotipades als voltants, especialment en les hores en què la universitat està més activa o quan es fa fosc. “Volem visibilitzar la presència de policia als voltants de la universitat. Un campus com el nostre implica un ús molt elevat de gadgets tecnològics”, apunta el director de l’EEBE, que creu que això pot ser un imant per als “petits furts”. En aquest sentit, assegura que “és millor prevenir que curar”, però recorda que en cap cas es tracta de “militaritzar el campus perquè no és necessari”.

Per al professor de matemàtiques i coordinador de l’assignatura de càlcul de l’EEBE, Francesc Pozo, la inseguretat també és més una “sensació que una realitat”. “Al campus del carrer Urgell també robaven bicis, però ara hi ha la psicosi perquè som al costat de la Mina”, assegura Pozo. En la mateixa línia es posiciona Ramon Jerez, professor associat del departament de mecànica, que creu que hi ha rumors de robatoris de “fenòmens paranormals” i ho ha atribueix a prejudicis.

Combatre les desigualtats

Quan el 15 de setembre l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, va inaugurar el campus, va celebrar que es trenqués “un mur invisible històric” i va assegurar que es començaven a treure “les pedres del mur de les desigualtats”. El director de l’EEBE recull el guant de Callau i defensa que el centre “ha de ser un motor d’ajuda perquè les desigualtats se suavitzin”. “És un campus nou per a tothom: per a nosaltres i per als veïns, i hem de treballar per la integració total”, reivindica. Per aconseguir-la, el campus va celebrar la “festa popular de benvinguda a l’EEBE” el 3 de novembre, en què van convidar els veïns.

Al seu torn, els veïns del Besòs celebren la presència del campus i asseguren que “dóna visibilitat al barri”. “Tenir la universitat aquí ens dóna una injecció d’autoestima”, expressa el secretari de l’associació de veïns, José Manuel López, que agraeix que se’ls convidés a la festa de benvinguda. “Hem començat molt bé”, reivindica, i afegeix que “algunes infraestructures que estaven oblidades s’estan començant a moure”.

L’alegria és matisada entre els veïns de la Mina, que se senten decebuts pels pocs canvis que s’han produït. “Teníem moltes expectatives dipositades, però la comunitat universitària no trepitja el barri”, lamenta la presidenta de la plataforma d’entitats i veïns de la Mina, Carmen Galindo. Tots, però, coincideixen en un fet: la creació d’un nou campus sempre és positiva.