Salut concentrarà els grans tractaments en els hospitals de referència de l'àrea de Barcelona
Pocs centres i molt bons. Aquesta és la premissa del nou model de Salut que impulsa la Generalitat, que avui ha presentat el mapa de reordenació dels serveis sanitaris d'alta especialització i de l'atenció continuada en el territori.
BARCELONA p { margin-bottom: 0.21cm; } Els grans tractaments, com la cirurgia oncològica, el codi ictus, els trasplantaments o les cardiopaties congènites es concentraran, bàsicament, en els hospitals de tercer nivell de l'àrea de Barcelona, com l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'Hospital Clínic o l'Hospital de Bellvitge.
Per posar un exemple, les guàrdies del codi ictus, que fins ara es feien en sis centres, ara només es faran en dos i els professionals es desplaçaran a l'hospital que toqui. La cirurgia oncològica complexa, que inclou, per exemple, les operacions de pàncrees i esòfag, que ara es fan en una vintena de centres, es concentraran en set. Excepte el Germans Trias i l'Hospital de Mataró, la resta de centres estan a l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida i Tarragona, per exemple, no faran cirurgia oncològica complexa. I pel que fa als tractaments d'hipertensió pulmonar arterial, que fins ara es feien en deu centres, ara només es faran a l'Hospital de la Vall d'Hebron i al Clínic. De fet, aquests dos hospitals concentraran el gruix de les grans intervencions. Les conegudes com a altes terciàries només representen un 2,4% del total d'altes.
Segons el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, aquests serveis s'ordenen en base a criteris de qualitat i eficiència. “No hi cap tot i ho hem de racionalitzar”, ha dit Padrosa, que no considera que això sigui la fi del model de proximitat, ja que es tracta de serveis molt especialitzats. “Si a Barcelona fem 100 intervencions i a Girona 20, aquestes les portarem aquí. No ens podem permetre mantenir uns recursos que no arriben a un nombre determinat de casos”, ha dit Padrosa, que assenyala que “la concentració millora la qualitat”. “No cal operar al costat de casa, sinoó en el millor lloc”, ha afegit el director del Servei Català de la Salut.
També s'ha iniciat el procés de reordenació de l'atenció urgent que seguirà experiències que ja s'han realitzat en àrees com Osona o l'esquerra de l'Eixample de Barcelona. Ara mateix hi ha 185 dispositius d'atenció continuada –la majoria en centres d'atenció primària– i la meitat o modificaran el seu horari o tancaran, o la presència física del metge serà substituïda per la telefònica. De fet, es potenciarà l'atenció telefònica per indicar al ciutadà quin dispositiu d'atenció urgent és el més adequat per resoldre el seu problema.
Amb totes aquestes accions, Salut preveu estalviar 65 milions d'euros. També s'estalviarà 75 milions d'euros més amb la reducció de 50.000 altes que el Servei Català de la Salut deixarà de comprar als hospitals i que forma part de les mesures per contenir la despesa sanitària.
