Publicitat
Publicitat

ESPAIS DE TRAGÈDIES

Els camps de concentració, la Zona Zero o les presons de Pol Pot s'han convertit en destins turístics. Perverteixen la memòria o la mantenen viva?

Turisme De l'horror

Anar de vacances a Nova York i no anar a la Zona Zero? Avui en dia és quasi impossible. El forat immens que van deixar les dues torres i el memorial dedicat a les víctimes són un dels llocs de pas obligat de milers de turistes. És una visita més en els tours organitzats per la ciutat com ja es ve fent des de fa temps, per exemple, amb els camps de concentració, que són una parada més en circuits turístics per Alemanya, Àustria o Polònia. Són exemples del que els experts anomenen grief tourism, o turisme de dolor, que engloba visites a llocs de guerra, de catàstrofes naturals o d'atemptats. L'últim a apuntar-se a aquesta tendència és Txernòbil -on avui se celebren 25 anys del tràgic accident nuclear-, que ha obert les portes als turistes.

"La gent necessita veure les coses en primera persona per processar-les, encara que es tracti de fets que no ha viscut i l'hi han explicat. Les interioritzem millor si les veiem", assegura la psicòloga Blanca Baucells, que treballa amb emergències i creu que convertir aquests llocs en centres turístics no és dolent.

Els defensors del grief tourism diuen que és una manera de mantenir viva la història i ensenyar a les noves generacions els errors del passat, perquè no es repeteixin. Per això s'hi han aixecat museus i memorials, com a Hiroshima, al Japó, o a Ho Chi Minh, al Vietnam, per posar-ne només dos exemples. Els detractors, en canvi, diuen que és morbós convertir en atracció de masses el lloc d'una tragèdia i asseguren que és una falta de respecte.

Tot i les crítiques, una cosa és clara: aquests destins funcionen molt bé i reben centenars de visites cada any. Seguim les passes dels turistes que viatgen en busca de les restes d'una tragèdia pels destins més populars.

Una visita a Auschwitz

Milers de visitants recorden cada any el terror nazi

600.000 persones arriben cada any d'arreu del món per visitar Auschwitz, a Polònia, conegut com "el camp de la mort". Consegüentment, la zona propera al camp ha viscut un creixement molt important pel que fa infrastructures turístiques, sobretot hotels, que han aparegut als pobles pròxims i a Cracòvia, que és aproximadament a una hora d'aquest camp.

La majoria dels visitants consideren la visita a Auschwitz educativa, com a qualsevol dels altres camps de concentració que també han mantingut intactes les instal·lacions i hi han afegit una part de museu amb documentació històrica sobre la repressió nazi. Molts catalans han visitat alguns d'aquests llocs, la majoria com a part d'un viatge per Alemanya, Àustria o Polònia, tal com explica Òscar Herència, de l'agència de viatges Baraka, que organitza aquest tipus de tours.

Altres simplement hi han anat perquè que hi eren a prop. És el cas de la Maribel, que aquest estiu va visitar el camp de Sachsenhausen, proper a Berlín, aprofitant que era a la ciutat alemanya. "Segurament no hauria anat fins allà expressament, però ja que era a prop vaig pensar que valia la pena, i així va ser, és una visita dura però necessària". Herència és del mateix parer. "El que porta a visitar aquests llocs és no voler oblidar les pàgines negres de la història, perquè no tornin a passar", assegura.

Zona Zero

El forat de les Torres Bessones és un parada obligatòria a Nova York

Un altre exemple de grief tourism és la Zona Zero, al districte financer de Nova York, que s'ha convertit en un destí "obligatori" per als turistes que van a la ciutat, tal com explica Herència. "Ja és un clàssic al nivell de l'Estàtua de la Llibertat o l'Empire State", assegura, i les xifres ho corroboren: durant la temporada alta quasi 1.000 turistes passen cada dia pel Tribute Center, que recorda les víctimes de l'atemptat contra les Torres Bessones. Allà s'hi pot comprar tot tipus de productes relacionats amb les torres abatudes l'11 de setembre del 2001 o contractar un tour per la zona.

L'esperit del lloc recorda el del memorial que van aixecar les autoritats japoneses a Hiroshima, per recordar les víctimes de la bomba atòmica. Herència va sovint a aquesta ciutat nipona amb viatges organitzats per la seva agència. "Quan visitem el memorial la gent surt molt tocada, jo hi vaig molt amb grups i m'adono que la gent surt pensativa, però per això hi anem", diu. "Hi ha un interès per anar a aquests llocs i conèixer la història". Per la psicòloga Blanca Baucells, el motiu que explica aquest interès és clar: "Visitar aquests llocs ajuda a entendre actes terroristes inexplicables i a sensibilitzar-nos amb les víctimes", assegura.

Khmers Rojos

Cues diàries per accedir a les presons de Pol Pot

A Phnom Penh ja fa anys que hi ha cues de turistes per entrar al museu Tuol Sleng. En aquesta antiga escola que els Khmers Rojos van convertir en presó hi va haver retingudes més de 20.000 persones. Només en van sobreviure set.

Els Khmers Rojos van documentar totes les tortures i assassinats que van cometre-hi. Ara tot aquest material es pot veure al museu, juntament amb molts altres testimonis dels horrors que es van cometre en aquest centre. El govern cambodjà creu que mantenir aquest lloc obert és una manera de no oblidar. La visita és dura, especialment per als nens, tot i que molts turistes hi porten els seus fills. "Aquests llocs no són incompatibles amb els infants -apunta Baucells-, però cal que hi hagi sempre un adult perquè els en faci una lectura, els verbalitzi l'horror i els el contextualitzi". No gaire lluny, al Vietnam, hi ha un altre exemple de grief tourism exitós. En un país en què hi ha records de la guerra arreu, destaquen especialment els túnels de Cu Chi, una xarxa de més de 200 quilòmetres de túnels subterranis en què el soldats vietnamites s'amagaven, preparaven estratègies, recorrien distàncies enormes i fins i tot hi tancaven l'enemic. Cada any atrauen milers de turistes d'arreu del món i s'han convertit en una important font d'ingressos.

Un passeig per la desolació

Des de les restes d'un desastre nuclear o al pas d'un huracà

25 anys després de l'accident nuclear de Txernòbil, la zona està oberta al públic. Les autoritats asseguren que està fora de perill i la volen convertir en una atracció que dinamitzi una àrea on actualment no hi ha res. És el mateix esperit que va portar a les autoritats de Nova Orleans a organitzar tours per la zona devastada pel Katrina poques setmanes després que l'huracà destrossés la zona. Necessitaven recursos i el turisme sempre suponsa una injecció de diners. Segons Blanca Baucells, "la idea de turisme com a sinònim de diversió ja no funciona, ara es volen viure experiències. Una visita a Txernòbil o la zona devastada pel Katrina pot ser com anar a la boca del llop per a alguns, o com apropar-se a una tragèdia per conèixer-la millor, per a altres". diu.

Més continguts de