LLENGUA
Societat 16/02/2015

Vicent Moreno: “Les ajudes del govern Fabra al valencià són miserables”

Entrevista amb el president d'Escola Valenciana

Salvador Almenar
3 min
Vicent Moreno: “Les ajudes del govern Fabra al valencià són miserables”

ValènciaDijous passat va ser un dia diferent per a Escola Valenciana. Acostumada a combatre diàriament la política lingüística de la conselleria d’Educació, que en la seva opinió arracona el català a les escoles valencianes, per unes hores l’entitat va deixar de pensar en els contenciosos judicials que té pendents amb la Generalitat Valenciana i va poder gaudir del reconeixement a la seva tasca que suposa el lliurament del premi Martí Gasull que atorga la Plataforma per la Llengua. El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, va ser l’encarregat de rebre el premi en nom de les 29 associacions que integren aquesta entitat, que des de fa 25 anys treballa per la normalització lingüística del català al País Valencià, especialment en el sistema educatiu.

Suposo que anima a seguir fent feina, rebre un premi com el Martí Gasull.

El guardó de la Plataforma per la Llengua ens ha suposat una empenta per seguir fent la faena que fem. És un reconeixement que volem compartir amb tota la societat valenciana que ens dóna suport. Viure en valencià costa molt i, tot i que hi ha molta gent que viu en valencià, és invisible, no ix enlloc perquè no tenim grans mitjans de comunicació en català, que és el nostre valencià. El guardó no és sols per a Escola sinó també per a tota la gent que treballa des de la base a favor de la llengua i que estima el valencià.

Sou un bon exemple que ningú no és profeta en la seva terra. A Barcelona rebeu un premi i a València no manteniu quasi cap tipus de contacte amb el govern autonòmic.

La relació és mínima, i en són una mostra les ajudes. Les subvencions que dóna la conselleria d’Educació del govern Fabra són miserables o molt ridícules, comparativament amb la tasca de normalització lingüística que fem. Ens donen uns quants euros... no arriba a 5.000 euros a l’any.

¿Teniu la percepció que la Generalitat vos considera més una entitat anti-PP que un col·lectiu que treballa a favor de l’ensenyament?

Sí, però és que a ells també els convé vendre eixa imatge perquè així tenen un motiu per enfrontar-nos, però nosaltres l’única cosa que volem és el millor per a les escoles i per als xiquets i, concretament, el millor per a l’ús de la llengua. El valencià no és visible al carrer si no el parlem nosaltres, si no ens mobilitzem i li diem a la gent que no siga valencianocallant. La Generalitat torna a fer ús del discurs anticatalà ara que vénen eleccions i a nosaltres ens ha inclòs en eixe paquet.

Acabeu de presentar el document L’escola que volem. Quins són els eixos d’aquesta proposta?

La proposta parla d’una escola completament oposada a la que planteja la Lomce. Volem una escola oberta, participativa, dinàmica, multicultural, plurilingüe, democràtica, i que siga pública, laica i en valencià. El nostre model de plurilingüisme suposa començar la lectoescriptura en valencià i més tard introduir altres llengües. Després entraria l’anglès i més tard el castellà, perquè per aprendre la llengua necessitem un temps d’exposició de l’alumnat més o menys ampli segons quina siga la presència d’eixa llengua en la societat, i queda clar que la de l’anglès és inferior a la del castellà.

¿Creus que és possible que s’aprove una nova llei educativa que incloga les vostres aportacions si hi ha canvi de govern al maig?

Esperem que sí. La nostra esperança és que els partits que ara són a l’oposició, si al maig són al govern, puguen assumir l’essència de la nostra proposta.

De tant en tant també heu hagut de recórrer als jutjats perquè es respecten els drets lingüístics.

A través de la nostra oficina de drets lingüístics el que fem és assessorar les famílies i les persones que vulguen denunciar una situació conflictiva. Molts contenciosos són contra la conselleria d’Educació, perquè se salta moltíssimes de les qüestions que hauria de complir, com per exemple la llei d’ús i ensenyament del valencià. Una norma que, tot i que té 32 anys, encara s’ha de desenvolupar, i la conselleria no sols no ho fa sinó que algunes qüestions que la llei planteja, com el dret a l’escolarització en valencià, tampoc les compleix. A Catalunya per sis persones el govern obliga a oferir ensenyament en castellà, i al País Valencià, on molta gent no pot estudiar en valencià, el ministeri no pren la mateixa decisió perquè no considera les dues llengües iguals.

stats