Wert tornarà a fer resar els alumnes de religió de 6 anys

Barcelona“Memoritzar i reproduir fórmules senzilles de petició i agraïment”. Aquest és un dels exercicis que hauran de fer els alumnes de primer de primària -tenen sis i set anys- que triïn com a optativa religió catòlica, assignatura que és avaluable i, per tant, compte per calcular la nota mitjana. El ministeri d’Educació va publicar aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el currículum de l’assignatura, tant de primària com de secundària, que preveu la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), coneguda com a llei Wert. Seguint el model de les altres reformes educatives, i com marquen els acords entre l’Estat i el Vaticà, el contingut l’ha desenvolupat la Conferència Episcopal Espanyola. Com a alternativa a la religió que proposa el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, i que obligatòriament hauran d’oferir tots els centres a primària i ESO però no a Batxillerat, Ensenyament ha creat l’assignatura de valors socials i cívics, que ja s’ha començat a impartir aquest curs. Segons la conselleria d’Irene Rigau, el seu objectiu és que els alumnes aprenguin a valorar, a actuar de manera coherent i autònoma i a conviure.

El currículum de religió catòlica té 23 pagines i, com va passar amb el d’història, el ministre d’Educació torna a intentar adoctrinar els alumnes incorporant pregàries a primària i suprimint pràcticament tots els continguts d’altres religions a l’ESO, dos aspectes que el diferencien del currículum del 2007.

El decret és un altre exercici de “cinisme” i de “control” del PP i del ministre Wert sobre el sistema educatiu, denuncia el professor de pedagogia internacional de la UB, Enric Prats. “Confon educació religiosa amb adoctrinament catòlic”, alerta. L’assignatura està enfocada a mostrar la relació entre Déu i l’home i a explicar l’evolució de l’Església catòlica des dels orígens fins a l’actualitat. “Ho fa des d’un vessant més dogmàtic i moralista que l’anterior i més rígid i catequística”, alerta el professor de la Universitat de Barcelona.

Els docents hauran d’explicar als alumnes de primària continguts relacionats amb “la creació com a regal de Déu”, “Déu, pare de la humanitat, vol la nostra felicitat”, “Déu escull Maria perquè el seu fill es faci home” o “la unitat eclesiàstica està basada en fills d’un mateix pare”. A banda de resar, també insta els alumnes de fins a 12 anys a reconèixer la incapacitat de la persona per aconseguir per ella mateixa la felicitat, a expressar “oralment i gestualment” i de manera senzilla la “gratitud” a Déu per la seva amistat o que descobreixin i enumerin les situacions en què “necessiten” Déu per viure.

Lectura de l’evangeli

A secundària l’objectiu és que l’alumne diferenciï entre l’explicació teològica i la científica de la creació i, alhora, conegui que el pecat és el “trencament de l’home amb Déu”, i conceptes com la fe, la Trinitat i l’Esperit Sant. Els docents també hauran d’ensenyar que la “missió” del cristià al món és “construir la civilització de l’amor”. En aquesta etapa es pretén que els alumnes sàpiguen l’origen i les diferències dels diversos llibres sagrats i que reflexionin sobre conceptes com el dolor i la mort. Paradoxalment, però, només un bloc de 4t d’ESO fa referència a altres religions, i sempre les compara amb el catolicisme.

Entre els aspectes que s’avaluaran dels estudiants de secundària hi ha la lectura de “manera comprensiva” d’un evangeli i l’interès per conèixer i valorar la resposta de fe “al Déu que es revela”. Segons el pedagog Gregorio Luri, tenint en compte que es tracta d’una matèria optativa, els únics que han de jutjar-ne el contingut són els pares dels alumnes. “Hem d’acceptar que el pluralisme és un dret fonamental”, verbalitza Luri. A nivell pedagògic Luri assegura que, tal com passa amb la majoria de matèries, “s’obvien” alguns continguts. “Sembla copiat d’un llibre d’autoajuda, que pretén la felicitat personal, i s’allunya del llenguatge pedagògic actual”, conclou Prats. Ensenyament va declinar fer-ne cap valoració.