Creen un sistema cel·lular viu amb capacitat de decisió complexa

BarcelonaUn grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra ha creat un sistema cel·lular viu capaç d'interpretar i prendre decisions complexes segons patrons prèviament determinats i programats, cosa que podria tenir aplicacions industrials i biomèdiques. Segons un estudi que publica avui la revista Nature, aquest grup de científics, liderat per Ricard Solé i Francesc Posas, ha aconseguit demostrar que, mitjançant múltiples combinacions de cèl·lules modificades amb enginyeria genètica, es poden aconseguir sistemes biològics amb capacitat de decisió segons criteris predefinits.

Aquest treball suposa, segons els seus autors, un avanç important en el camp de la biologia sintètica, disciplina científica que persegueix la creació o modificació de microorganismes a la carta amb l'objectiu que facin alguna cosa que normalment no farien.

Fins ara, les investigacions havien anat en la direcció de crear cèl·lules que poguessin prendre decisions molt complicades de manera individual, cosa que ha resultat ser difícil. Per això aquest equip de científics va decidir construir un conjunt de cèl·lules molt més senzilles però que es comuniquessin entre elles. Es tracta d'un conjunt de cèl·lules que "parlen entre elles, que col·laboren com un equip i que, al final, poden prendre decisions molt més complexes que si ho fessin de manera individual", ha explicat a l'agència Efe el director de la Unitat de Senyalització Cel·lular de la UPF, Francesc Posas.

"La idea", ha continuat aquest investigador, "és que un expert pugui programar les cèl·lules i que aquestes facin alguna cosa que pugui ser d'interès". En aquest sentit, el funcionament, si bé és més senzill, és com el d'un ordinador: "un microorganisme pren decisions de manera autònoma però basant-se en instruccions prèvies, programades".

Posas i Solé han afirmat que les possibilitats d'aquesta troballa són enormes. Expliquen que en el futur, malgrat que cal seguir investigant, aquests sistemes cel·lulars vius podrien tenir aplicacions industrials o biomèdiques. En relació amb la biomedicina, Posas ha detallat que el cos humà depèn del balanç d'un conjunt de factors que han d'estar en equilibri, per exemple la glucosa i la insulina. Posas ha posat l'exemple d'una hipotètica persona amb un problema de deficiència en la producció d'una hormona. Aquest sistema cel·lular viu es podria programar justament per produir-la.

"La potencialitat és molt gran, però aquest treball només demostra que es pot fer", ha conclòs, però ha recordat que fa 50 o 60 anys, en el món de l'electrònica, van aparèixer els primers circuits i ningú no s'imaginava que ara qualsevol llar n'estaria plena.

Precisament en l'electrònica, la connexió s'aconsegueix mitjançant cables que transmeten l'electricitat entre elements separats a l'espai, cosa que no es podia reproduir en un sistema viu. Per això havien fracassat els intents fins ara i no s'havia aconseguit un dels objectius de la biologia sintètica: aconseguir una capacitat de computació complexa. En aquest estudi s'ha resolt aquest problema, ja que s'ha aconseguit la creació d'un conjunt de cèl·lules capaces de detectar i interpretar senyals i que es poden combinar de forma flexible. I és que les cèl·lules es poden barrejar d'una manera o una altra depenent del que vulguis aconseguir, com peces de Lego, segons Posas.