Un jutge no pot obligar un ciutadà a parlar en castellà

Barcelona“Tinc tot el dret a declarar en català, que és la meva llengua i la llengua pròpia d’aquest país”. Així es va expressar dilluns passat l’expresident del Barça Joan Laporta quan un jutge de Barcelona li va demanar que parlés en castellà perquè una de les parts assegurava que no entenia el català. De fet, el jutge va voler ajornar la declaració per buscar un intèrpret, però finalment l’altra part va acabar acceptant el català.

Aquesta escena no és un fet aïllat, però en tractar-se d’un judici mediàtic es va fer pública en diversos mitjans i ha reobert el debat sobre l’ús del català a la justícia i ha creat confusió sobre els drets dels ciutadans a l’hora d’expressar-se en una llengua o una altra. “A Catalunya, per declarar en català no s’ha de fer cap actuació prèvia ni demanar res. Tots els testimonis tenen dret a adreçar-se al tribunal i a parlar en català en qualsevol tipus de procediment”, explica Maria Josep Feliu, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia de la conselleria. En cas que a la sala hi hagi una persona que no entén el català, si es genera indefensió, el jutge pot demanar al testimoni que canviï la llengua per deferència i, en cas que s’hi negui, que té tot el dret a fer-ho, qualsevol persona pot fer d’intèrpret. “La llei ho deixa molt clar: en el cas de les llengües pròpies qualsevol persona que la conegui pot ser habilitada com a intèrpret previ jurament o promesa”, recorda Feliu. En el cas de jutges, fiscals, secretaris i funcionaris de l’administració de justícia, podran usar el català si es confirma que algú pateix indefensió per desconeixement.

El cert, però, és que l’ús del català a la justícia és minoritari i ha disminuït en els últims anys: només un 12,4% de les sentències de l’any 2013 es van fer en català (un 12,37% l’any passat, segons dades provisionals de la conselleria de Justícia). El 2009 eren un 16%. “És clau que la gent conegui els seus drets i que els faci valer, i això passa pel fet que no pot haver-hi cap discriminació per raó per la llengua”, explica Mireia Casals, presidenta de l’Associació de Juristes per la Llengua. Avisa que, en cas que els drets no es respectin, hi ha moltes entitats que treballen per ajudar en aquest sentit: a l’associació reben una quinzena de queixes a l’any, moltes de les quals després que apareguin a la premsa notícies que parlen de la problemàtica.

Responsabilitat de tots

Des del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), la lletrada Eva Pous, de la comissió de relacions amb l’administració i la justícia, explica que no reben queixes en relació a problemes amb l’idioma. Destaca, però, que cal la complicitat dels advocats per fomentar l’ús de la llengua. “Tenim jutges de tot Espanya i a vegades per comoditat fem els escrits directament en castellà. Només t’hi adreces en català si coneixes el jutge”, diu. Explica que als passadissos es parla molt català, però, a l’hora d’escriure, es passa al castellà, potser perquè la majoria ha estudiat la terminologia en aquest idioma. “No hem evolucionat en 30 anys”, diu Casals.

“La situació evidentment no és òptima, malgrat els esforços que estem fent”, lamenta Maria Josep Feliu, que explica que la conselleria ha elaborat un manual de bones pràctiques treballat amb els jutges, a part de molts cursos per a funcionaris i professionals que intervenen en la justícia, com advocats, procuradors, notaris i registradors.

Tots els experts coincideixen que un dels motius del poc ús del català a la justícia és el poc coneixement de la llengua de molts dels agents implicats (la majoria de jutges, fiscals i secretaris no són catalans, perquè a Catalunya no hi ha tanta tradició de fer oposicions) . El Congrés debatrà el dia 10 una proposta de la conselleria de Justícia i el Parlament per modificar la llei orgànica del poder judicial perquè el català no sigui un mèrit per als funcionaris, jutges, secretaris i fiscals que vinguin a treballar a Catalunya, sinó un requisit obligatori. “És una administració en què hi ha molta mobilitat i molta gent de fora de Catalunya”, recorda Feliu, que és jutge i va ser degana a Barcelona. “El fet que es pugui venir a treballar sense conèixer el català ni el dret civil català fa que hi hagi problemes”, diu Casals. Feliu subratlla un altre problema: l’Estat és qui fa els concursos de trasllat de funcionaris. Molts accedeixen a Catalunya perquè hi ha moltes vacants, però amb la idea que sigui temporal. “Vénen sense cap interès per aprendre la llengua perquè la seva idea és tornar a marxar”, lamenta.

Tant Feliu com Casals apunten que hi ha molts factors que dificulten progressar en l’ús del català; alguns de base. “Quan estudies per jutge, fiscal o secretari fas els exàmens a Madrid, en castellà. Per tant, estudies la terminologia en aquesta llengua, no tens més opcions”, diu Feliu. Juristes per la Llengua fa, des de fa més de 10 anys, campanyes per fomentar l’ús del català. De fet, la seva presidenta explica que són favorables a una política de discriminació positiva, ja que quan s’ha aplicat algun pla de normalització lingüística “és quan s’ha incrementat l’ús del català”. Lamenten que, per exemple, les traduccions del Butlletí Oficial de l’Estat i de les modificacions dels codis tardin tant a arribar, un fet que suposa que els professionals que volen treballar en català hagin de fer un “esforç”. “Si puc viure plenament en català en qualsevol àmbit de la meva vida, per què no és així en l’àmbit de la justícia?”, es pregunta.

Traduccions en 62 idiomes a Catalunya

Als jutjats catalans s’utilitzen un total de 62 llengües diferents. De fet, durant l’any 2014 es van fer més de 32.000 traduccions i interpretacions (incloent-hi també el català). Justícia ofereix aquest servei a través d’una empresa, que subministra els intèrprets tant a petició prèvia -del mateix jutjat o un lletrat, quan sap que la persona no parla ni català ni castellà- com en servei de guàrdia quan, per sorpresa, els jutjats es troben amb algú que no coneix els idiomes.