Publicitat
Publicitat

SUCCESSOS

El delta de l’Ebre: un port estratègic per als narcos

La pressió policial a l’estret de Gibraltar i l’orografia fan de la zona una via alternativa per al tràfic de droga

A la costa de les Terres de l’Ebre s’hi pesquen tonyines, llenguados i llagostins, i, si no vas amb compte, diuen els pescadors de la zona, fardells flotants d’haixix que poden dur molts maldecaps. La zona de l’Ampolla, Deltebre i Sant Carles de la Ràpita és, des de mitjans dels anys 90, porta d’entrada i territori del narcotràfic a Catalunya. Tant és així que, inicialment, els Mossos d’Esquadra van pensar que l’origen de l’explosió accidental de la veïna població d’Alcanar que va precedir l’atac terrorista de la Rambla era un laboratori de droga.

Només l’any 2016, la policia catalana va detenir 60 persones per tràfic de drogues a les Terres de l’Ebre, la majoria de casos relacionats amb el transport i comerç d’haixix i marihuana, però també d’altres tipus d’estupefaents. De fet, el 7 de setembre la Guàrdia Civil va desmantellar una organització criminal dedicada a la distribució i venda d’heroïna i cocaïna a Sant Carles de la Ràpita. Amb tot, una de les últimes grans operacions contra el narcotràfic a la regió va tenir lloc l’octubre del 2016, quan els Mossos d’Esquadra van arrestar 20 persones i van confiscar més de dues tones i mitja d’haixix. En aquesta ocasió, els fardells de droga estaven sent descarregats des d’una embarcació en una platja i a mitjanit quan els efectius policials van intervenir.

Una ubicació ideal

“Els desembarcaments al litoral del delta de l’Ebre són un degoteig”, asseguren a l’ARA fonts de l’àrea d’investigació criminal dels Mossos a la zona. L’orografia del territori, un cap natural en una zona poc habitada, plana i allunyada dels nuclis de població, des d’on es pot veure fàcilment si s’aproxima algú, converteixen aquest enclavament “en un lloc ideal per als desembarcaments”. L’haixix, procedent del Marroc, arriba en planadores, embarcacions semirígides de 15-17 metres d’eslora i amb una potència d’uns 1.000 cavalls, i un cop desembarcat a les platges es transporta en cotxes totterreny o furgonetes a les anomenades guarderies, magatzems pròxims des d’on es distribueix a la resta de Catalunya, a diferents punts d’Espanya i a països europeus com França, Itàlia i Holanda.

Un tinent de la Guàrdia Civil destinat a la província de Tarragona i que treballa amb el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), dedicat a detectar embarcacions sospitoses que s’acosten al litoral, assegura que, amb les planadores, els traficants s’estalvien molts controls policials i quilòmetres d’AP-7. “A Gibraltar i Algesires s’introdueix entre 50 i 100 cops més haixix que aquí, però molts decideixen desviar la ruta fins a la costa del Delta per evitar la pressió que s’exerceix [en relació a les forces de seguretat] al sud d’Espanya”, on el SIVE també està desplegat.

Amb tot, el ramal est d’aquest sistema de vigilància, que s’estén fins a les costes de Tarragona, no capta els moviments d’embarcacions marítimes a les illes Balears. Això és un avantatge per als pilots, que, sovint, salpen de la ciutat marroquina de Nador o dels seus voltants i surten del camp de visió dels radars durant una bona estona per fer cap a les illes Balears i dirigir-se, després, a la costa tarragonina, molt a prop des d’aquest punt.

Del tabac a l’haixix

El contraban i narcotràfic a les Terres de l’Ebre, adverteix l’agent de la Guàrdia Civil, no és un fenomen nou. Als anys 70 i 80, precisa, “la zona era un lloc habitual de desembarcament de tabac” i, als 90, “aquesta càrrega va començar a substituir-se per l’haixix”.

Avui, en el negoci del tràfic de drogues -continua- hi intervenen diverses organitzacions, cadascuna de les quals té una comesa diferent. D’una banda, hi ha els productors d’haixix del Marroc, i de l’altra, els comercials d’aquests productors, que s’encarreguen de tancar la compra i d’assegurar-se que la droga arriba al seu destí. “El comercial també és l’encarregat de buscar l’embarcació i els pilots, així com els grups que han d’ocupar-se del desembarcament i la custòdia de la droga fins que s’envia al comprador”, expliquen les fonts consultades de l’àrea d’investigació criminal dels Mossos.

Habitualment, afegeixen, els compradors són marroquins instal·lats a les Terres de l’Ebre i els que organitzen els desembarcaments i la custòdia són locals, gent de la zona amb un molt bon coneixement del territori. Es tracta de capos locals com ara Rafael de la Cal, el Catana ; Pedro Gutiérrez, i Andrés Carbó, tots tres arrestats per tràfic de drogues en diferents operacions.

D’acord amb les estimacions de la policia catalana, aquest tipus de capitosts locals poden guanyar uns 80.000 euros per desembarcament, mentre que els guaites que vigilen la costa i els portadors, que s’encarreguen de descarregar la droga i posar-la al vehicle, s’embutxaquen entre 1.000 i 2.000 euros per operació.

Sovint aquestes organitzacions utilitzen cases abandonades, situades a prop de les platges en qüestió, per guardar la mercaderia durant uns dies. Es tracta de punts calents com la zona de la Bassa de l’Arena, situada a Deltebre i limítrof amb la urbanització Riumar; la platja del Trabucador, entre Sant Jaume d’Enveja i Sant Carles de la Ràpita, i la punta de l’Àliga, entre el Perelló i l’Ametlla de Mar.

Però els proverbials episodis de fardells flotants, abandonats a la seva sort pels transportistes en un intent d’evitar la presó, són més habituals durant l’octubre i el novembre. En aquesta època ja fa un mes que s’ha dut a terme la collita de cànnabis al Marroc i s’ha acabat del tot la temporada estiuenca, la qual cosa vol dir que els banyistes ja han abandonat les platges de la zona i hi ha menys risc que algú els detecti.

Etiquetes

Més continguts de