Publicitat
Publicitat

Un test genètic permetrà identificar ximpanzés víctimes del tràfic il·legal

L’eina revela aparellaments amb els bonobos fa mig milió d’anys

Igual que la policia científica utilitza la genètica per identificar humans, siguin víctimes o assassins, el mateix mecanisme s’aplicarà properament per descobrir els ximpanzés víctimes del tràfic il·legal d’animals. Un pèl o una mica de saliva seran suficients per analitzar els gens clau que determinin el seu origen i, en última instància, retornar-los al seu hàbitat i aplicar sancions al govern del país que no hagi aplicat les mesures de protecció necessàries.

Científics catalans acaben de publicar un estudi genètic a la revista 'Science' en el qual identifiquen els gens que es corresponen amb la distribució geogràfica de les 4 subespècies de ximpanzés. Aquest coneixement permetrà desenvolupar els tests que fa temps que reclama l’ UNEP, l’organisme de Nacions Unides dedicat a protegir el medi ambient. “Som els primers que hem aconseguit aquest coneixement”, explica Tomás Marqués-Bonet, investigador ICREA de l’ Institut de Biologia Evolutiva (IBE), que ha liderat l’estudi. També hi han participat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) i el Zoo de Copenhaguen. De fet, els investigadors ja han iniciat converses amb entitats de conservació per fer el següent pas i desenvolupar un mecanisme que s’utilitzi a les duanes.

L’ estudi genètic dels ximpanzés liderat per investigadors catalans és el més ambiciós i detallat que mai s’ha fet sobre aquesta espècie. Hi han participat 8 països i 16 institucions internacionals, i s’han analitzat les dades genètiques de 65 ximpanzés que pertanyen a les 4 subespècies existents. En un estudi publicat ael 2013, els investigadors de l’IBE ja van determinar que els ximpanzés són entre ells molt més diferents genèticament que els 8.000 milions d’humans que hi ha sobre la Terra. Ara, gràcies que la mostra analitzada és més àmplia i es coneix al detall l’origen geogràfic de tots els individus, s’han pogut relacionar les diferències lligades a zones concretes. “Les nostres dades revelen un estret vincle entre la geografia i la diversitat genètica”, diu Christina Hvilsom, investigadora del Zoo de Copenhague, que també reconeix el valor de les dades com una nova eina per a la conservació.

Una màfia milionària

Actualment, el tràfic il·legal d’espècies es troba entre les màfies que més diners mou al món. De fet, sovint són les mateixes xarxes que trafiquen amb drogues i armes. “Un dels problemes és que quan es confisca un animal no se sap ben bé on retornar-lo perquè no se'n coneix l’origen, igual que els organismes internacionals tampoc poden exigir explicacions a un govern concret”, diu Marqués-Bonet.

Per fer l’estudi també s’han analitzat els genomes de 10 bonobos. Els investigadors han pogut observar que, curiosament, comparteixen material genètic amb els ximpanzés de l’Àfrica central i oriental, però no amb altres poblacions de ximpanzés. Actualment en aquestes regions és impossible que els diferents individus de les dues espècies s’entrecreuin, entre altres coses perquè hi ha barreres geogràfiques que ho impedeixen. Als seus genomes, però, ha quedat escrit que van tenir descendència comuna en dos períodes: fa mig milió d’anys i fa 200.000 anys. “L’estudi ha revelat la història de barreja del gènere 'Pan', que ha resultat ser molt semblant a la que es va produir en el gènere 'Homo'”, afirma Marqués-Bonet. Es tractaria, doncs, d’una  situació similar a la que es va donar amb la hibridació entre 'sapiens' i neandertals fa 100.000 anys i que investigadors del IBE també van poder documentar en un altre estudi publicat a 'Nature' al mes de febrer.

Més continguts de