Fan creure a 91 nens evacuats del foc de l'Empordà que els ataquen els marcians per distreure'ls de les flames

BarcelonaEls monitors de la casa de colònies dels Estanys de Capmany van haver d'evacuar els 91 nens per protegir-los de l'incendi. Situada a pocs quilòmetres de la Jonquera, l'origen del foc, a la una del migdia van veure que s'acostava la columna de fum. Aprofitant que el tema de l'estada eren els marcians, van decidir incloure el rescat dels Mossos d'Esquadra dins el programa. L'escepticisme inicial va desaparèixer quan van sortir a fora per descobrir el cel fosc i la casa rodejada de vehicles d'emergències. Amb sis anys, s'ho van creure. A la base militar de Sant Climent Sescebes, mentre posaven a prova els dots de mainaders dels soldats, van saber per què s'havia fet fosc abans d'hora. Els responsables de la casa de colònies dels Estanys de Capmany han pogut dormir aquesta nit després d'acumular moltes hores de nervis. En Moisés Cortés i l'Ana María Martínez ja tenen experiència en incendis forestals d'anys anteriors, per això quan van veure les dimensions de la columna de fum que s'acostava de la Jonquera van donar la veu d'alarma.

El primer pas era tancar finestres i confinar els nens, perquè en ocasions anteriors s'havia colat fum a dins la casa i llavors els nens s'havien espantat molt. El segon era organitzar l'evacuació. Per fer-ho, van optar per incloure-ho en el programa d'activitats. Si el tema eren els marcians, el rescat dels Mossos d'Esquadra seria la fugida del seu atac.

Els alumnes, de sis a deu anys, s'ho van creure a mitges. Quan van sortir a fora i van descobrir el cel fosc, la casa il·luminada per un dèbil sol taronja i rodejada d'equips d'emergència, s'ho van creure del tot. L'Ana María diu que llavors algun es va espantar i va arrencar un plor nerviós, però creu que l'estratègia va funcionar, perquè a la majoria els va distreure i els va tornar obedients.

Traslladats per la policia catalana a la base militar de Capmany, els nens del casal barceloní van observar atònits com començaven a arribar soldats per portar-los aigua i menjar per passar la nit. "Al cap de pocs segons ja els perseguien per aconseguir un autògraf de cada rang militar", recorda ara amb un somriure l'Ana María, que va quedar-se a dormir amb ells i l'equip de monitors fins que van ser traslladats el matí següent en un autobús contractat pel departament de Benestar i Família.