Publicitat
Publicitat

ESPECTACLE EN EL MÓN DE LA INTERPRETACIÓ, ELS PROFESSIONALS TENEN DIFICULTATS PER SABER QUÈ ESTARAN FENT A LLARG TERMINI. VULGUIN O NO, HAN DE VIURE AL DIA.

Quan la feina t'exigeix (o t'impedeix) planificar

Independentment de la personalitat de cadascú, a vegades la professió que exercim fa que sigui impossible o, al contrari, quasi inevitable, saber on serem d'aquí un any. L'actriu Anna Sahun opina que en la seva feina és "impensable" tenir clar què s'estarà fent en un futur. Els actors viuen en la incertesa, diu, perquè no saben quan tindran feina o si cobraran a final de mes. Quan no tens família això és "molt divertit", afirma Sahun, però un cop es tenen fills la logística es complica. En televisió, per exemple, explica que no pot planejar "ni la setmana següent a la que ve", ja que s'assabenta dels dies que treballarà amb una setmana d'antelació i dels horaris el dia abans. El teatre dóna més marge, perquè se saben els mesos que s'assajarà i en quina franja horària. Això sí, sempre "has de tenir una xarxa familiar o de cangurs", afegeix. En el fons, apunta que improvisar també "és emocionant". És la part positiva de no tenir l'horitzó clar: s'evita la monotonia.

Desviar-se del camí

La seva solució per a la incertesa a llarg termini és planificar a curt termini: "No miro més enllà d'una setmana, però la setmana la tinc molt clara".

Els científics tenen una vida en aparença ordenada i amb uns objectius clars o, si més no, unes passes a seguir. En general, no és difícil saber on seran al cap d'un temps. Jorge Wagensberg, director científic de la Fundació La Caixa, explica que en ciència "es necessita un pla, perquè, si no, no et donen diners". No obstant això, afirma que a vegades, pel camí, "trobes alguna cosa molt interessant, fas una descoberta i et desvies". Creu que és important planificar, encara que només sigui per escapar-se de la planificació: "S'ha de tenir capacitat i deixar un marge per aprofitar les grans idees que sorgeixen; si no, es perden pel camí".

Xell Montserrat treballa en una entitat financera i, fins fa poc, ni tan sols es plantejava on seria d'aquí a un any: "Estava convençuda que seria al mateix lloc i amb la mateixa feina". Tenia garantida una estabilitat. O això es pensava: la fusió de la seva entitat amb una altra ha dut l'empresa a redistribuir els treballadors geogràficament. Mentre espera que li comuniquin on acabarà, cosa que havia de passar fa dos mesos, s'està replantejant com mira endavant i confessa que, ara que li és impossible, li agradaria poder marcar-se objectius.

Més continguts de