Publicitat
Publicitat

DE FESTA

De festa: D'herois i corones al 25è aniversari de l' AIJEC

Seguretat extrema. Gossos que rastregen. Premsa que s'identifica a cop de DNI. Objectius i flaixos: compto fins a 25 fotògrafs. Dinou taules perfectament parades. 267 convidats. Entro a la Llotja de Mar enmig d'un ambient perfectament calculat en una nit que va de somnis fets realitat. Sóc al 25è aniversari de l' AIJEC , l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya. Falta una hora per saber qui serà el Jove Empresari 2010 però els grans protagonistes de la nit seran els prínceps d'Astúries , que avui acaben el seu periple per Catalunya entre empresaris.

A dos quarts de nou clavats, després de repassar cada punt i coma i suprimir un "bon profit" del guió de l'acte amb el cap de protocol de la casa reial, entren ses alteses a la sala. No porten corona i de prop són més reals que reials. La gent s'aixeca i el murmuri s'apaga. Silenci total, que es trenca a l'instant amb una allau d'aplaudiments. Darrere dels prínceps, una desfilada d'autoritats en tota regla: Artur Mas , Xavier Trias , Ferran Mascarell , Miquel Valls , Marta Martí . Ningú s'ha quedat a a casa.

L'acte oficial comença formal i va guanyant màgia: ànima, il·lusió, creativitat, esforç, unió, confiança. Aquests són els valors dels joves empresaris, autèntics herois que, desafiant la crisi, han aconseguit convertir en realitats empresarials somnis d'infantesa. Són joves desperts, atents i actius que, tot i el panorama actual, respiren optimisme i valentia. Gent com Pau Garcia-Milà , d'eyeOS; Xavier Barneda , de Munich; Albert Castellón , de Moritz; i el flamant guanyador del Premi Jove empresari 2010: Héctor Ruiz , de Digital-Text. Talent i resultats concentrats en només una taula.

Visca la joventut

Damunt l'escenari The Pinkertones entonen l'himne Viva la juventud i a taula m'expliquen que es pot ser jove empresari als 20, però també als 70, que és una qüestió d'esperit. Després d'una sopa de tomàquet i davant d'una suprema de llobarro aprenc que la crisi brinda oportunitats: per descobrir noves necessitats, nous nínxols de mercat, noves maneres de fer el mateix per menys i fer més pel mateix. I encara una cosa més: que quan ajuntes els ideogrames xinesos risc i oportunitat , formes la paraula crisi. Segur que no és coincidència.

Amb l'última cullerada de la semiesfera de xocolata, detecto que tothom s'aixeca. Els prínceps s'alcen. Els saludo i comparteixo passadís i cafè amb la princesa Letícia . És petita de talla, però enorme en presència. El príncep Felip , a una distància prudencial, es mostra atent i té la paraula perfecta a cada moment. Després dels cafès i les felicitacions, em sorprèn la quantitat de fotos que es deixen fer. Pel cap baix, calculo una mitja hora intensa de petons, flaixos amateurs i fotos de càmeres mòbils. Ells, un somriure amable, com si fos la primera vegada.

Mitjanit

Al punt de mitjanit, a l'estil Ventafocs, els prínceps desapareixen. Llavors, baixo dels talons de 13 centímetres en què he estat enfilada tota la vetllada. Ha estat dur, però he aplicat amb diligència els valors apresos: valentia, esforç, confiança i constància. La cita demanava estar a l'altura.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT