El fetus ja respon a la música a partir de la setmana 16

BarcelonaSona música de Bach o de Mozart i el fetus mou la boca i la llengua. La música li arriba per via vaginal. És la manera que té de respondre als estímuls musicals. Un estudi de l’Institut Marquès ha demostrat que els fetus a partir de la setmana 16 —i no a partir de la 26, com es creia— ja poden sentir la música i hi responen amb moviments de vocalització sempre que els arribi des de l’interior, és a dir, per via vaginal. Aquesta és l’única manera, segons els investigadors, que el fetus hi senti com nosaltres, ja que el so que els arriba des de l’exterior gairebé no el senten. Aquesta és una altra de les conclusions de l’estudi, que ha publicat la revista Ultrasound, i que demostra, de retruc, que posar-se uns auriculars a la panxa o portar un penjoll sonall, com fan algunes embarassades, és ineficaç, ja que els teixits tous de la paret abdominal i de l’interior del cos de la mare absorbeixen el so.

La majoria de sons els arriben a 30 decibels, com xiuxiuejos, i la meitat de paraules els arriben distorsionades. “És com si el fetus estigués envoltat de coixins. Com si sentíssim parlar a l’habitació del costat”, explica Marisa López-Teijón, cap de reproducció assistida de l’Institut Marquès i principal autora de l’article. En canvi, amb la música per via vaginal -a través d’un dispositiu que s’introdueix a la vagina de la mare i que està connectat a un mòbil- el 87% dels fetus mouen la boca o la llengua i el 50% treuen la llengua. El resultat “crida molt l’atenció”, ja que es tracta de “moviments molt poc habituals en els fetus en repòs”, explica Alex García Faura, director científic de l’Institut Marquès i coautor de l’article. Els fetus, a més, reaccionen de manera diferent en funció de la música que senten, tot i que no se’n sap el perquè. Amb música de Mozart –al vídeo es veu la reacció que provoca la 'Petita serenata nocturna', serenata en sol major número 13– s’assoleixen les taxes més elevades de resposta, i amb el cant gregorià les més baixes.

Els investigadors també s’han preguntat a què es deu aquesta resposta del fetus i han conclòs que la música activa circuits cerebrals d’estimulació del llenguatge i de la comunicació. Segons Alberto Prats, catedràtic d’anatomia i embriologia fetal de la Facultat de Medicina de la UB, s’activen els nervis responsables de moure la boca, la mandíbula i la llengua per vocalitzar, un pas previ al llenguatge. “Hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus. L’aprenentatge del llenguatge comença a l’úter”, diu López-Teijón.

En l’assaig clínic hi van participar més un centenar d’embarassades entre la setmana 14 i 39 de gestació dividides en tres grups. En un grup es va utilitzar estimulació musical per via abdominal, en un altre música per via vaginal, concretament Bach, i en el tercer grup vibracions sonores no musicals emeses també des de la vagina. I l’únic grup que va presentar un increment significatiu de moviments va ser el grup de música per via vaginal. “Hi va haver fetus que van treure la llengua fins a 20 cops en cinc minuts. Un cervell primitiu de 16 setmanes ja pot generar respostes tan complexes com aquesta”, destaca García Faura. En canvi, el fetus no reacciona de manera especial quan la mare parla. “Sent la veu tan distant que no reacciona, si la sentís es despertaria”, diu López-Teijón. Un altre mite que l’estudi desmenteix.

Qüestionen la necessitat d'estimular el fetus

El dispositiu per emetre música des de la vagina s’ha batejat com a Babypod i es comercialitza a 100 euros. Emet a 54 decibels, com una conversa en to baix, i s’aconsella que s’utilitzi en curts intervals de temps i només un o dos cops al dia.

De fet, Ana Riverola, adjunta de Neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, qüestiona que "sigui positiu" més estimulació. Assegura que no hi ha estudis "concloents" dels beneficis de la música en el fetus tot i que afegeix que tampoc és perjudicial. "El que sí està demostrat és que el soroll no és positiu perquè augmenta la freqüència cardíaca i la pressió arterial del fetus", diu.

Possibles aplicacions de l'estudi

1. Permet descartar la sordesa fetal: si el fetus respon a la música vol dir que no és sord. Fins ara no hi havia cap mètode de diagnòstic de sordesa abans de néixer.
2. Aporta una major eficàcia i rapidesa a les ecografies: en induir moviments fetals, es veuen millor totes les estructures i s'escurça el temps d'exploració.
3. Redueix l'estrès de la mare: està especialment indicat en dones alt grau d'ansietat quan no noten els moviments fetals ja que a l'emetre música el fetus respon i la mare ho nota.