Andrés Rueda: "L'administració és hipòcrita amb les residències perquè exigeix sabent que finança sota cost"

BarcelonaPel grup de WhatsApp dels directors i gerents de centres i serveis d'atenció a la dependència corren els comentaris sobre la informació publicada a l'ARA sobre les multes de 5,2 milions d'euros a residències geriàtriques. Ho explica el president de DiGESCAD, Andrés Rueda, que lamenta la “criminalització” d'aquestes instal·lacions.

¿Els més de cinc milions d'euros de multes no expliquen que alguna cosa s'està fent malament?

— En realitat ens ha sorprès que no n'hi hagi més. Amb això no vull dir que no siguin quantitats importants, que ho són. Però són poques malgrat l'administració, perquè està descompensat el finançament públic que rebem les residències i el que s'exigeix de resultats. Ens fixen més obligacions però sense pagar més.

És cert que l'anterior equip va admetre un infrafinançament de les places concertades.

— L'actual conselleria ha fet un esforç, però és del tot insuficient. Continuem amb un finançament sota cost, però pel que paga l'administració estem fent una feina excel·lent. Hem de valorar la dedicació del personal, que s'entrega i es cansa, de les empreses a qui no els sobren les causes per plegar i vendre el centre. Treballem en un camp de mines des del punt de vista d'exigències de l'administració, de cada cop més protocols perifèrics que roben temps d'atenció.

Però els protocols i el règim sancionador són indispensables per castigar el mal funcionament.

— Evidentment, però des de l'any passat hem tingut dues inspeccions de Fiscalia per les contencions, d'Hisenda, de drets socials, de salut, quatre de la legionel·la. Jo vull aquesta seguretat, però s'ha de pagar, i al costat de cada instrucció ha d'haver-hi el cost. En realitat només tenim exigència d'estàndards, però sense cap anàlisi del cost. No pots tenir un sector en inseguretat jurídica i pagat sota cost.

Què vol dir amb inseguretat jurídica?

— No hi ha cap altre sector que treballi amb tanta inseguretat com les residències, som els més maltractats. Les inspeccions es fan sense una check list i sense tipificar, així que posar sancions és temerari.

Vol dir que no saben per què els multen?

— Vull dir que ens sentim especialment assenyalats, criminalitzats. Ens traspassen les responsabilitats als centres quan és un problema del sistema. Cada cop hi ha més lleis i normes, més inspeccions de tota mena, però res s'adapta a les necessitats del perfil dels usuaris. Les ràtios de professionals són les mateixes des del 2013, quan molts dels residents tenien autonomia; un 30% anaven sols al lavabo. Ara necessiten molt més acompanyament i ja no pots tenir tant personal vigilant l'espai comunitari. I ve l'inspector i diu que no hi ha prou vigilància al menjador. El mateix passa amb l'alimentació, que ara és més assistida. És impossible fer-ho tot perquè el perfil ha canviat, hi ha menys recursos, el personal té més feina i s'han introduït més dies de festa, se'ns ha disparat l'absentisme laboral.

¿És absentisme o baixes mèdiques per una feina dura? La falta de personal és sistèmica, com ho són els baixos sous del sector.

— M'és igual si és una falta justificada o sense justificar, però no es pot planificar el servei si no podem saber quan hem de buscar substituts i per quant de temps. Caldria més participació de les mútues per a la gestió de les baixes perquè al CAP no donen l'abast. No discuteixo una baixa, però sí el temps per atendre-les perquè al final repercuteix en les residències. El problema de la falta de personal és que agafes gent en període de proves que no pots fer fora si veus que t'has equivocat.

¿Les ràtios són impossibles de complir?

— És molt difícil. Hi ha personal social fent feines sanitàries que no li toquen perquè no hi ha infermeres les 24 hores. Passem dies fent paperassa i cobrint tasques que no són pròpies del servei residencial. Tenim més dispenses de medicació i més disfàgies [dificultats per empassar], i si ho has de fer de pressa incrementes el risc.

Les residències han estat qüestionades i les famílies denuncien un tracte indigne.

— L'administració fa un exercici d'hipocresia: sap que finança sota cost, exigeix molt i envia un missatge de residències cinc estrelles, quan el que ha de fer és explicar fins on es pot arribar amb el finançament actual. Estem d'acord que els residents puguin triar el menú, però això implica tenir una intendència molt gran, és a dir, un elevat cost. No s'haurien de generar falses expectatives a les famílies.

Són famílies que paguen més de 2.000 euros per plaça.

— Els grans grups d'inversions en centres no ho sé, però més del 50% de residències tenen 50 places. El 85% són empreses familiars que funcionen amb crèdits, i tenir atenció 24 hores d'una persona altament dependent és molt car. Amb tot, fem meravelles, i l'única resposta que sembla que tenim és que ens sancionen per un mal manteniment o per una paret bruta, sense tenir en compte que no ens paguen des del novembre.

¿La Generalitat ha deixat de pagar pels concerts?

— No sabem quantes residències no estan cobrant des de fa quatre mesos, però significa que han de reduir despeses, endeutar-se, reduir dividends i la seva capacitat d'estalvi. Estem finançant l'administració des del novembre. Algú s'imagina què passaria si metges, policies o mestres deixessin de cobrar durant quatre mesos?

— [El departament de Drets Socials admet que per raons tècniques de manca de crèdit algunes factures del 2025 no van entrar en termini. Assegura que abans d'acabar el mes de maig es faran els pagaments pel circuit de romanents.]