Publicitat
Publicitat

EMISSIONS DE CO2

Empreses, governs, bancs i especuladors compren i venen drets per emetre CO. La crisi ha posat en joc aquest negoci

El mercat del fum

El mercat d'emissions de CO va néixer amb l'objectiu de reduir els gasos hivernacle: els que més contaminen han de comprar llicències per emetre més CO i això surt car. Analitzem com funciona aquest mercat i com l'està afectant la crisi econòmica.

Què és el mercat d'emissions de CO ?

"És un mercat com qualsevol altre, l'única diferència és que el que es compra o ven són drets d'emissió de CO". Aquesta és la definició que fa Ismael Romeo, director general de SendeCO, la borsa espanyola on es duen a terme aquestes transaccions. Aquests drets, a la pràctica, són llicències per contaminar, que cada any són més reduïts i estan estrictament limitats, i que els govern reparteixen entre empreses. Per exemple, a Espanya entre el 2008 i el 2012 les emissions de CO no poden excedir en més d'un 15% els nivells del 1990. Així, amb aquest sostre marcat, si una companyia necessita emetre més emissions de CO de les que el seu govern li permet pot anar al mercat i comprar les d'una empresa que no ha esgotat totes les que tenia. L'origen del mercat d'emissions de COés fruit del Protocol de Kyoto i els països que l'han ratificat. Per aconseguir reduir els gasos d'efecte hivernacle que estableix aquest tractat, la UE va crear aquest mercat. "L'objectiu és incentivar que les empreses contaminin menys, que implementin polítiques d'energies netes, perquè anar al mercat a comprar emissions els surt més car", resumeix Romeo.

Què són els drets d'emissió?

Un dret d'emissió equival a una tona de CO. El 84% dels drets es negocien a Europa, però, a part de comprar-los i vendre'ls, les empreses de països desenvolupats també els poden generar mitjançant projectes energèticament eficients a països en vies de desenvolupament.

Segons Romeo, "aquest sistema incentiva la inversió neta en indrets que, d'altra manera, no serien econòmicament atractius". El problema és que la crisi ha frenat l'activitat industrial i això s'ha traduït en menys emissions i menys projectes sostenibles al Tercer Món.

Ara hi ha menys empreses que superin els límits que permeten els estats, hi ha menys demanda de drets d'emissió i el preu està caient. L'any 2008 el preu del crèdit de carboni rondava els 28 euros, avui en dia està a 10 euros.

Segons Aida Vila, responsable de canvi climàtic i energia de Greenpeace, aquesta davallada de preus "fa que l'objectiu inicial del mercat -reduir els gasos d'efecte hivernacle- sigui menys factible". "Si els preus dels drets d'emissió són baixos, les empreses no ho trobaran un incentiu per ser més ecològiques, perquè no els costa diners", lamenta.

Qui són els actors?

"Aquest mercat està obert a tothom: a empreses, a governs, a bancs, a organitzacions no governamentals i fins i tot a particulars", explica Romeo. Però amb els sis anys que fa que funciona el mercat europeu de compravenda de CO els especuladors han arribat al control del negoci i es calcula que "un 80% del moviment del mercat és especulatiu", diu Romeo, que assegura que és el mateix fenomen que es dóna amb altres mercats com el de l'or o el petroli. Per ell, això no entra en contradicció amb l'objectiu final del mercat -que és reduir les emissions de CO- "perquè sempre hi ha un límit", diu, hi ha uns actors que poden fer molts diners però les regles estan marcades i la voluntat és anar reduint la quantitat de drets que s'entreguin de manera gratuïta.

Segons Romeo, "és important entendre, en aquest cas, que l'especulació també pot ser positiva, ja que fomenta la liquiditat als mercats, limita les posicions dominants dels grans actors i per tant afavoreix una millor formació de preus que ajudarà a disposar d'un mercat més eficient". Els plans de la UE són que a partir del 2013 els drets d'emissió ja no seran gratuïts per a tothom, per incentivar que encara s'implementin més infraestructures ecològiques a les empreses.

Com li ha afectat la crisi?

El Banc Mundial va alertar, quan va presentar el seu últim informe, relatiu al 2010, que el mercat d'emissions de CO s'ha estancat. L'any passat el valor total del mercat va arribar als 142.000 milions de dòlars, dos menys que l'any anterior. D'aquesta manera acabava un període de cinc anys de creixement impressionant en què el valor del mercat es va multiplicar per 10. Eduardo Dopazo, del Banc Mundial, explica que "el mercat d'emissions ha reflectit de manera precisa les condicions macroeconòmiques dels últims anys". Però hi ha altres incerteses que planen sobre el mercat: al 2012 acaba el primer període de compliment de Kyoto i fa falta un acord mundial per saber quins passos se seguiran. Tot i això, la UE ja ha dit que pensa seguir amb aquest mercat, com a mínim, fins al 2020.

Què diuen els crítics?

Les Nacions Unides han alertat que l'any passat es van llançar a l'atmosfera 30 gigatones de gasos d'efecte hivernacle i han avisat, en repetides ocasions, que cal revertir aquesta situació. Segons algunes veus, un mercat d'emissions que funcioni bé pot ser una manera. "Si hi hagués un mercat mundial, amb més bons filtres de seguretat, amb una oferta més flexible i un marc jurídic més clar, funcionaria millor -diu Romeo- i seria més fàcil lluitar contra els gasos d'efecte hivernacle".

Greenpeace també opina que aquest mercat és una manera de fer front al canvi climàtic però demanen canvis. Aida Vila ho resumeix: "S'ha de resumir el nombre de drets totals que hi ha al mercat, tots haurien de ser de pagament, així el preu final pujaria i recuperaríem l'objectiu inicial", diu. Oscar Reyes, de l'organització Carbon Trade Watch, critica que la gran beneficiada d'aquest mercat no sigui l'atmosfera, sinó que siguin "les grans companyies energètiques com Enel, E.On, GDF Suez..." i, en el cas espanyol, "les plantes d'acer d'ArcelorMitall a Gijón i Avilés, que han guanyat molts milions amb la compravenda d'aquests drets". Però Reyes reconeix que ara mateix no hi ha una alternativa clara a aquest mercat: "Caldrien noves polítiques, nous mecanismes financers i canvis estructurals sobre la producció i el consum de béns -assegura-. Hem de començar a repensar i reestructurar la producció energètica, industrial i d'agricultura per preparar-nos per al món post-combustibles fòssils, hem de promoure noves maneres més sostenibles de produir béns i energia".

Entra la indústria aèria

Una de les grans novetats del mercat europeu és que a partir del 2012 hi haurà nous protagonistes: les empreses aeronàutiques. La UE obligarà les aerolínies a pagar pel diòxid de carboni que emeten. La decisió ha generat una forta controvèrsia i l'oposició frontal de les companyies dels Estats Units, la Xina i Llatinoamèrica. Un dels punts de discrepància és que Brussel·les vol cobrar per les emissions emeses durant tots els trajectes amb origen o destí europeu. Les companyies dels EUA reclamen pagar només per el CO que s'emeti sobre territori comunitari. La discussió està en l'aire, però els experts consideren que els nous actors poden ajudar a revitalitzar el mercat.

Més continguts de