Com més desigualtats, més avortaments

BarcelonaEl perfil mitjà de la dona que se sotmet a una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) a Catalunya és el d’una persona immigrant de 20 a 24 anys. En el cas concret de Barcelona, a més, es pot detectar una clara correlació entre el nivell de renda dels barris i la xifra i la taxa d’avortaments, que ha tingut un significatiu descens els últims anys. Aquestes són dues de les conclusions que s’extreuen de dos informes, un elaborat pel departament de Salut i l’altre per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En el cas de la capital catalana, l’ASPB ha detectat que l’ús del preservatiu en nois escolaritzats a Barcelona d’entre 17 i 19 anys presenta grans variacions segons la zona de la ciutat. Als barris més desafavorits la caiguda va ser de més de 20 punts entre el 2004 i el 2012. Als barris amb renda familiar més alta la caiguda va ser de menys de cinc punts. En el cas de les noies les diferències són més atenuades. Concretament, els districtes de la ciutat on l’índex d’embarassos i d’avortaments en adolescents són més alts són Ciutat Vella i Nou Barris.

Hi ha diversos factors que, segons l’ASPB, expliquen els embarassos adolescents. Per exemple, els missatges explícits sobre sexualitat que reben els joves a través dels mitjans de comunicació i la falta d’informació de l’entorn més immediat, l’escola i la família. En aquest sentit, Cristina Martínez, responsable del Programa d’Atenció Sanitari a la Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona Ciutat de l’ICS, apunta que intenten fer una “feina transversal a les escoles” mitjançant el programa Salut i Escola, però que no a tots els centres “volen treballar aquests temes” i no ho incorporen al seu programa educatiu. Ara bé, l’informe de l’ASPB també cita factors més lligats a les situacions de desigualtat: quan hi ha poques expectatives laborals, les dones tendeixen més a acceptar la maternitat. Martínez n’apunta un altre: la llei del 2010 que regulava l’avortament -que va ser parcialment esmenada l’any següent- incorporava una partida de finançament per a mètodes anticonceptius, com el preservatiu i el diafragma, però no s’ha desplegat.

El factor de la desigualtat també influeix segons la procedència de les adolescents. Les noies que van avortar l’any passat i que provenien de països amb rendes baixes van ser més del doble respecte a les que tenien origen espanyol. Una tendència que també mostren les dades del conjunt de Catalunya: l’informe de Salut reflecteix que les dones d’origen estranger tenen taxes d’interrupció voluntària de l’embaràs molt més altes que les d’origen autòcton. Rosa Gisbert, cap dels Serveis d’Informació i Estudis del departament de Salut, explica que això es deu al fet que les dones immigrants, majoritàriament del Magrib i de l’Amèrica del Sud, “tenen per raons culturals un patró de fecunditat més alt, és a dir, tenen un nombre de fills, i per tant d’avortaments, més elevat”. Ara bé, destaca que en aquest col·lectiu, igual que en el conjunt de la població, hi ha hagut un descens en els avortaments els últims anys. “S’homogeneïtza el patró, és a dir, s’ajusten als costums d’aquí”, remarca.

El mètode farmacològic

Pel que fa a l’avortament farmacològic, que es va començar a implementar el 2011 i que pot ser aplicat fins a set setmanes després de la gestació, Salut en fa una valoració positiva. Al començament va suscitar una certa polèmica, ja que en ser un mètode amb una eficàcia per sobre del 90% i amb símptomes més controlables, es temia que fes augmentar el nombre d’avortaments. Les dades demostren, però, que el mètode no ha suposat un increment ni en el nombre ni en la taxa d’avortaments. El que sí que ha provocat és una disminució de les setmanes de gestació, és a dir, que les dones se sotmeten abans a una IVE, un fet positiu per a la seva salut física i mental.

La reforma de la llei de l’avortament, que el PP va aprovar al febrer i que torna a fer obligatori que les joves de 16 i 17 anys tinguin el consentiment dels progenitors per avortar, no soluciona aquest problema. Els experts consideren que la norma desprotegeix les noies perquè, tal com demostren les xifres, són especialment les que provenen de nuclis més desafavorits les que presenten unes taxes d’avortament més altes. En aquest context, haver de recórrer al permís explícit dels pares pot acabar provocant l’efecte contrari, cosa que podria augmentar la vulnerabilitat de les noies a qui, en teoria, la nova llei vol protegir.

La reforma, de fet, no ha estat exempta de polèmica i el PP va haver de reduir dràsticament les seves intencions inicials davant la protesta d’organitzacions feministes i d’alguns diputats del mateix partit. Ara per ara és impossible saber si després de les eleccions generals del desembre la legislació tornarà a canviar. I malgrat el catastrofisme exhibit quan es va aprovar la despenalitzció del 2010, no es va produir cap augment en el nombre d’IVEs que es van practicar.

Una nova web de recursos de salut sexual

L’Ajuntament de Barcelona i l’ONG Sida Studi han presentat aquesta setmana una nova web de recursos de salut sexual. El director de Sida Studi, David Paricio, assegura que l’objectiu és aprofitar la documentació que han acumulat durant 30 anys sobre aquesta malaltia de transmissió sexual perquè serveixi “d’aprenentatge”, i explica que està sobretot adreçat a professionals del sector. La pàgina inclou recomanacions específiques per treballar amb joves i exposen el mètode que ells ofereixen per fer dinàmiques grupals amb diferents col·lectius, que inclouen l’abordatge de temes com la sexualitat, el coneixement del propi cos, les emocions o els riscos biològics (infeccions de transmissió sexual o embarassos no planificats).