Publicitat
Publicitat

El dia més trist de l'institut Joan Fuster

Els alumnes formen una barrera per evitar que les càmeres enregistrin la seva entrada al centre

Desenes d'espelmes, rams de flors i la nodrida presència de mitjans i Mossos d'Esquadra són el testimoni mut aquest dimarts de la tristesa colpidora que envolta l'institut Joan Fuster, després que ahir un dels seus alumnes de 13 anys matés un professor i ferís quatre persones més.

Un nombrós equip de psicòlegs ha esperat al vestíbul del centre l'arribada dels alumnes, tapat estratègicament amb papers per evitar mirades indiscretes. Els professors s'han reunit en un claustre extraordinari al voltant de les 8.00 hores, i a partir de les 10.00 han començat a arribar els alumnes, capcots, tristos i abraçant-se amb força per mirar d'estar una mica menys sols. Els joves estan fortament sensibilitzats, com demostra la pancarta feta per ells mateixos i que han desplegat amb el missatge 'Exigim respecte' i una càmera de vídeo sota el símbol de prohibit. La pancarta ha evitat que les televisions poguessin enregistrar la desfilada d'alumnes cap a l'interior de l'institut, una premissa que han reforçat d'altres alumnes col·locant les seves jaquetes davant dels objectius de les càmeres. Una barrera silenciosa i solidària culminada amb aplaudiments repetits per part d’alumnes i pares.

El Flavio Watzka, pare d'un alumne del centre, ha explicat als mitjans els sentiments que els embarguen, una barreja encara d'incredulitat i llàstima pel professor mort. "Vull creure que aquest nano no s'ha adonat del que estava fent", diu, donant credibilitat a la teoria de l'atac en ple brot psicòtic. I ho corrobora explicant que en aquest centre mai ha passat res dolent, que els alumnes són "fantàstics" i que en el seu cas, abans d'escollir institut, van comparar molt abans de decidir-se pel Joan Fuster: "Segueix sent el més adequat pels nostres fills", rebla. El Flavio ha deixat una espelma a la porta del centre a primera hora, acompanyat del seu fill, i també diu que serà impossible oblidar què ha passat. El record quedarà "per a tota la vida", insisteix, però ara cal ajudar en tot allò que sigui possible i estar amb la família de la víctima. "S'ha d'intentar superar", conclou.

La Loli González, mare d'un altre alumne de l'institut ha resumit per la seva banda el sentiment generalitzat de "dolor" que arrossega la comunitat educativa. Es mostra molt agraïda per la feina de psicòlegs i professors, i descarta taxativament demanar cap tipus de responsabilitat per la tragèdia. La Loli també corrobora que avui els alumnes han rebut atenció psicològica en grup a cada aula, durant dues hores i fins a les 12.00, però que a la tarda també hi ha previst tractar de manera individual aquells que ho desitgin. "Tot el meu suport per al col·legi. S'han comportat fantàsticament amb nosaltres i no tenen culpa de res", diu.

El consell dels psicòlegs passa perquè els joves parlin i s'expliquin, que comparteixin la seva experiència amb els companys i diguin com s'han sentit. En el cas del seu fill, que estudia 4t d'ESO, la Loli assegura que en un principi no va ser gaire conscient del que estava passant, i que en general pensaven que es tractava d'un simulacre d'incendis. "Quan ens en vam assabentar vam venir corrent, sense saber què havia passat. Imagina't, aquí ens coneixem tots, som com una família", explica. Sobre el presumpte agressor insisteix que era "un nano normal", del qual aparentment no hi havia res a destacar.

Rotllanes improvisades de pares a les portes del centre per mirar d’explicar-se allò que ara per ara és inexplicable, llaços negres a les solapes i les peticions expresses de respecte cap als menors han sigut les notes predominants d’aquest dimarts a l’institut Joan Fuster. La mateixa AMPA de l’escola ha enviat un comunicat als mitjans en què recorda la llei de protecció del menor i el codi deontològic del Col·legi de Periodistes, perquè consideren que alguns mitjans l’han “violat repetidament”. El comunicat també agraeix la “gestió modèlica” de la crisi per part de l’escola, i és per això que subratlla la confiança en els educadors del centre.

Més continguts de