Publicitat
Publicitat

Una nit a la Barcelona dels invisibles

Recorrem els parcs i jardins de la capital catalana amb els voluntaris del Recompte de sense llar del 2017, que ha censat 1.026 persones dormint al ras a la ciutat

A Barcelona dormen al carrer 1.026 sensesostre, per a molts, persones invisibles. Són dades provisionals del recompte de sense llar del 2017, que ha censat durant la nit del 17 al 18 de maig els habitants més desapercebuts de la ciutat. La iniciativa, organitzada per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, ha mobilitzat 998 voluntaris que, amb discreció i tacte, han recollit informació de les persones sense sostre, però també de les  1.954 persones que dormen en equipaments municipals o de les diverses entitats socials.

Des de l'any 2008 fins l'actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 1.026, un increment del 56%. El recompte té un doble objectiu: d'una banda, conèixer el nombre de persones sense sostre per poder aplicar polítiques socials més adequades, i de l'altra, sensibilitzar i donar visibilitat a aquest col·lectiu. El recompte ens dona una foto fixa de la situació d'aquestes persones a Barcelona i permet comparar les dades amb altres anys i ciutats. Per aquesta raó, expliquen els organitzadors, gairebé tot el recompte es fa la mateixa nit, en èpoques de l'any similars i amb una metodologia molt clara.

"El perfil dels sensesostre és molt divers, i tot i que molts són homes de mitjana edat, també hi ha molta pobresa invisibilitzada : dones, famílies que no arriben a dormir al carrer però que estan acollides en centres...", explica el Ricard Barrull, portaveu de la XAPSLL.  " Hi ha gent amb sostre, però sense llar", afegeix el Sergi, un dels voluntaris del recompte i treballador del Servei d'Inserció Social de l'Ajuntament de Barcelona (SIS).  Amb ell, la Berta i el Daniel, hem recorregut aquesta matinada els parcs i jardins de Barcelona, el lloc on dormen les persones més 'imperceptibles' dels sense llar.

La Ciutadella a les fosques

Són dos quarts de dotze i sortim  del punt de trobada, al Pati Llimona,  cap al nostre primer destí: el Parc de la Ciutadella. És una de les quatre "zones especials" –per la seva orografia i dificultat només hi poden anar voluntaris d'entitats– que visitarem aquesta nit, juntament amb el Parc de l'Estació del Nord, el de Sant Pau del Camp i el de Joan Miró. Ens acompanyen alguns treballadors de Parcs i Jardins, que aquesta nit obren les portes del parc especialment per realitzar el recompte.

La Ciutadella sembla més gran a les fosques. El Jose, guarda del parc, explica que tot i que tanquen el parc cada nit, sempre hi entra gent i és la seva feina demanar-los que marxin. "A vegades són sensesostre, d'altres turistes, d'altres parelles...", explica, "el més important és tractar-los amb dignitat. Si els parles amb respecte, responen bé". Els guardes ens  guien cap a un grup d'unes 12 persones que porten dies acampats entre uns arbres del parc.

La Berta anota les dades al qüestionari que els ha facilitat l'organització, i el Sergi les inclou a l'aplicació mòbil. Apunten si són homes o dones, si dormen al ras o a cobert i si porten animals. Aquest grup té  dos gossos. Perquè enguany, com a novetat, també s'han comptat els animals de companyia dels sensesostre. A tota Barcelona, l'organització n'ha detectat 33.

No molestar ningú

Arribem a la Cascada Monumental del parc, i veiem tres persones dormint a la Glorieta. No els despertem, les directrius de la organització són comptar discretament i no molestar ningú. "Quan venim aquí, som a casa seva", diu el Sergi. Després ens dirigim al Museu de Geologia. El Joan, l'altre guarda, diu que hi sol dormir gent. Trobem 8 homes més sota les columnes jòniques de l'edifici. Ho anotem i marxem. Deixem enrere el parc, els 27 habitants que hi hem trobat i el so dels ocells del zoo.

Al Parc de l'Estació del Nord trobem 6 persones dormint a la paret mateixa de l'edifici, sota els fanals. No sembla el lloc més còmode per dormir, però la llum encesa i la companyia fa més segur dormir a la intempèrie. 

La següent parada és el Parc de Sant Pau del Camp. Hi a rribem cap a la una de la matinada. Sota la xemeneia d'una antiga fàbrica, algú ha plantat una tenda de campanya. Hi ha un fossar on hi ha aparcats alguns carrets de supermercat plens de ferralla. Avui hi havia una part del reixat oberta (o forçada), i han pogut entrar-los.

Ens trobem amb dos homes de mitjana edat, l'un és Senegalés, i es diu Mohamed; l'altre és de Bangladesh, i s'anomena igual. Només l'africà dorm al parc. L'altre Mohamed viu en un pis a prop; però quan no ha de treballar al dia següent li agrada anar al parc, encara que estigui tancat. "Fa temps que ens coneixem. Som amics", explica el bengalí.

El Daniel els coneix de vista. És voluntari de la Fundació Arrels des de fa tres anys, i coneix els noms de molts dels sensesostre de Ciutat Vella. "Des de Arrels hem vist créixer el nombre de persones sense sostre any rere any", explica, "i també hem vist com canviava el perfil dels sense llar: cada cop hi ha més estrangers i són més joves".

Set homes i dues dones

La darrera parada és el Parc de Joan Miró. L'escultura "Dona i Ocell" de l'artista i la Plaça de les Arenes ens donen la benvinguda. El parc està pràcticament desert i hi ha molt d'espai sense recer. És fàcil entrar-hi perquè només cal saltar un petit mur. Sembla que ningú hi hagi de voler dormir. Però ens equivoquem. Sota els porxos de la biblioteca hi dormen dos grups. A una banda, descansen quatre homes. A l'altra set homes i dues dones. Són les úniques que trobem en tota la nit.

Des de la XAPSLL expliquen que gràcies a iniciatives com el recompte s'han pogut destinar recursos a perfils més concrets. En edicions passades, per exemple, es va posar el focus a identificar el nombre de dones sense sostre, i de les dades recollides se'n van fer plans específics i jornades d'anàlisi.

Una nova mirada

Acaba la nit i fem el recompte final: 49 persones. Acostumats, potser, a veure passar els sense sostre sense posar-hi gaire atenció, la xifra pot sorprendre. En certa manera, per a gran part de la població els sense llar han passat a formar part del mobiliari urbà. El recompte, tot posant una xifra a aquestes vides desaparcebudes, les mostra més clarament i trenca la dinàmica.

Són més de les dues de la matinada i tornem a casa per les Rambles, que estan gairebé buides. Només hi ha la Policia fent la ronda, els llauners fent la ronda, i les prostitutes fent la ronda. I els invisibles. Aixoplugats els uns en un portal, els altres a les voltes del Liceu, els altres en un caixer... A Plaça Catalunya, dos sensellar dormen sota un pòster de propaganda d'un banc. Un d'ells té un cartell on demana caritat pels seus tres fills; a pocs centímetres l'eslògan de l'anunci diu: "Family, il·lusions".

"Acabar al carrer li pot passar a qualsevol. És fàcil. Es trenquen els vincles i et quedes sol", explica el Daniel, de la Fundació Arrels, "Els que viuen al carrer són supervivents". Els sense llar tenen rostre, nom, familia i una vida anterior al carrer.  El lema de la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL) és "podries ser tu". Amb el recompte, potser ens quedarà més clar.

Les dades definitives

Aquest dijous al matí, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat les dades recompte. Segons les dades recollides de forma provisional, aquest és el nombre de persones que dormen al carrer als diversos districtes de Barcelona: Ciutat Vella (271 persones), Eixample (210 persones), Sants-Montjuïc (188), Les Corts (39 persones), Sarrià-Sant Gervasi (59 persones), Gràcia (29 persones), Horta-Guinardó (45 persones), Nou Barris (43 persones), Sant Andreu (11 persones), Sant Martí (131 persones).  1.026 persones en total, 368 més que l'any anterior.

"Aquest és el rostre de no regular el dret a l'habitatge", ha assenyalat aquest matí la tinent d'alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament, Laia Ortiz. La tinent d'alcaldia ha defensat que tot i l'augment de persones que dormen al carrer, l'Ajuntament ha fet "més esforços que mai". Ortiz ha ressaltat que el nombre de persones sense sostre que dormen en espais habilitats per l'Ajuntament s'han incrementat un 64%, han passat de 1.190 a 1.954.

La regidora de BComú ha instat l'executiu de Rajoy ha crear un marc regulador que concebi l'habitatge com un dret. "Mentre no el tinguem seguiran creixent els fenòmens d'exclusió residencial", ha dit Ortiz, que ha reivindicat la necessitat de tirar endavant mesures com ara topalls al lloguer.

Més continguts de