“Per què el meu germà és tan petit?”

BarcelonaEl 10 de juliol, l’Aya, de 10 anys, va tenir una germaneta. La seva mare, la Fàtima, va donar a llum a les 27 setmanes d’embaràs, onze abans del previst. La nena va haver de ser hospitalitzada a l’UCI de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron, on continua ingressada a l’espera d’arribar a les 38 setmanes. Fins fa poc, l’Aya s’hauria d’haver quedat a casa i no hauria pogut veure la seva germana fins que sortís de l’hospital. L’únic que hauria sabut era que la seva mare passava molt temps fora de casa i que la seva germana estava malalta.

Des de fa uns mesos, però, el servei de neonatologia ha engegat el Projecte Germans, una iniciativa per acompanyar i preparar els germans dels nadons ingressats a l’UCI. És un programa pioner a l’Estat, on generalment els menors tenen prohibida l’entrada en aquest tipus d’espais. “La unitat de cures intensives d’un hospital no és el lloc més acollidor del món. Fins i tot els estudiants de medicina es moren de l’espant quan veuen els nadons, amb els seus respiradors, les bombes, els tubs... no és el mateix que veure’ls rosadets i amb llacets”, il·lustra el doctor Fèlix Castillo, cap de neonatologia de l’hospital. Per això, la intenció del Projecte Germans és preparar els nens d’entre 2 i 10 anys per poder entrar a l’UCI i entendre què hi passa i per què les seves mares hi van de visita tan sovint. L’estratègia, que han desenvolupat una psicòloga i una infermera de l’hospital, és fer-ho jugant.

Des que es va iniciar el projecte, cada dimecres a les 11 del matí els petits que tenen germans ingressats a l’UCI es troben a la ciberaula de la planta de neonatologia, on uns quants nens es distreuen fent manualitats mentre ells es preparen per fer el taller que els permetrà fer una visita als seus germans. Hi ha cares contentes i somriures nerviosos. Al centre de la sala hi han instal·lat una incubadora i, a dins, un nino amb una semblança sorprenent a un nadó prematur. El primer que els expliquen l’Estrella, la infermera, i la Maria Emília, la psicòloga, és que els nadons necessiten la incubadora per mantenir-se calents, igual que ho haurien fet al ventre de la mare. A continuació, proposen als nens que abillin el nino amb tot el que necessita fins que agafi la mida i el pes adequat. Les nenes s’obren pas i es posen mà a l’obra: li enganxen els elèctrodes per tenir controlats el batecs del cor, li enrotllen el saturador d’oxigen al voltant del peu, l’alimenten a través de la sonda... en uns minuts ho tenen tot preparat i observen satisfetes el resultat.

Menys estrès a la família

La següent cosa que els ensenyen és que quan la mare el visita el poden treure una estona de la incubadora perquè s’acostumi a la seva calor, la seva olor i la seva veu. “Qui vol fer de mare?”, pregunta l’Estrella. L’Aya s’ofereix i s’asseu en una cadira. Al voltant del pit li posen un buf, i a dins hi col·loquen el nadó. “És com la bossa d’un cangur”, els explica l’Estrella. L’Aya agafa el nino i l’abraça. Passats uns minuts, la Zaida, que també té 10 anys, fa d’infermera i torna a posar el nino a la incubadora. Tapen la caixa i se n’acomiaden. Ja estan preparades per veure els seus germans en directe.

En un dels boxs de l’UCI, l’Aya s’acosta a la seva germaneta, la Marian, que dorm dins la incubadora. “Ja ha crescut bastant”, fa notar la nena, contenta. Uns metres més enllà, l’Adriana, de cinc anys, ha vingut a visitar les seves dues germanes, la Daniela i l’Alèxia. Van pesar 1,4 i 1,2 quilos, i els seus pares, l’Eli i el Dani, es passen entre sis i set hores cada dia amb les petites. “Ara que sap què hi fem, l’Adriana està menys angoixada, i nosaltres també estem més tranquils”, confessa l’Eli, que va donar a llum el 10 de juliol, a les 27 setmanes. És el mateix que els passa al Jaume i a la Montserrat, que també tenen les bessones a l’UCI. Ells venien cada dia des de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), fins que van decidir agafar-se un pis a Barcelona. Cada dimecres la seva filla, la Cèlia, arriba puntual per visitar les seves germanes.

Reduir l’estrès de la família és el principal objectiu del Projecte Germans. La iniciativa ve avalada per un estudi realitzat entre els mesos d’abril i desembre de l’any passat. En aquest període, 82 famílies i més d’un centenar de germans van passar pels tallers. Guiats per l’Estrella i la Maria Emília, van poder constatar-ne la utilitat a l’hora de reduir l’estrès. De moment, l’únic que li falta al programa és un finançament propi dins de l’hospital. La Maria Emília, la psicòloga, hi participa de manera voluntària i afirma que amb més recursos podrien treballar amb més profunditat amb les famílies i detectar, com ja els ha passat, casos de violència de gènere o de malalties mentals.