Publicitat
Publicitat

Les 15 noves retallades de Rajoy per estalviar 10.000 milions més

El consell de ministres aprova aquest divendres els ajustos en sanitat i educació

Rajoy va dir dijous des de Mèxic que no estava improvisant i que, de fet, ja tenia previstes les retallades per als propers tres mesos. Aquest matí, el consell de ministres farà efectius els últims anuncis. Una retallada de 10.000 milions d'euros l'any en sanitat i educació. Ahir, des de Colòmbia, el president espanyol va treure-hi ferro: "Cal fer un esforç, es tracta de pocs euros al mes", va dir després de l'anunci d'increment de les matrícules universitàries.

El consell de ministres aprova avui els diversos decrets per estalviar 3.000 milions d'euros en educació i uns 7.000 en sanitat. Els detalls es coneixeran aquest migdia.

El nou copagament dels medicaments: qui més té, més paga, pensionistes inclosos

Els pensionistes amb prestacions inferiors als 18.000 euros pagaran un màxim de 8 euros al mes, la resta, un màxim de 18 euros. La població activa pagarà un 50%, un 40% si cobren 18.000 euros i un 60% si en cobren més de 100.000. Només se salven els aturats sense ajuda i els  jubilats més pobres. Aquests són els preus orientatius dels medicaments més utilitzats. La Generalitat ja ha dit que, tot i el nou increment, mantindrà l'euro per recepta aprovat pel Parlament. Això vol dir que els catalans pagaran dos cops pels medicaments. Un jubilat català pagarà fins a un màxim de 277 euros anuals, i un jubilat espanyol, 216 euros, 61 euros més. Aquestes són les principals mesures de reforma del sistema públic de salut:

1. La renda fixa el preu: per garantir un model "més just", els ciutadans amb rendes superiors a 100.000 euros anuals pagaran el 60% (i no el 40%) del cost dels fàrmacs. Els empleats amb una renda inferior a 18.000 euros i les famílies nombroses continuaran pagant el 40%, i la resta, el 50%.

2. Els aturats no pagaran: els col·lectius amb menys poder adquisitiu, com els aturats de llarga durada i les persones amb pensions no contributives i amb rendes d'inserció no pagaran pels fàrmacs. Els pensionistes amb rendes baixes pagaran el 10% del preu fins a un màxim de 8 euros al mes.

3. Nous envasos: per limitar el malbaratament de fàrmacs, que suposa un 10% de la despesa sanitària, els envasos dels medicaments s'adaptaran a la durada estimada del tractament, per evitar que en sobrin o caduquin. Això ja es fa als Estats Units, on els envasos són personalitzats.

4. Fre al turisme sanitari: gairebé 700.000 estrangers han accedit, sense dret, a la targeta sanitària, fet que suposa una despesa de 917 milions d'euros. S'ha acordat posar fre al turisme sanitari per mitjà de la modificació d'una directiva europea perquè Espanya pugui facturar de manera més ràpida al país d'origen.

Més alumnes per classe i més hores lectives dels mestres

Les dues principals mesures que aprovarà el ministeri d'Educació preveuen augmentar un 20% el nombre d'alumnes per classe (del màxim actual de 25 a 30, a primària, i de 30 a 36, a secundària) i augmentar les hores lectives dels professors, fins a un mínim de 25 hores a primària i 20 a secundària (ara, el màxim és de 25 a primària i 21 a secundària). La intenció és que ja es posi en marxa el curs que ve. Aquestes són, doncs, les sis mesures anunciades:

1. Augmentar un 20% el nombre d'alumnes per classe.

2. Augmentar les hores lectives dels professors, fins a un mínim de 25 hores a primària i 20 a secundària.

3. Establir un nou pla de substitucions de professors: el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa, i a partir d'aleshores se n'ocupa l'administració. No es cobriran les baixes del professorat de menys de dues setmanes.

4. Deixar que cada centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres.

5. Suspendre l'obligació de fer els nous mòduls de Formació Professional de 2.000 hores.

6. Congelar o reduir els complements retributius als professors.

La consellera d'Ensenyament ja ha advertit que tres de les mesures envaeixen competències catalanes i que el Govern no podrà ampliar els alumnes per aula el curs que ve. La comunitat educativa catalana s'oposa a les mesures.

Es dupliquen les taxes universitàries

Incrementar el preu de les matrícules universitàries fins a un màxim del 25% del seu cost real per als que es matriculin per primer cop. Això, segons el ministeri, suposarà un màxim de 60 euros més per mes, és a dir, un màxim de 540 euros més a la matrícula de l'any vinent. Els repetidors hauran de pagar entre un 30% i un 40% del cost. El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, també creu que les mesures poden envair competències de la Generalitat. Aquestes són les cinc mesures del govern espanyol per retallar en universitats:

1. Incrementar el preu de les matrícules universitàries fins a un màxim del 25% del seu cost real per als que es matriculin per primer cop. Això, segons el ministeri, suposarà un màxim de 60 euros més per mes, és a dir, un màxim de 540 euros més a la matrícula de l'any vinent. Els repetidors hauran de pagar entre un 30% i un 40% del cost (una forquilla oberta perquè cada autonomia decideixi), mentre que els que es matriculin en el mateix curs per tercera vegada pagaran entre un 65% i un 75%, i en la quarta ocasió podrien pagar del 90% al 100%, en funció cada comunitat autònoma. Els estudiants de màster podran arribar a pagar fins al 50% del cost real de la plaça (avui en paguen, com a màxim, el 30%).

2. Cada autonomia haurà de negociar amb les seves universitats públiques uns criteris concrets per tal de reduir les titulacions amb menys demanda d'alumnes. A Catalunya es van establir els 40 alumnes com el mínim necessari per al proper curs, tot i que moltes universitats es mostraven reticents a aplicar-ho de forma radical.

3. Els professors funcionaris que es dediquen a recerca caldrà que tinguin "sexennis vius", és a dir, que en els últims sis anys s'hagi avaluat la seva tasca i se li hagi concedit el sexenni per poder reduir la seva tasca docent. Això afectarà el 50% dels funcionaris que treballen avui a les universitats públiques, que no tenen sexennis vius i, per tant, no podran reduir la càrrega docent. Amb aquesta mesura es pretén, segons el govern central, "conduir el personal cap a una especialització més focalitzada en recerca o docència".

4. Les autonomies hauran d'establir mesures de control sobre els pressupostos de les universitats públiques, de manera que, quant a dèficit i equilibri pressupostari, els centres facin "el mateix nivell d'esforç que fan les autonomies o l'Estat", ha dit la secretària d'estat d'Educació, FP i Universitats, Montserrat Gomendio.

5. Limitar el personal de nou ingrés a les universitats públiques.

Més continguts de