El cas del teòleg gai augmenta la pressió sobre el Vaticà
Bisbes de tot el món es replantegen a Roma com han d’atendre les famílies formades per gais i divorciats
RomaEl projecte estrella del papa Francesc, el sínode de bisbes que ha de replantejar-se la manera com l’Església atén tant la família catòlica tradicional com la que està formada per gais o divorciats, ha arrencat sota una forta pressió mediàtica, i també interna. El cas de Krzysztof Charamsa, l’alt funcionari vaticà que ha declarat a la premsa que és gai i que té un company -el català Eduard Planas-, ha apujat les expectatives sobre un sínode que ja abans arrencava entre fortes pressions a favor i en contra del projecte papal d’acabar amb l’ostracisme que pateixen els gais i divorciats en molts àmbits eclesiàstics.
La doctrina oficial catòlica ha propiciat que la majoria de gais i divorciats que s’han tornat a casar no puguin accedir a la comunió i altres sagraments i, així mateix, sovint es troben amb dificultats per batejar els fills. Hi ha excepcions: capellans que beneeixen les parelles homosexuals o que donen la comunió als divorciats. El mateix papa Francesc quan era arquebisbe de Buenos Aires ja criticava els capellans que excloïen del baptisme els nens criats fora de la família tradicional catòlica. Ara que és papa, Francesc s’ha proposat anar encara més enllà.
“¿Qui sóc jo per jutjar un homosexual?”, va preguntar-se al principi del seu papat, davant la sorpresa de bona part de la jerarquia catòlica. Per les declaracions que ha fet en els últims dies i pels delicats equilibris a què ha arribat durant la recent visita als Estats Units, sembla clar que Francesc pensa continuar defensant la família tradicional catòlica formada per un home i una dona que s’han casat pel ritu catòlic. Ara bé, alhora li sembla contradictori amb l’Evangeli que els que no compleixin amb aquest model quedin exclosos de la comunitat catòlica. Francesc no ho té fàcil: troba moltes resistències internes. Ahir mateix va voler defensar la necessitat de canvis en l’atenció pastoral als cristians. Va recordar que la fe de l’Església “no és un museu” sinó “una font viva”, i que als participants en el sínode els cal escoltar un “Déu que sorprèn sempre, un Déu que deixa les 99 ovelles per poder buscar l’única ovella perduda”.
El Papa, en evidència
El mateix relator del sínode, l’hongarès Péter Erdo, però, va abaixar ahir les expectatives sobre el grau d’obertura de la jerarquia eclesiàstica en assegurar que el sínode treballarà sobre com “acompanyar” homosexuals i divorciats, però va subratllar que es pot fer amb maneres “diferents de l’admissió a l’eucaristia”. El cas del teòleg gai, el polonès Charamsa, ha posat alhora en evidència els límits en què es mou Francesc. Immediatament després que sortís de l’armari amb diferents entrevistes, Charamsa va ser acomiadat de totes les responsabilitats que exercia a la Santa Seu. Era, no és poca cosa, el secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional. Treballava a l’ex Sant Ofici (la Congregació per a la Doctrina de la Fe que encapçalava Joseph Ratzinger abans de convertir-se en el papa Benet XVI) i ensenyava en dues prestigioses universitats pontifícies, la Gregoriana i la Regina Apostolorum.
El company de Krzysztof Charamsa, el català Eduard Planas, va anunciar ahir en un tuit que la parella “fa maletes”. Segons explicaven a aquest diari fonts pròximes a la parella, Charamsa abandona Roma per instal·lar-se, de moment, a Catalunya.
El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va justificar així l’acomiadament: “Malgrat el respecte que mereixen els fets i circumstàncies personals, l’elecció de declarar una cosa tan clamorosa el dia abans de l’obertura del sínode resulta molt greu i no responsable, ja que apunta a sotmetre l’assemblea sinodal a una pressió mediàtica injustificada”. El mateix Charamsa havia reconegut el que esperava amb el pronunciament públic: “Sacsejar una mica la consciència d’aquesta meva Església”. També esperava influir en el sínode, i dir-li que “l’amor homosexual és un amor familiar” i que cada persona “té dret al amor, que ha de ser protegit per la societat, per les lleis i, sobretot, per l’Església”. A Roma la majoria d’analistes consideren que la decisió de Charamsa en realitat beneficia el corrent més conservador de l’Església. “S’ha equivocat en els temps i en les maneres”, opinava a La Stampa el cardenal José Saraiva Martins.
“Cap favor a la causa gai”
L’argentí Yayo Grassi, exalumne i amic gai del Papa, opinava: “No penso que hagi fet cap favor a la causa gai o al papa Francesc. Els temps i la manera de parlar eren equivocats”. El popular frare italià Enzo Bianchi titllava l’afer de “provocació que no ajuda el sínode”. El fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, Andrea Riccardi -de l’ala més aviat progressista-, mirava de minimitzar l’impacte del cas titllant-lo de “particularitat de la vida del palau vaticà”, en un ampli article al Corriere della Sera. L’influent cardenal Camillo Ruini, de l’ala més conservadora, després de dir que el cas li feia “pena”, concordava, no obstant, que “no tindrà un efecte substancial sobre el sínode”. Els 270 deliberants del sínode -la majoria, bisbes i cardenals- tenen fins al dia 25 d’octubre per arribar a una conclusió sobre la família.
