Els tribunals, impermeables als 277 tuits catalanòfobs denunciats per Drets

L'entitat critica la “manca de voluntat” de la justícia per perseguir-los

Militants ultradretans cremant banderes estelades en l’acte del 12-O del 2014. / CÈLIA ATSET

Dels 277 tuits que ha denunciat per catalanofòbia l’associació  Drets des de l’octubre del 2014, ara per ara només ha prosperat la denúncia d’una sola piulada, segons ha informat l’entitat a l’ARA. Però no s’ha acceptat a tràmit perquè insultés els catalans, sinó perquè l’internauta va piular una fotografia de nens amb síndrome de Down. El president de Drets, l’advocat Sergi Blàzquez, critica la “manca de voluntat” per atendre les denúncies per catalanofòbia “perquè no volen reconèixer que hi ha odi contra els catalans”.

El fiscal especial per a delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, reconeix que ha notat un creixement dels delictes de discurs d’odi via xarxes socials. A internet sovint és difícil identificar l’autor, si fa servir un pseudònim, perquè cal reclamar informació a empreses i governs estrangers a través d’una comissió rogatòria, un tràmit especialment lent. Això complica les coses, però, segons Blàzquez, aquesta és tan sols “l’excusa oficial” i des de la Fiscalia els han dit “reiteradament” que, “com que els catalans no existim com a col·lectiu nacional, la catalanofòbia no està tipificada al Codi Penal”.

Perseguir l’odi: un repte pendent 40 anys després de FrancoEl 'Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació', dirigit pel fiscal Aguilar, explica que la discriminació per raó de “nació o origen nacional” només es pot aplicar a “la nació en sentit juridicoconstitucional”, o sigui, “com a pertanyent a un estat”. Les “nacionalitats autonòmiques”, però, no quedarien desprotegides. El manual diu que també es pot perseguir la discriminació “per la via de la ideologia o l’ètnia” en “supòsits d’odi a nacionalitats autonòmiques”. Amb tot, la interpretació restrictiva que s’ha fet fins ara de l’article 510 del Codi Penal tampoc ha facilitat les coses.

Les denúncies

Drets va fer la primera denúncia l’octubre del 2014 per 100 tuits amb amenaces com “A tots els independentistes de Catalunya els posaria a la cambra de gas!” La Fiscalia hi veia indicis de criminalitat, però la majoria de denúncies es van arxivar perquè no se’n podia identificar els autors. Els que es van identificar es van remetre a les fiscalies de les províncies corresponents: Màlaga, Toledo, Alacant, Sevilla i Cadis. Només va respondre la de Sevilla, i no veia delictiu publicar “Ens cal un caudillo per afusellar els putos catalans”.

El març de l’any passat, arran de l’accident de Germanwings, Drets va denunciar 55 tuits més. L’entitat encara no ha rebut cap resposta. El mes següent, després de l’atac d’un alumne de l’IES Joan Fuster que va deixar un professor mort, l’entitat va denunciar 22 piulades. Cap es va admetre a tràmit. Al juny, arran de la xiulada al monarca espanyol al partit de la Copa del Rei, Drets va denunciar 100 tuits. Va prosperar una sola denúncia, però perquè la piulada incloïa una fotografia amb nens amb síndrome de Down. L’entitat també es va afegir a una denúncia col·lectiva per banalització del nazisme el maig del 2015, però com que era amb més entitats no n’han pogut fer el recompte.

Blàzquez contraposa la situació de les denúncies per catalanofòbia amb les detencions de les operacions Aranya, per tuits que suposadament enaltien el terrorisme, i els arrestos “que no van trigar ni 24 hores” pels tuits en favor de matar polítics del PP després de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco.

Més continguts de