Publicitat
Publicitat

AGRICULTURA

Creix el nombre de camps de cultiu ecològics

Els pagesos exploren noves vies agrícoles i s'adapten a les tendències de consum

Mas Galceran és una masia de Sant Miquel de Fluvià edificada a principis del segle XVII, tot i que d’aquesta època només conserva la part exterior, ja que al segle passat hi va haver un incendi al paller que es va propagar fàcilment per tots els racons de la casa i es va haver de reconstruir completament per dins. La masia és als afores del municipi, en un indret plàcid i amb vistes a la part vella del poble, on sobresurt la majestuosa torre romànica de Sant Miquel. Al costat de Mas Galceran baixa sense pressa el riu Fluvià.


“El meu germà Sergi i jo, que hem nascut i viscut en aquesta casa, vam decidir que ens agradaria tornar a treballar les terres que havien treballat els nostres avis i el nostre pare i fer-hi una explotació d’horta ecològica”, explica Eduard Martí, de 28 anys, llicenciat en ciències ambientals, que abans de llançar-se de ple a aquesta iniciativa es dedicava a la consultoria ambiental. “És com un hort de casa, però a l’engròs, fem tot tipus d’hortalisses”, diu Sergi Martí, 23 anys, que està acabant els estudis d’enginyeria tècnica agrícola.


“Vam començar a preparar-ho tot a finals de l’hivern passat i a la temporada d’estiu ja ho vam començar a comercialitzar”, comenta Eduard Martí. I afegeix: “Sempre hem tingut clar que la comercialització del nostre producte l’hem de fer mitjançant la venda directa, sense intermediaris. Si no és així, és molt difícil fer viable econòmicament una explotació petita. Oferim transport de la compra a domicili; així, el client només s’ha de preocupar de fer la comanda des de casa seva. L’altre canal de sortida del producte és la venda directa al camp, que es fa bàsicament els dissabtes. La gent pot venir a visitar l’explotació i fer la compra triant els productes que més li agraden. A més, tenim la intenció d’obrir una parada en algun mercat de la comarca i de servir a alguns restaurants”.


A més de la producció agrària ecològica, Eduard Martí també destaca un altre aspecte: “Tot és produït aquí per ser consumit aquí, cosa que avui dia encara es valora poc. La immensa majoria de gent, quan compra fruita o verdura, no sap de quin país ve. De fet, no els interessa l’origen dels productes frescos. Crec que aquest interès ha anat millorant, però falta molta pedagogia per fer entendre a la gent els avantatges del producte de qualitat fet aquí”.

 

Valor afegit

Mas Galceran és un dels 1.639 operadors de producció agrària ecològica que hi ha a Catalunya (dades del 2010), una activitat que ha crescut molt els últims anys (especialment pel que fa a la vinya, les oliveres i els cereals). “Catalunya té una activitat econòmica molt diversificada en el camp de l’agricultura ecològica”, afirma Daniel Valls, president del Consell Català de Producció Agrària Ecològica, que atorga la certificació dels aliments ecològics a Catalunya. “Quan parlem d’aliments ecològics –continua Daniel Valls– ens referim a aliments que s’han produït amb substàncies lliures de residus i sense organismes modificats genèticament, respectant la fertilitat de la terra, preservant la diversitat biològica i reduint les contaminacions ambientals. La producció d’aliments ecològics també implica la gestió responsable dels recursos, la garantia del benestar animal –en el cas de la ramaderia– i la restricció de l’ús d’additius alimentaris en l’elaboració d’aliments”. Daniel Valls subratlla que “la producció ecològica està lligada al compliment d’una normativa europea que estableix les seves normes de producció, d’elaboració, d’etiquetatge..., i els operadors inscrits al registre reben inspeccions anuals”.

 

L’agricultura ecològica s’ha expandit arreu del país. També a l’àrea metropolitana de Barcelona, malgrat l’alta densitat urbana d’aquesta zona. “L’agricultura és clau per equilibrar el territori”, diu Andreu Vila, de Can Perol, empresa d’agricultura ecològica nascuda l’any 2007 per iniciativa de sis famílies, que concentra la seva activitat al Baix Llobregat. “Hem reaprès el nostre ofici, fent-lo més harmònic amb l’entorn”, diu Vila. I afegeix: “Els que consumeixen productes de Can Perol fan la comanda a través d’internet i reben a casa la cistella amb el que han demanat, o bé la vénen a buscar poques hores després que hagi arribat el producte del camp”.

 

Els pagesos que formen part de Can Perol conreen fruita de temporada, bàsicament cirera, albercoc, pruna… i també verdura de temporada –carxofa, porro, col, enciam, espinacs...–. A més, Can Perol té un obrador on es treballa de manera tradicional des del vespre fins a la matinada. S’hi fan melmelades amb fruita, i també pans i pastissos.

 

Mel artesana

L’agricultura ecològica s’expandeix, però no acostuma a congeniar amb les grans dimensions. Jaume Cambra, que es dedica a l’apicultura ecològica des de l’any 2006, posa de manifest que molts apicultors han fet créixer les seves explotacions amb l’objectiu de fer més tones de mel, la qual cosa comporta uns quants riscos. “N’hi ha que poden arribar a tenir quatre milions d’abelles. És impossible que totes estiguin sanes!”, diu Cambra, que també és professor de botànica de la Universitat de Barcelona. Cal esmentar que tot i que l’apicultura ecològica formaria part de la ramaderia ecològica, l’activitat apícola de Jaume Cambra té el segell del Consell Català de Producció Agrària Ecològica; i és que unes quantes normes de l’agricultura ecològica també s’apliquen en l’apicultura, com per exemple l’ús restringit de productes per tractar les malalties parasitàries que tenen les abelles. “A més –continua Jaume Cambra– en èpoques d’escassetat de recursos alimentaris (quan hi ha poques flors, etc.), les abelles intenten robar la mel d’altres ruscos (saqueig). També és freqüent que s’equivoquin d’arna quan tornen a casa seva perquè estan massa juntes, un fenomen que es coneix amb el nom de deriva. El saqueig i la deriva són una font important d’expansió de malalties. Per això en apicultura ecològica es recomana fragmentar els abellars”.

 

Recuperació del molí

“La major part d’apicultors comencen a alimentar les abelles amb xarops, de qualitat no gaire controlada al desembre o al gener amb la finalitat de fer créixer els eixams. Alimentar amb xarops és molt delicat, ja que una part del xarop pot anar a la mel i si el xarop no està en condicions pot intoxicar les mateixes abelles”, subratlla Cambra. L’apicultura ecològica no s’ha desenvolupat a Catalunya com ha passat en altres països, com ara França, Itàlia, Eslovènia...

 

Amb l’auge de l’agricultura ecològica s’han reintroduït en diversos indrets del país alguns elements agrícoles que en altres temps eren més estesos, com per exemple el molí d’oli. L’any 2007 la família Miró Cubells va construir un molí a la població de Cabacés, al Priorat. “El fet de tenir el molí d’oli propi ens permet fer un producte totalment artesà, controlant tot el procés i fent-ho tot en quantitats petites. Volem que qui tasti el nostre oli s’endugui un bocí del territori”, diu Ferran Miró. L’any 2010 l’empresa familiar Miró Cubells va vendre uns 18.000 litres d’oli. El seu producte estrella és l’oli Cavaloca, fet en bona part d’olives d’oliveres mil·lenàries que hi ha en aquestes terres.

 

Cada cop més

La preocupació per la salut i pel medi ambient que té un nombre creixent de ciutadans ha comportat un augment del consum d’aliments que provenen de l’agricultura ecològica. Uns quants pagesos –i emprenedors procedents d’altres professions– han sabut veure-hi un nínxol de negoci i s’hi han abocat de ple. Pressenten que si any rere any va creixent el consum de productes ecològics, probablement d’aquí uns anys seran majoritaris.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT