Daniel Pardo: “Cal que la gent deixi de creure que el turisme és bo”

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que aglutina una trentena d’entitats, té clar que no n’hi ha prou aturant el creixement del turisme a Barcelona, sinó que cal reduir-lo. Reconeix que la paraula decreixement és més aviat impopular però recorda que mentre que els beneficis del turisme se’ls queda una minoria, els perjudicis recauen sobre el gruix de ciutadans.

Insistiu molt en la paraula decreixement.

Volem convèncer tothom que estem més enllà del que és raonable i sostenible. Cal veure la ciutat com un ecosistema, analitzar què és el que pot suportar i a partir d’aquí començar a decréixer. La situació és insostenible: ja no parlem només de sorolls i molèsties nocturnes, desaparició de comerç de proximitat, de mercats transformats en aparadors comercials, de congestió als carrers i al transport públic, el problema està evolucionant cap a l’expulsió del veïnat.

Hi ha zones on ja hi ha més turistes que residents.

Al Gòtic, per exemple, o a la Dreta de l’Eixample. A la Barceloneta el drama el tenen els joves, que si volen marxar de casa els pares es veuen obligats a marxar del barri. Cal implicar el món acadèmic i fer un estudi a fons i trobar un consens a la ciutat per anar cap enrere.

Hi ha qui defensa el turisme dient que reporta diners i crea llocs de feina.

El turisme és necessari per a Barcelona. Si d’avui per demà deixessin de venir turistes l’economia se n’aniria en orris. El problema és que Barcelona és un monocultiu turístic, i això és el que ha de canviar. Cal impulsar economies alternatives que puguin substituir la sobreactivitat del sector turístic.

¿I crea llocs de feina?

El sector turístic amaga les dades reals d’ocupació perquè són moltes les persones que treballen, directament, sense ni tan sols tenir un contracte. La sobreexplotació turística porta precisament això: precarietat i explotació laboral. També inestabilitat, perquè la majoria de vegades els contractes són temporals.

En les negociacions pel pla especial d’usos d’allotjaments turístics (PEUAT) compartiu taula amb representants del sector hoteler i empresarial. ¿Us veieu petits?

La veritat és que espanta veure la gran quantitat d’empresaris que hi ha en aquestes reunions. La majoria de participants són comerciants, restauradors, hotelers i empreses de lloguer d’apartaments vacacionals. Saben molt bé com defensar els seus interessos.

Heu denunciat la falta d’un procés participatiu real. Què trobeu a faltar en aquesta negociació?

A falta de veure’n el resultat i de saber, per tant, quin criteri seguirà l’Ajuntament, de moment ens preocupa que les veus del sector econòmic puguin tenir el mateix pes que les veus veïnals. Creiem que s’hauria d’afavorir l’interès general.

De moment el que sí que sembla és que aquest consistori té interès a recollir el que diuen els veïns.

Sí, però no perquè sigui Barcelona en Comú hem de pensar que la feina està feta. D’una banda, celebrem que s’hagi abandonat el llenguatge triomfalista que presentava el turisme com una activitat únicament beneficiosa i es parli sense embuts de l’impacte negatiu que té. Però tampoc no ens confiem: als documents divulgats fins ara encara hi ha grans mancances. Tampoc no hem d’oblidar que Barcelona en Comú governa en minoria i que els grups de l’oposició han col·laborat històricament amb els lobis turístics.

Com es camina cap al decreixement?

Molta gent ens pregunta si el que volem és posar guàrdies a l’aeroport perquè no deixin entrar més turistes. Queda clar que la solució no passa per aquí, sinó per deixar de fomentar la cultura del “més és millor”. Cal que la gent deixi de creure que el turisme és bo. El que també es podria començar a fer ja és deixar d’invertir diners públics a promocionar Barcelona a l’estranger i invertir-lo en l’estudi d’economies alternatives.