BarcelonaLes dades de participació del 9-N havien desbordat totes les previsions quan Artur Mas i David Fernàndez van fondre’s en una abraçada simbòlica -i polèmica- aquell vespre de novembre. Havien traçat el camí cap al 9-N colze a colze, però ara, dos mesos després, la CUP ja no forma part de les negociacions per fer la consulta definitiva. Afirmen que no estan dolguts ni molestos per no formar part de les reunions, malgrat que Mas no els ha consultat en cap moment la seva opinió sobre el calendari electoral ni la seva aposta de full de ruta per després dels comicis.
La CUP va mantenir una certa intriga per explicar la seva versió sobre l’anunci del 27-S. Dimecres no van intervenir en cap ràdio ni televisió i cap dels seus diputats ni tan sols va fer piulades. La CUP va convocar el secretariat nacional a primera hora de la tarda per consensuar una resposta amb les bases. L’encarregat de verbalitzar-la va ser Quim Arrufat, que va comparèixer escortat pels altres dos diputats, David Fernàndez i Isabel Vallet.
La reacció va ser taxativa: pels cupaires, l’acord no és res més que la “reedició del pacte de govern” que Mas i Oriol Junqueras van firmar a principis de legislatura, però en cap cas els sembla un full de ruta cap a la independència. Arrufat ho va comparar amb un joc de “cromos”. Una partida “desigual”, en què ERC va “cedir al xantatge de Mas” pel que fa a la data -els republicans volien eleccions abans de les municipals- a canvi que no s’imposés la llista única que volia el president. “És un pacte de no-agressió que posa per davant els partits”, va sentenciar.
La CUP va posar el dit a la llaga respecte als pressupostos que ERC aprovarà amb tota probabilitat i no es va estar de recordar que l’any passat els republicans van dir que aprovaven els comptes perquè eren els últims “autonòmics”. “L’independentisme, afortunadament, no és només el que ahir es tancava a Palau”, va etzibar Arrufat. Molt més agre va ser amb CDC, a qui va acusar de marcar els “tempos” del procés pensant només a “recuperar el seu espai polític”. “Això no és pensar en la independència ni en el país, sinó en un mateix”, va reblar. Malgrat tot, la CUP es va mostrar “oberta” a debatre el full de ruta per dibuixar les bases del nou estat. “Si volem portar el país a la independència, la CUP no ho pot fer sola”, va admetre Arrufat. Per això va insistir que cal “ampliar” el suport social de l’independentisme “al marge” de l’acord que abans-d’ahir van rubricar Mas i Junqueras.
L’avançament electoral té dues conseqüències per a l’esquerra independentista. D’una banda, accelerarà encara més el procés per decidir nous candidats, ja que els estatuts de la CUP limiten els càrrecs electes a només un mandat. I, de l’altra, la comissió del cas Pujol que presideix Fernàndez haurà de posar-se les piles i prioritzar quines compareixences se sol·liciten, perquè quan es dissolgui el Parlament decaurà aquesta comissió d’investigació sobre el frau fiscal.
