Una oposició que va haver d’esclatar al carrer

PalmaAquesta ha sigut una legislatura en què l’oposició va haver d’esclatar al carrer amb una marea verda que, a l’equador del mandat de José Ramón Bauzá, va protestar contra el TIL, però que sobretot va canalitzar el descontentament acumulat per les polítiques del PP durant més de dos anys. El moviment, transversal, va demostrar també les mancances dels partits de l’oposició, el PSIB i Més per Mallorca, tocats encara per la derrota del 2011, però que finalment el van fer servir per traslladar la insatisfacció fins al Parlament.

L’esquerra ha hagut d’adaptar-se més que mai al que reclamaven les noves veus del carrer, però d’allà també han sorgit nous adversaris polítics tan potents com Podem, que han acabat condicionant el seu discurs i, probablement, la seva manera de poder articular una alternativa política al PP.

Reacció a corre-cuita

Bauzá va rebre el 29 de setembre del 2013 la protesta ciutadana més important de la història de les Balears. Va ser el resultat del seu tarannà, exemplificat en l’entestament a aplicar el TIL menystenint tota una comunicat educativa. Però també va ser l’excusa perquè més de 100.000 persones expressessin el seu malestar després de dos anys de polítiques del PP, a les Balears i a Espanya, mentre se suportaven els pitjors efectes de la crisi. La marea verda va superar l’acció dels partits de l’oposició i va permetre l’impuls de les noves forces assembleàries que s’havien començat a articular amb el 15-M.

El PSIB i Més per Mallorca encara patien la dolorosa derrota del maig del 2011 davant un PP que havia aconseguit una aclaparadora majoria a les principals institucions. A més d’això, tant Francina Armengol com Biel Barceló van haver de dedicar bona part de la primera part de la legislatura a gestionar la transició interna dins de les respectives formacions després d’haver perdut el poder.

Armengol va agafar el lideratge de la secretaria general dels socialistes balears després de 14 anys amb Francesc Antich al capdavant, com a successora natural, però amb una oposició interna que va aguantar fins a les primàries i que estava representada per Aina Calvo a Palma i per diferents sectors a Eivissa i Menorca. El PSIB també va haver d’adaptar-se al daltabaix patit pel PSOE i als successius lideratges representats per José Luis Rodríguez Zapatero, després per Alfredo Pérez Rubalcaba i ara per Pedro Sánchez. En tots els casos Armengol va apostar des de les Balears pel guanyador.

Biel Barceló també va haver de dedicar esforços a la seva pròpia formació en la primera part de la legislatura. Va haver de gestionar la difícil decisió de jubilar les sigles del PSM per integrar-se definitivament en la coalició de Més per Mallorca i acabar amb lluites caïnites dins de l’esquerra nacionalista. No ho va poder fer del tot amb Esquerra Republicana i la qüestió també la va arrossegar fins a les primàries, un procés obert amb el qual Més per Mallorca havia volgut avançar-se a les demandes del carrer de processos més participatius. De la mà d’Iniciativa Verds, representats sobretot per una Fina Santiago que no repetirà, els ecosobiranistes ja es treballaven aquest espai.

Atacs a Bauzá i l’efecte Podem

La marea verda va ser l’esperó per activar l’oposició parlamentària. Des d’aleshores, el PSIB i Més per Mallorca han atacat durament el govern del PP per la seva política educativa, però també per les retallades socials, la precarització de l’ocupació, la legislació permissiva sobre l’ordenació territorial o la debilitat davant Madrid a l’hora de reivindicar el finançament. Socialistes i ecosobiranistes també han centrat els seus atacs en la figura de Bauzá, conscients que provoca una reacció en el seu electorat, i l’han portat fins als tribunals en diverses ocasions amb l’objectiu d’inhabilitar-lo, però sobretot per aconseguir un desgast.

En aquesta segona part de la legislatura, però, l’esquerra també ha hagut de patir l’efecte Podem, tan inesperat fins a les passades eleccions europees com imprescindible a partir de les autonòmiques. Podem ha condicionat el discurs del PSIB i de Més per Mallorca. Els primers ho han fet de manera més bel·ligerant, perquè senten amenaçada la seva hegemonia dins l’esquerra; els segons, de manera més pacífica, perquè senten que poden tenir un millor aliat. En qualsevol cas, perquè tots saben que seran necessaris per articular una alternativa al PP.

Els socialistes: crítica dura però institucional

L’oposició de Francina Armengol (PSIB) ha sigut contundent, però institucional, sense sortir dels conductes clàssics. Només en la qüestió de la farmàcia de Bauzá s’han generat situacions d’alta tensió. És un dels pocs casos que s’ha judicialitzat a iniciativa de PSIB i Més per Mallorca. Els socialistes van anar sols al Constitucional per defensar el català. La qüestió lingüística va marcar l’oposició en un primer moment i la crítica a les retallades i als seus efectes l’han marcada tota. Els retrets pel TIL, també. Quan la qüestió de la farmàcia es va tancar per decisió judicial, els d’Armengol van carregar contra la corrupció intentant vincular el president amb casos del passat. En la recta final el PSIB ha focalitzat la crítica en l’herència econòmica que deixa Bauzá i a contrarestar el seu triomfalisme per la creació d’ocupació subratllant la precarietat.