Un estudi presenta l’‘statu quo’ com el pitjor escenari per a Catalunya
MadridSovint el debat públic posa l’accent en els riscos que planteja el camí cap a l’estat propi. Ara un estudi sobre el desenvolupament macroeconòmic de Catalunya, amb la vista posada al 2030, conclou que té més perills mantenir el model actual que no pas la independència, encara que sigui unilateral, és a dir, no pactada amb Espanya. Segons aquesta recerca, el millor escenari és una separació ordenada, acordada amb Madrid.
La recerca, que es presenta avui al Parlament Europeu, ha estat elaborada pel Cidob i pel Centre for European Policy Studies (CEPS), un important think tank amb seu a Brussel·les. A més, hi han col·laborat institucions de Roma i Atenes. Un dels autors, Marc Gafarot, explica a l’ARA que mantenir en els pròxims anys un esquema continuista -Catalunya com una comunitat autònoma i dins del règim fiscal comú- acabaria sent insostenible per “l’asfíxia”. El dèficit fiscal, diu el document, seria “persistent i excessiu”. Els investigadors el xifren en el 8% del PIB de mitjana.
En el cas que els catalans optessin per un procés de ruptura amb l’estat espanyol, l’estudi diferencia entre un trencament “suau” i una declaració unilateral que, entre altres conseqüències, previsiblement faria que Madrid activés el dret a veto a les institucions comunitàries per frenar el reconeixement del futur estat català. En el primer model, les incerteses queden més acotades i hi hauria, afirmen, “un creixement més ràpid a curt termini”: el segon any seria millor que no pas si es manté l’ statu quo. La previsió és d’un increment del producte interior brut de 110.000 milions d’euros en el període 2015-2030. D’aquí 15 anys, la taxa d’atur seria 3,1 punts percentuals més baixa que no pas amb el model vigent.
Guanyar-hi a mitjà termini
En una secessió unilateral, les ombres sobre qüestions com el dèficit i els tipus d’interès augmenten. Tot i això, els responsables de la investigació creuen que Catalunya hi sortiria guanyant ja en el quart o cinquè any, i xifren l’augment del PIB en 67.000 milions en l’horitzó temporal estudiat. No s’entra a valorar la possibilitat d’un possible nou encaix del Principat dins d’Espanya ni tampoc els elements que, segons Gafarot, tenen una dimensió “política”, com les fonts de finançament d’una Catalunya independent.
En els dos escenaris, un factor determinant és la pertinença o no a la Unió Europea. Per això, el treball - Scenarios of macro-economic development for Catalonia in horizon 2030 - preveu des d’un procés d’entrada i sortida, de “portes giratòries”, fins a un altre de “llarg i feixuc” que culmini amb acords bilaterals amb la UE. Tot i que en una sortida no acordada amb Madrid aquest punt es complica, els autors avisen que Europa pot acabar forçant les dues parts a una entesa.
