Microsites Metròpolis Barcelona 02/12/2021

L’AMB accelera la transformació sostenible de la mobilitat metropolitana

L’ens concorre als fons europeus Next Generation per impulsar nous projectes que millorin la qualitat de l’aire de la metròpolis

4 min

Rètols indicatius de la ZBE Rondes BCN a la Ronda Litoral ACN

La transformació de la mobilitat urbana a la metròpolis de Barcelona s’emmarca en les directrius de treball prioritàries de l’AMB però va més enllà de facilitar les opcions de transport al ciutadà, ja que també té per objectiu millorar la qualitat de l’aire de la metròpolis, que té un impacte directe en la salut dels seus habitants. “Hi ha un canvi rellevant en l’agenda pública. El primer motiu per dur-lo a terme és la descarbonització de l’economia. Tenim el repte de reduir les emissions de CO2 i el transport n’és el principal concentrador d’emissions. La mobilitat, en aquest cas, suposa el 80% de les emissions de contaminants locals. Per tant, a totes les agendes públiques, des de la local fins a l’europea, la transformació cap a una mobilitat més sostenible es troba al capdamunt de les prioritats”, explica Marc Iglesias, cap de secció de mobilitat sostenible de l’AMB.

Per fer efectiva aquesta transformació, l’AMB i els municipis metropolitans en conjunt opten a 230 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, que permetrien finançar fins el 90% de diverses actuacions, totes incloses en les quatre línies marcades pel pla de l’Estat. Així, entre els quatre grans objectius de l’AMB per impulsar les polítiques de transformació de la mobilitat una de les propostes es basa en accelerar la implantació de les zones de baixes emissions (ZBE) locals, ja que la llei de canvi climàtic n’indica el seu desplegament en els municipis de més de 50.000 habitants.

Municipis amb ZBE i municipis on s'activarà la ZBE gràcies als Fons NGEU Eduard Forroll / Font: AMB

Amb la sol·licitud d’aquests fons, entre l’ens metropolità i els municipis, s’opta a aconseguir desplegar noves ZBE en sis municipis: Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Aquests se sumarien a les ZBE de les rondes de Barcelona, Sant Cugat i Sant Joan Despí, que ja estan en funcionament. “Hi ha una concurrència competitiva amb tots els municipis de l’Estat però som molt optimistes respecte les possibilitats que tenim. La feina mancomunada que hem fet tots plegats creiem que ens situa en una posició d’avantatge en relació a altres municipis. Per exemple, quan se’ns demana que tinguem maduresa en implantar zones de baixes emissions, les úniques ZBE implementades a l’Estat amb èxit són les de les rondes, Sant Cugat i Sant Joan Despí”, assenyala Iglesias.

Els altres objectius plantejats s’encaminen a transformar les flotes de transport públic cap a un model de zero emissions i amb plans integrals d’infraestructura de recàrrega elèctrica, a impulsar la utilització de la bicicleta completant la Bicivia –la xarxa pedalable metropolitana– i a fer realitat el nou sistema de bicicleta pública metropolitana compartida. Finalment, també s’hi afegeix l’objectiu de digitalitzar els serveis públics de transport per millorar la informació i facilitar-ne l’accés amb noves eines de planificació de viatges o amb la millora dels processos de gestió de bitllets.

En total, són dinou els projectes que l’AMB ha aprovat i que servirien per impulsar diferents iniciatives gràcies a aquesta primera convocatòria d’ajuts provinents dels fons europeus Next Generation. “Les polítiques de mobilitat sostenible desenvolupades els darrers anys, encapçalades pel model de ZBE Rondes BCN, posicionen l’AMB i els seus municipis a l’avantguarda de tot l’Estat”, indica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’ens metropolità.

La T-Verda metropolitana, el títol gratuït per qui desballesta un vehicle contaminant

Més de 13.000 usuaris han canviat el vehicle privat pel transport públic els darrers quatre anys gràcies a la T-Verda Metropolitana. Aquest títol de l’AMB ofereix tres anys de transport públic gratuït si es desballesta un vehicle contaminant –motos o turismes sense etiqueta ambiental– i no se n’adquireix cap de nou, almenys en un període de tres anys. Des de la seva implantació, el 2 d’octubre de 2017, la targeta ha despertat interès entre els usuaris que han de desplaçar-se habitualment per l’àrea metropolitana, especialment aquells que han de circular per les zones de baixes emissions i que, des de la seva posada en marxa, els era impossible circular donada l’antiguitat del seu vehicle. Així, el títol, a més d’incidir en el medi ambient, té per objectiu fidelitzar usuaris en el transport públic.

Per sol·licitar la T-Verda metropolitana cal acreditar ser major d’edat, estar empadronat dins l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona, haver desballestat un vehicle de la seva titularitat durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud d’aquest títol de transport i no haver-ne adquirit cap de nou els sis mesos anteriors a la data de desballestament. A més, el titular de la targeta podrà cedir, per una única vegada, el seu dret sobre el títol de transport a un segon beneficiari, que podrà ser qualsevol membre de la seva unitat familiar.

Les alternatives al vehicle privat

Transport públic metropolità

Un bus metropolità en una parada a Esplugues de Llobregat AMB

Adquirir nous autobusos elèctrics per a la flota de Bus metropolità de l’AMB, electrificar les cotxeres o digitalitzar els tràmits relacionats amb els títols de transport social i mediambientals són alguns dels objectius de l’AMB a través els fons europeus Next Generation. Tot i això, l’ens metropolità fa temps que treballa per millorar el transport públic, sobretot a tres nivells: parades, flota i servei. En les parades de bus, l’AMB ha instal·lat un centenar de plataformes per a persones amb mobilitat reduïda i en preveu una setantena més. A nivell de flota, el repte més important és l’electrificació i que sigui sostenible i de baixes emissions; el 30% de la flota és de baixes emissions amb vehicles elèctrics i híbrids i es vol que el 2024 sigui el 90%. Ien el servei, els reptes són l’augment de la freqüència de pas i la velocitat.

La bicicleta

Un usuari de bicicleta en un carril bici a Santa Coloma de Gramenet Llorenç Serra / AMB

Un dels àmbits de treball de l’AMB per fomentar l’ús de la bicicleta és el creixement, la implantació i el desenvolupament de l’àrea ciclable i pedalable a tota l’àrea metropolitana, particularment amb la xarxa Bicivia, que estructura el territori i uneix els diferents municipis amb nou grans eixos. També a través del Bicibox, el servei metropolità d’aparcaments segurs de bicicletes particulars, que complementa altres serveis de transport públic fomentant la intermodalitat. El servei és gratuït i té 2.200 places d’aparcament repartides en 21 municipis. Actualment s’estan construint 40 mòduls nous que permeten aparcar les bicicletes i que s’aniran distribuint pels municipis metropolitans per reforçar-ne l’oferta. Al marge, l’any vinent veurà la llum el nou sistema de bici pública metropolitana, que agafarà el relleu de l’actual e-Bicibox i que comptarà amb 2.300 bicicletes elèctriques i més de 200 estacions a 15 municipis.

Park & Ride

Els aparcaments d’intercanvi metropolitans, els Park & Ride, ofereixen 24 hores consecutives d’estacionament reservat per a usuaris de transport públic i, actualment, es troben disponibles en sis municipis –Castelldefels, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, el Papiol, Cervelló i Cornellà– i compten amb 423 places d’aparcament. L’objectiu de l’AMB és arribar a les 1.500 places, segons recull el PMMU 2019-2024, el full de ruta de la mobilitat metropolitana. Promouen la intermodalitat, ja que s’han ubicat al costat d’estacions de trens i intercanviadors, i funcionen amb la validació dels bitllets de transport, que permeten l’aparcament a través d’una aplicació gratuïta –actualment compta amb 6.000 usuaris registrats– que també ofereix la possibilitat de consultar el grau d’ocupació d’aquests estacionaments reservats per aquest servei.