Després d'omplir durant anys més pàgines de diari que qualsevol altre carrer de la ciutat i haver-se convertit també en motiu de brega judicial, ara Consell de Cent promet ser també un dels carrers més estudiats de la capital catalana. Dos anys després de la seva estrena, han començat a sorgir els primers estudis acadèmics sobre aquesta transformació urbanística. A més del que s'explica més amunt sobre l'impacte en el preu de lloguer, recentment s'ha publicat també un informe de l'Institut d'Economia de Barcelona –vinculat a la UB– dels acadèmics Cèlia Estruch Garcia, Albert Solé-Ollé, Filippo Tassinari i Elisabet Viladecans-Marsal que analitza l'impacte electoral de fer polítiques que redueixin el pes dels cotxes en els carrers. En aquest cas, l'estudi conclou que el suport a Barcelona en Comú va augmentar entre 1,5 i 3 punts entre els votants que viuen a l'eix verd.
El peatge de l'eix verd de Consell de Cent: un 14% extra de pujada dels lloguers
Una investigació acadèmica alerta del risc d'una "gentrificació verda" si no es prenen mesures compensatòries
BarcelonaMés verd, però també més car. La transformació del carrer Consell de Cent de Barcelona ha impactat en la mobilitat, la temperatura i la qualitat de l'aire, però també en el preu del lloguer. Ho corrobora l'estudi que signen els professors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Maria Raya i Ghizlen Ouasbaa i el de la Universitat Erasme de Rotterdam Pere de Solà-Morales Casals, i que sota el títol de The Price of Green: The Rental Market Effects of Barcelona’s Green Axes Policy constata que els lloguers en les zones més pròximes a l'eix verd de Consell de Cent han patit de mitjana entre un 12% i un 14% extra d'encariment respecte als de la resta de la ciutat. Entre 181 i 202 euros més al mes.
Per arribar a aquesta conclusió, els autors de l'informe han analitzat dades de 573.000 anuncis de lloguer del portal immobiliari Idealista entre el gener del 2018 i el desembre del 2024. Dins d'aquesta àmplia mostra, han dividit els anuncis en tres categories: pisos ubicats en un radi de 50 metres, de 100 metres i de 500 metres de distància dels eixos verds de Consell de Cent, Rocafort, Enric Granados i Girona. Un conjunt que, a més, han comparat amb com s'ha encarit el lloguer en altres zones de la ciutat situades entre un i sis kilòmetres dels nous eixos verds.
Això ha permès als investigadors constatar que, mentre que a la resta de la ciutat el preu de lloguer havia pujat de mitjana un 26%, les zones més properes al nou eix verd havien patit un encariment superior. En concret, el preu del lloguer havia pujat entre un 12,6% i un 14% en aquells habitatges que estaven dins dels primers dos àmbits. Per contra, l'estudi no percep cap "impacte significatiu" en aquells pisos que ja estan a 500 metres de distància de la intervenció urbanística. En xifres absolutes, doncs, el lloguer mensual s'ha encarit prop de 200 euros més per als veïns que viuen a prop de l'eix verd de Consell de Cent que per als de la resta de la ciutat. Això vol dir uns 2.400 euros a l'any.
![Façanes d'edificis del carrer Consell de Cent de Barcelona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2474 3711"%3E%3C/svg%3E)
L'anàlisi detallada de les dades ajuda a precisar com ha funcionat aquest increment. D'entrada, els autors subratllen que l'encariment no es produeix mentre les obres estan en marxa i que es fa notar sobretot un cop la reforma ja està acabada, el maig del 2023. És aleshores quan el resultat de la transformació urbanística ja es deixa veure: el diferencial entre l'augment de preus del lloguer a tota la ciutat i els dels voltants de Consell de Cent es dispara, una dinàmica que es manté fins que l'entrada en vigor de la llei estatal del dret a l'habitatge el 2024 –que establia un topall d'un 3% d'increment del lloguer– frena la doble velocitat i fa que l'augment de preu torni a ser homogeni a tota la ciutat.
La investigació també mostra que els pisos de plantes baixes i mitjanes experimenten increments més alts que els d'altures superiors. Un fet que els autors atribueixen a diversos factors. D'una banda, apunten que els pisos baixos són els més beneficiats per l'impacte de la transformació urbanística perquè abans estaven més exposats al soroll i a la contaminació del trànsit. D'altra banda, subratllen que els pisos més alts ja tenien bones vistes i menys soroll, per la qual cosa comptaven amb un preu més alt de base que feia difícil que hi hagués encariments tan pronunciats.
"Gentrificació verda"
L'estudi no analitza, però, si hi ha diferències substancials de preu entre diferents trams de l'eix verd. Els autors argumenten que si fessin massa divisions els trams tindrien pocs anuncis i es perdria potència estadística. L'objectiu, apunten, era capturar l'efecte mitjà de la política urbana com a conjunt. Per ajustar el resultat, sí que es van eliminar aquells anuncis amb valors extrems i incoherents, així com aquells pocs pisos situats en alçades superiors a les onze plantes i que són molt poc habituals a la zona.
Els investigadors argumenten també que van decidir analitzar el mercat de lloguer i no el de compravenda perquè era un cas menys estudiat. Un cop feta la seva recerca, conclouen que els eixos verds milloren la qualitat ambiental i l'atractiu urbà dels carrers, però també generen "gentrificació verda", ja que comporten un augment de preus del lloguer i, per tant, "un risc de desplaçament de llars amb rendes mitjanes i baixes".
Per aquest motiu, els autors de l'anàlisi argumenten que les polítiques verdes en zones denses i amb un mercat de lloguer tensionat com és el cas de Barcelona "poden tenir efectes redistributius regressius si no es combinen amb mesures d’accés a l'habitatge" com ara la promoció de pisos assequibles o la regulació de lloguers.
