L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Arrimadas i l’elegància política'

"En circumstàncies normals diria que Ciutadans s’equivoca, però no puc dir-ho perquè Ciutadans no s’equivoca, Ciutadans és així"

El nou ministre espanyol de Cultura i Esports, Màxim Huerta, ha deixat un rastre de tuits. Fa 8 anys va escriure que odiava l’esport; en un altre tuit insultava amb llenguatge vulgar un independentista, i el 2010 va dir que “tot això de l’Estatut li semblava provincià”.

A mi em crida més l’atenció aquest de l’Estatut que els altres. Perquè respon a la cultura política dominant a Espanya en el sentit que els problemes de Catalunya són uns problemes provincians, poc moderns i pesats.

Res més lluny de la realitat. No insistiré a explicar-los la importància històrica, cultural, econòmica de la societat catalana, però sí que vull insistir en la grandesa del canvi polític que hem viscut. Perquè ha estat massiu, ha estat pacífic i democràtic, perquè assenyala un camí, a Europa, de solució democràtica dels conflictes. És ben bé al revés. El que és provincià és la resposta espanyola: violenta, repressora, acomplexada. Si no estigués acomplexat, l’estat espanyol hauria fet el mateix que el Regne Unit o el Canadà, és a dir, votar. I molt abans de trobar-se amb un referèndum, s’hauria intentat estalviar el problema, hauria escoltat les demandes de respecte, d’inversió. No, la demanda catalana és extraordinàriament moderna. La resposta que ha rebut de l’Estat, no. La resposta són els ‘piolins’, les mentides, les càrregues policials, el discurs del rei del 3 d’octubre, el 155, els presos. Sobretot, els presos polítics.

"Doncs sí, hi ha una pancarta (una a Palau, milers a tot el país) que ho diu perquè vol recordar la indecència que suposa la presó preventiva abusiva i la insostenibilitat dels càrrecs que se’ls imputen"

I, en canvi, hem de suportar el malcarament constant de Ciutadans. En l’episodi d’ahir (perquè la crispació amargada és l’estat d’ànim diari que aquest partit pretén transmetre a la societat des de primera hora del matí), Arrimadas va dir que no acceptaria la invitació de Torra de reunir-se a Palau. El president cita a tothom i tu, cap del primer partit del Parlament, no hi vas. I no hi vas perquè al balcó del Palau de la Generalitat hi ha una pancarta que diu “Llibertat presos polítics”. Doncs sí, hi ha una pancarta (una a Palau, milers a tot el país) que ho diu perquè vol recordar la indecència que suposa la presó preventiva abusiva i la insostenibilitat dels càrrecs que se’ls imputen. Fins i tot Sánchez ho va dir, que això no era rebel·lió, per no parlar del que han dit fins ara Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya. En circumstàncies normals diria que Ciutadans s’equivoca, però no puc dir-ho perquè Ciutadans no s’equivoca, Ciutadans és així, és un partit nacionalista que fa política a partir de segar l’empatia. I sense empatia amb l’altre no hi ha política.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de