L’anàlisi d’Antoni Bassas: “Per què necessita protecció, si són policies?”

"És el sindicat policial que un any després de l’1 d’Octubre va fer un acte a Barcelona per homenatjar els policies i els guàrdies civils que van acabar pegant la gent. Hi ha persones que encarnen poders de l’Estat, com aquests agents de la policia, que en qüestions de Catalunya no estan per protegir els ciutadans"

Així com diumenge, l’endemà del multitudinari acte de Perpinyà, Carles Puigdemont era el protagonista de l’actualitat, avui a totes les portades el personatge és Oriol Junqueras,

"Junqueras s'uneix al club dels 'indultats'", portada de l''Abc'

que ahir va sortir de la presó cinc hores per anar a treballar al campus de Manresa de la Universitat de Vic. La imatge és notícia per ella mateixa, però després cada mitjà hi posa la seva intenció: hi ha els que suggereixen que quan un condemnat a 13 anys per sedició surt de la presó al cap de 28 mesos és que l’Estat és dialogant, els que creuen que el govern espanyol és víctima del xantatge de l'independentisme perquè necessita els seus vots per governar, els que veuen que Junqueras surt a fer campanya i contrarestar Puigdemont, i així totes les gammes de colors informatius. La realitat és que, per més que en política no hi ha res casual, no es pot considerar de cap manera que sigui un escàndol que Junqueras, o Forn, o Cuixart o Sánchez, i així successivament, surtin de la presó unes hores per anar a treballar, sinó que l'escàndol és que els hagin tingut vora dos anys en presó preventiva i els hagin condemnat a penes que un jutge no imposa ni a un assassí i, a sobre, per un delicte, el de sedició, que no han comès. Per això, considerem que aquestes sortides són una llunyana reparació d’un mal comès per una administració de justícia no basada en la freda valoració dels fets de la tardor del 2017 sinó en l’" ¡A por ellos!”, i que tant de bo serveixin per trobar una sortida dialogada a la crisi política. Ara, és evident que Junqueras, dins les magres possibilitats d’un polític que està inhabilitat, tindrà ara més capacitat per fer-se present amb el seu discurs a la societat.

Sobre la taula del diàleg, l’escepticisme continua. PSOE i Esquerra van pactar unes reunions amb calendari, a casa de l’un o de l’altre, cosa que crea unes expectatives de resultats que, si no es van produint ràpidament, generaran frustracions. Els experts recorden que les taules de diàleg acostumen a fer-se de forma discreta, fins i tot secreta, en territoris neutrals i lluny dels micròfons que pregunten a la sortida “i què, com ha anat avui?”. Perquè recordem, es tracta de parlar d'autodeterminació o de quina proposta fa l’Estat en comptes d’aquesta demanda àmpliament recolzada a Catalunya.

I amb tot, la taula és molt més del que l’Estat voldria. Remarco que parlo de l’Estat, que a la taula hi seu el govern, però cada vegada és més clar que a Espanya el govern democràticament constituït és només una pota de l’Estat, i que hi ha poders fàtics, començant per la Corona, i continuant per l’exèrcit o la policia, que tutelen obsessivament els poders de l'Estat en defensa de qualsevol atac als seus interessos o al seu concepte d’Espanya. En aquest sentit, ahir hi va haver una manifestació a Madrid de policies i guàrdies civils, demanant que els paguin el mateix que als mossos o als ertzaines (cal recordar que policies i guàrdies civils tenen beneficis que els mossos o els policies bascos no tenen), que van trencar el cordó de seguretat que rodejava el Congrés. Els manifestants no es van comportar com agents de seguretat, mirin si no com va sortir de la manifestació una periodista de La Sexta.

I una altra que va rebre va ser Laura Borràs, la diputada de Junts per Catalunya, a la qual van insultar greument i van amenaçar aprofitant que anaven emmascarats, i quan va demanar protecció li van contestar: “Per què necessita protecció, si són policies?” Com deia Cruyff, en la mateixa pregunta tens la resposta: precisament necessito protecció perquè són policies. Si demanes protecció davant la policia és perquè la policia no et fa sentir més segur, sinó que va contra tu. Recordin que aquest és el sindicat policial que un any després de l’1 d’Octubre va fer un acte a la plaça Catalunya de Barcelona per homenatjar els policies i els guàrdies civils que van acabar pegant la gent que votava al referèndum. Aquell episodi de Barcelona i el d’ahir a Madrid expliquen un cert estat de coses a Espanya: hi ha persones que encarnen poders de l’Estat, com aquests agents de la policia, que en qüestions de Catalunya no estan per protegir els ciutadans.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.