L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Veu, vot i esperança'
"Tenim més motiu que mai per parlar en veu alta del món que volem, del país que volem, de les utopies que perseguim, de l’esperança que no ens deixarem arrabassar. I, naturalment, treballar per fer-les menys utopies i més realitats"
Quan falten poques hores per Nadal, avui se celebra al Parlament una reunió gran, la del Pacte Nacional pel Referèndum.
La llista d’assistents és important: el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament, els presidents de les quatre diputacions, l’alcaldessa de Barcelona, partits polítics, Comissions, UGT, Cecot, Pimec, Tercer Sector… Inicialment, l’objectiu és sumar esforços per aconseguir un referèndum pactat amb l’Estat.
Tothom sap que aquest és un objectiu difícil, per no dir improbable. Però no per això la reunió deixa de tenir sentit: serveix perquè es vegi –es visualitzi, com ara es diu– que hi ha una majoria de catalans que vol votar. Servirà per convidar l’estat espanyol a permetre-ho i servirà també per enviar en veu alta un missatge de convicció en les pròpies idees.
I això últim és important, en un món abocat a l’eficàcia i als missatges que sota l’aparença de sentit comú amaguen el desolador missatge que un altre món no és possible.
Mirin, aquesta matinada el president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a parlar de qüestions molt greus en format Twitter. Com si participés en la gran tertúlia mundial, Trump ha dit:
“Els Estats Units han de reforçar i expandir en gran mesura la seva capacitat nuclear fins que el món entri en raó respecte a les armes nuclears”.
Què vol dir això no és clar, perquè Trump escriu com parla, amb aquell aire d’improvisació, i no passaria de ser una opinió sinó fos que a partir del dia 20 de gener Trump podrà enviar un tuit amb la mateixa facilitat amb què podrà enviar un míssil nuclear a qualsevol racó del món, amb conseqüències previsibles: serà fatal. Si Trump parla per crear un nou marc mental, per avisar adversaris, o pensa de debò que els Estats Units han d’expandir un arsenal que Obama estava reduint, no ho sabem. El cas és que ho està dient. Aquest és el món que ens espera en tornar de les vacances de Nadal: un món on sovintejaran els missatges foscos, quasi apocalíptics, sobre la marxa del món i la naturalesa humana.
Nosaltres no disposem d’un arsenal nuclear, afortunadament, però tenim veu. I si Trump o Putin volen tornar-nos a un món violent de fets i de paraules, tenim més motiu que mai per parlar en veu alta del món que volem, del país que volem, de les utopies que perseguim, de l’esperança que no ens deixarem arrabassar. I, naturalment, treballar per fer-les menys utopies i més realitats.
