L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan es pot fer un "debate de tantísima envergadura"?'

"Abans no i ara sí? On eren tots els que avui parlen de cop al parlamentarisme quan li van posar les dues querelles a Forcadell?"

Ho van aprovar els quatre vots de Junts pel Sí, amb tres vots en contra: Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es Pot.  Amb aquesta reforma del reglament s’aprovaria la llei de transitorietat jurídica, que és la llei que faria que el referèndum quedés legalment emparat.

Aquesta decisió és legal fins al punt que, segons el que expliquem avui, el govern espanyol no presentarà cap recurs contra la decisió per “por de perdre i donar munició a l’adversari”. Però, com ja esperàvem, el govern espanyol va criticar la decisió i la vicepresidenta espanyola va lamentar el fet que, segons ella, el Govern “niega el debate en el Parlament en una situación de tantísima envergadura”.

Caram, doncs ara sí que no entenc res. Perquè sobre la presidenta del Parlament ja recauen dues querelles, una per haver permès que es votessin dues resolucions sobre el referèndum i una altra per haver permès una votació sobre el procés. Si el debat era i és de “tantíssima envergadura”, per què la fiscalia es va querellar contra qui va voler debatre el procés? Quan es pot fer un debat de “tantísima envergadura”? Abans no i ara sí? On eren tots els que avui parlen de cop al parlamentarisme quan li van posar les dues querelles a Forcadell?

Això sense perdre mai de vista que l’aprovació de la llei de transitorietat donaria lloc a la celebració d’un referèndum, o sigui, que el que s’aprovaria seria una llei perquè els catalans decidíssim.  I es pot decidir que sí o es pot decidir que no.

Evidentment, tothom sabem el que passa. Tots els impediments de l’estat espanyol estan destinats a impossibilitar que una majoria parlamentària pugui concretar els seus objectius polítics, i la majoria parlamentària intenta tot el contrari. No cal dir que la desigualtat de forces és enorme, perquè ara, després d’haver hagut de suportar guerra bruta policial i arbitrarietat jurídica, els partits espanyols s’esquincen les vestidures per una reforma del reglament del Parlament. És d’un gran fariseisme.

Una altra cosa és el resultat d’aquesta operació. Vull dir: què passaria si el Parlament aconseguís aprovar la llei i convocar el referèndum? I no em refereixo només a la resposta judicial immediata, a la topada de trens, sinó a la política, a la que permeti resoldre el problema en què el TC va ficar Catalunya quan va corregir el que els catalans van votar al referèndum. Abans-d’ahir, Foment del Treball va parlar de tornar a fer un Estatut. Recordem que el PP el va deslegitimar buscant quatre milions de firmes i que al PSOE hi havia qui es mostrava ufanós d’haver-li passat el ribot. Hem perdut onze anys per tornar a la casella de sortida? Des del 2012, a Catalunya, milions de persones han plantejat un debat a l’Estat. La resposta de l’Estat ha consistit a negar el debat. I avui resulta que el que el nega és el Parlament?

Més continguts de