L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Puigdemont i Comín a Estrasburg, un triomf de la democràcia i la persistència’

"Avui assistim a un triomf de la democràcia i del dret. Un triomf incomplet perquè Oriol Junqueras també hauria de ser-hi, però el Tribunal Suprem no l'hi ha permès"

Suposo que no cal que argumenti gaire per què avui és un dia molt important en la història del procés. Avui el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín es convertiran en eurodiputats de ple dret. A les 5 de la tarda seran al seu escó, a l’hemicicle d’Estrasburg. Serà la primera vegada que Puigdemont trepitja França després d’haver deixat Catalunya l’octubre del 2017, protegit per la immunitat que li garanteix la doctrina Junqueras: un electe és diputat del Parlament així que la gent l’ha votat. I a Puigdemont el van votar un milió d’electors, cosa que representava el 28% dels vots.

Puigdemont i Comín s’estrenen com a eurodiputats sense Junqueras

Avui assistim a un triomf de la democràcia i del dret. Un triomf parcial, incomplet, amarg, perquè d’acord amb la doctrina del mateix Tribunal de Justícia de la UE, Oriol Junqueras també hauria de ser-hi, però el Tribunal Suprem espanyol no l'hi ha permès.

Ja veuen que la política catalana s’ha convertit en un partit de bàsquet en què cada 10 segons un dels dos equips fa una cistella, i els punts van pujant al marcador amb rapidesa. Divendres el Suprem inhabilitava Torra. Ahir Sánchez va dir que pensava reunir-se amb Torra. Avui Puigdemont i Comín seuran al Parlament Europeu però el jutge Llarena ja va cursar divendres passat el suplicatori perquè la cambra europea doni permís per jutjar-los a tots dos. Per això dic que la situació recorda el marcador d’un partit de bàsquet. I així seguirem, perquè ara la interferència de la justícia en la vida política és absoluta. Per Torra i Puigdemont, però també per Pedro Sánchez. El poder judicial ho pot controlar gairebé tot.

És possible que diversos eurodiputats espanyols, amb l’ajuda de parlamentaris d’altres països, facin avui el número quan el president de la cambra, l’italià Sassoli, anunciï la incorporació dels dos nous parlamentaris. Com saben, a Espanya s’ha instal·lat el “ Puigdemont a prisión”. És una qüestió d’honor patri que Puigdemont sigui jutjat a Espanya. En aquest sentit, mirin el tuit que va fer el qui des d’aquest matí és el nou ministre espanyol de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, el novembre del 2017:


Així estem.

Vox punxa en els actes contra l’executiu de coalició

Ahir ja vam tenir l’escàndol de la ultradreta aixecant el braç a l’estil feixista a la plaça de Sant Jaume, cosa que crea l’etern problema a la democràcia de com donar joc polític dins la democràcia als que la voldrien destruir. I remarca les singularitats del cas espanyol: a Alemanya no haurien pogut anar pel carrer saludant com uns feixistes. Aquí sí. És el fruit de la cultura política que ha deixat la victòria en una guerra i 40 anys de govern dels victoriosos.

Espanya està exportant el seu problema a Europa. S’està enfrontant amb la justícia europea i està creant una tensió al Parlament Europeu. Pels carrers, la ultradreta crida amb el braç enlaire que Sánchez és un traïdor. Caldrà tota determinació política perquè la justícia i la democràcia triomfin.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.