L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El truc de màgia de Cayetana i Borrell’

El moment que ens ha tocat viure té un defecte i una virtut. El defecte és que ens té atrapats en el túnel del temps, donant voltes obsessives al reconeixement de Catalunya. I la virtut és que mai s’havia parlat tan clar.

Aquest diàleg obsessiu és propi dels problemes que no es resolen, i aquesta claredat descarnada és la que aflora quan la convivència en una relació ha arribat al cap del carrer. D’aquí una mica més de tres setmanes hi ha eleccions a Espanya i, com dèiem ahir, no hi ha cap projecte d’estabilitat possible a Espanya que no passi per reconèixer el fet que almenys la meitat dels catalans volen constituir-se en estat propi i una àmplia majoria vol ser-ne consultada.

Quina és la resposta a aquesta pretensió? La novetat d’aquesta campanya és la resposta del Partit Popular, que ha governat durant quinze anys amb Aznar i Rajoy i que ha ens llançat una candidata en paracaigudes. Per tant, el primer missatge és aquest: us venim a dir nosaltres el que farem amb vosaltres, prescindint de la vostra llengua i de qualsevol arrelament, cosa que dona la idea que el PP considera que cal evitar el contagi amb la manera catalana de veure el món i que ens fa concloure que renuncia a convèncer, ni tan sols a debatre, sinó que ve a imposar. Escoltin, sinó, aquest fragment del debat que ahir va celebrar ‘La Vanguardia’. Cayetana Álvarez de Toledo demana a l’independentisme que demani perdó, i diu que els altres són tan xenòfobs que no s’hi pot parlar de res. Un senzill exemple li desmuntarà la suposada tesi: Rufián ha recordat que l'expresident de la Generalitat José Montilla és de Còrdova, Álvarez de Toledo l'ha tallat dient que "Montilla es va fer nacionalista per ser acceptat pel sistema".

Si “Montilla és nacionalista”, que Arrimadas parli en català també deu ser un senyal de debilitat de la candidata de Ciutadans. Aquest és el nivell. Aquest és el nivell dels que s’atreveixen a parlar de xenofòbia però venen a Catalunya i no diuen ni una sola paraula en català. Aquest és el nivell d’agressivitat que mostren davant dels que no només han construït un país d’integració sinó que quan volen la independència demanen posar les urnes perquè voti tothom, els del ‘sí’ i els del ‘no’. Parlen de xenofòbia però volen tancar TV3 i arrenquen llaços. Els mateixos que envien la seva policia a pegar per votar. Els que tenen polítics en presó preventiva per delictes que no han comès. Els que tenen un president del poder judicial que afirma que el sentit últim del dret de l’Estat és la unitat d’Espanya. És clar, perquè els quadri aquest absurd han de negar que ells siguin nacionalistes. Tracten tots els catalans que no pensen com ells com uns malalts o, en el cas de persones com Montilla, com uns catalans acomplexats, la qual cosa ens porta a una reflexió final.

En aquesta campanya estem tornant a sentir que els referèndums divideixen, que està molt malament que algú ens vulgui fer triar una identitat podent ser català i espanyol alhora. L’argument no pot ser més trampós.

En primer lloc perquè si vivim al segle XXI, en una època en què fins i tot podem triar el nostre propi gènere amb independència del que portem de naixement, vejam si no podrem triar passaport. Però, sobretot, l’argument és trampós perquè està basat en un hàbil truc de màgia. El practica Cayetana però també el practica Borrell. Atenció, que ara ve el joc de mans: si Catalunya és dins d’Espanya tu et pots sentir català i espanyol. Però si Catalunya és independent ja no et pots sentir espanyol. És màgia: tu ets la mateixa persona, amb els teus sentiments, les teves llengües, la teva família, els teus afectes; ets la mateixa persona, però si Catalunya és independent –i encara que tu conservessis el teu passaport espanyol–, ale hop!, ja no ets la mateixa persona. Desapareixen els teus sentiments, les teves llengües, la teva família, els teus afectes. Esclar, t’ho diuen els que el fons t’estan dient que només hi ha una manera autèntica de ser català, que és ser com ells, uns nacionalistes espanyols.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.