L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Un nou Estatut és «pantalla passada», però quina és la pantalla del present?’

"Torra va insistir que «què ha canviat respecte al PP?» però al mateix temps afirma que ell i el seu govern no abandonaran mai «la bandera del diàleg». Perfecte. D’acord, el diàleg amb Sánchez i el PSOE és molt difícil, però és que amb el PP i Ciutadans és impossible"

Ahir el president Torra va ser rebut a Vitòria pel lehendakari Urkullu. El president basc va suggerir a Torra que aprofités les majories que hi ha actualment al Congrés de Diputats, a Madrid, (que van fer possible fer caure el govern de Rajoy i investir Sánchez) per intentar la reforma plurinacional de l’Estat, anar cap a la distensió a Catalunya, etc.

Torra proposa un front comú per l’autodeterminació a les europees

Urkullu va tenir un paper molt important ara fa un any, quan va intentar evitar el 155 a canvi que Puigdemont convoqués eleccions. No se’n va sortir perquè el govern espanyol va decidir tirar pel dret, la qual cosa té un punt d’humiliant, políticament i personalment, per a un esforç de mediació generós i dramàtic, en aquell moment. El cas és que ahir, quan Urkullu li va dir a Torra “Aprofita que governa el PSOE i que nosaltres vam fer president Sánchez”, Torra va dir que anar a buscar la plurinacionalitat de l’Estat o una reforma de l’Estatut (com la que sembla que proposarà Sánchez) és “una pantalla passada”.

Hi ha una part de raó en el que diu Torra: l’Estatut del 2006, fa dotze anys, no va ser possible perquè va ser rectificat pel Tribunal Constitucional el 2010, i  això que va sortir de Catalunya amb un consens del 90% del Parlament i que tenia la majoria per aprovar-se al Congrés de Diputats. Per tant, és inevitable sentir Sánchez parlant d’Estatut i recordar l’“apoyaré” de Zapatero, que va acabar malament. Avui, amb un Congrés de Diputats amb PP i Ciutadans que representen gairebé la meitat dels escons, una reforma constitucional per aconseguir una Espanya plurinacional no és possible (fins i tot tindria resistències dins el PSOE), i amb un Parlament on Ciutadans és el primer grup parlamentari, aconseguir un nou Estatut tampoc no és possible.

Diu el president Torra que tot això és “pantalla passada”. Com a objectiu polític polític, sí; com a realitat legal, no. El nostre ordenament jurídic penja de la Constitució espanyola i de l’Estatut de Catalunya. Per tant, més que de “pantalla passada” jo parlaria de “pantalla bloquejada”. L’autogovern de Catalunya dins d’Espanya ho té molt difícil per avançar i ho té, com estem veient, més fàcil per retrocedir.

I en el supòsit que aquesta sigui la pantalla passada, un preguntaria quina és la pantalla present i quina és la del futur. Diu Torra que “havent fet l’1 d’Octubre i la DUI, la reforma estatutària és pantalla passada”. Sí, però l’1 d’Octubre i la DUI, ¿en quin terreny ens deixen, si el referèndum no ha tingut reconeixement internacional i la DUI ha quedat alà, sense desenvolupar? ¿Cap on van el PDECat, Esquerra i la CUP, cap on van Puigdemont i Junqueras? Per exemple: Puigdemont va dir que l’única manera que fos candidat a les eleccions europees (que seran al maig, juntament amb les municipals) seria anar de número dos de Junqueras, possibilitat que desperta un entusiasme descriptible a Esquerra.

Torra va insistir ahir que no li preocupa la governabilitat a Espanya i que “què ha canviat respecte al PP?” Entenc per què ho diu, però al mateix temps afirma que ell i el seu govern no abandonaran mai “la bandera del diàleg”. Perfecte. D’acord, el diàleg amb Sánchez i el PSOE és molt difícil, però és que amb el PP i Ciutadans és impossible. ¿Com es fa compatible haver investit Sánchez amb dir que és el mateix que Rajoy? ¿És una gran oportunitat que governi el PSOE? No, per a una Espanya plurinacional, no. Tampoc per als presos, en bona part perquè això s’ho ha quedat el poder judicial.

"Cal que el sobiranisme aclareixi quines són les pantalles del present i del futur. I si la pantalla és esperar els judicis per acabar convocant eleccions, que ho diguin"

Som allà on érem: les presons, els exilis, els judicis que vindran, tot això complica molt la vida als polítics, als partits i als governs, s’entén. Però cal que el sobiranisme aclareixi quines són les pantalles del present i del futur. I si la pantalla és esperar els judicis per acabar convocant eleccions, que ho diguin, però mentrestant que procurin treballar amb el que tenen, i això ara com ara hauria de ser: la majoria al Parlament, el Govern, molta gent mobilitzable, malgrat els disgustos, i un govern espanyol menys agressiu.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

Més continguts de