L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La dissort de l'educació a Espanya'

Avui és 20 de novembre. El món celebra el Dia Mundial de la Infància. I, ironies de l’actualitat, avui és notícia l’educació a Espanya, perquè ahir el Congrés va aprovar una nova llei d’educació.

I a la portada de l’ARA ens hem trobat. Com cada any, avui a l’ARA hem confegit un diari il·lustrat per alumnes de 61 escoles, que són en aquesta llista que comença a Ripoll i Palafrugell, i passa per Cambrils, Santa Coloma de Gramenet, la Cellera de Ter, Capellades, Reus, Esparreguera, Cardedeu, Vilassar de Dalt, Sabadell, Sant Cugat, Arbúcies, Manlleu, Manresa, Tàrrega, Tordera, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Tarragona o Barcelona.

I aquesta és la portada que ens han dibuixat: “Ens estimem l’escola”, i la raó és ben clara: “Mai m’havia passat sentir la tristor de tenir l’escola tancada”.

I a l’interior, a part dels dibuixos que ens il·lustren, hi ha tot de redaccions i fins i tot algun poema, de nois i noies que ens expliquen com veuen l’escola.

Agraïm la col·laboració de les escoles, el professorat i l’alumnat en aquest diari que ja s’ha convertit un clàssic de la vida del nostre país, en una de les notícies del dia.

Aquest matí, a TV3, l'ARA s'ha convertit en una de les imatges informatives del dia. Moltes gràcies als col·legues per la seva sensibilitat. Però dèiem que, precisament avui, l’escola, l’educació, són notícia a Espanya.

Perquè ahir es va aprovar una nova llei d’educació. Es dirà llei Celaá, perquè és el nom de la ministra que la impulsa. Es va aprovar justet, justet: 177 vots a favor, només un més dels que calien (PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís), 148 en contra (PP, Cs, Vox, Coalició Canària, la CUP, el PRC, UPN i Fòrum Astúries) i 17 abstencions (JxCat, EH Bildu, BNG i Terol Existeix). I aquest és l’ambient amb què va acabar la votació, la triple dreta nacionalista espanyola crida “Llibertat”, perquè consideren que la llei exclou el castellà com a llengua vehicular, penalitza l’escola concertada i rebaixa al màxim l’exigència per passar de curs.

És veritat que el Congrés ha enterrat la llei Wert, el ministre que es va fer famós per allò “d’espanyolitzar els nens catalans”, però també és veritat que, amb un suport tan escàs, aquesta llei no podrà tenir una vida gaire llarga.

Però, a part d’això: aquesta és la vuitena llei d’educació en 43 anys de governs democràtics. Cada cinc anys i mig es canvia la llei d’educació. I, esclar, la que hi surt perdent és l’educació. Tothom fa la seva llei pensant en els seus votants, no en els alumnes, no en la societat, no en l'equilibri entre una educació que exigeixi l’esforç de l’alumne i miri de no deixar ningú enrere.

I, després, aquesta llei d’educació és l’excusa ideal perquè el PP i la dreta nacionalista espanyola en general treguin els seus al carrer. Torna el PP que recull firmes, i ho fa a costa de la llengua.

Ho fa quan tothom sap que el coneixement del castellà no està en perill a Espanya. Ni el coneixement ni l’ensenyament. En aquest sentit, cal recordar, una vegada més, que a Espanya l'única llengua obligatòria és el castellà. Constitució, article 3: “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Els sistemes d’ensenyament de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Galícia, el País Basc i Navarra ho han de tenir en compte, però després cada comunitat ha fet les seves lleis, perquè té les competències per fer-ho, i, en el cas de Catalunya, la immersió lingüística es va aprovar de manera que tothom conegués les dues llengües, però sense perdre de vista que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que viu en situació d’inferioritat legal, social, comercial, demogràfica, en comparació amb la llengua castellana.

Tot el soroll d’ahir al Congrés no es pot separar del moment polític espanyol. Que EH Bildu i ERC no presentessin cap esmena als pressupostos generals de l’Estat permetia al PSOE presumir que eren els comptes que es tramitaven amb menys vots en contra de la història. Ara bé, també comportava una derivada afegida que sabia que la dreta espanyola explotaria fins al final: la de fer ressuscitar el fantasma d’ETA. I que el govern espanyol estava entregat als independentistes.

Ja saben que això va a la carta de la dreta: quan convé tots som espanyols. Quan convé, n’hi ha alguns que menys. Dissortat país, que té un problema monumental d’atur juvenil, de domini de l’anglès, d’aprendre a aprendre, i en què cada govern fa la seva llei, tirant-se l’educació pel cap i cridant “Libertad, libertad”.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.