L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ca l'Aragonès d'Amer'

Pere Aragonès no serà investit demà president de la Generalitat. Els 32 diputats de Junts per Catalunya s’abstindran demà i la segona sessió també serà fallida.

Aquest cap de setmana hi ha hagut contactes entre els dos partits, però, com va anunciar el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en la conferència de la setmana passada, la investidura serà qüestió de dies o setmanes i, per tant, no serà demà.

¿La relació entre Esquerra i Junts resistirà aquesta segona votació d’investidura sense majoria? Quedarà tocada, però resistirà. Primer perquè Sànchez ja va dir que investiran Aragonès, que no volen eleccions, i perquè, passat l’episodi de demà, Esquerra i Junts podran arribar a un acord que faci un Govern més sòlid, entre altres raons, perquè Pere Aragonès i Elsa Artadi tenen bona relació política, fa deu anys que treballen en la mateixa àrea.

En l’entrevista que vam publicar ahir a la portaveu parlamentària de la CUP, Eulàlia Reguant, vam preguntar-li de qui pensa ella que és la responsabilitat d’aquesta oportunitat perduda de formar govern. I va contestar això:

A Esquerra també creuen que Junts tolera malament haver quedat per darrere a les eleccions i que no investir Aragonès ni a la segona és una humiliació, però conclouen, amb realisme, que un cop Junts ja els ha fet empassar dues vegades la mateixa amarga medicina ara ja tothom estarà per a l’acord. Per tant, quan seria la investidura? Qui ho sap, posin quinze dies. No sembla, a tenor del que sabem, que arribin al 26 de maig, que és quan s’esgotaria el termini de dos mesos que compta des de divendres passat. 

De la raons per no haver pactat fins ara ja ens n'han sentit a parlar: el paper que han de tenir Puigdemont i el Consell per la República, la gestió dels fons europeus... Però el factor humà i les males relacions pesen molt. Les males relacions que ja venen de Puigdemont a l’exili i Junqueras a la presó, la no investidura de Puigdemont, la retirada de l’escó a Torra... Però, com deia, hi ha el factor personal. Mirin fins a quin punt. L’exdiputat Joan Tardà va escriure un tuit, dissabte, en què hi deia:

Doncs bé, ahir a la tarda, el president Puigdemont li va contestar amb un fil de tuits que començaven dient:

I acabava dient:

Per aquí Puigdemont no hi passa, perquè a ell, que ve de família de moltes hores a l’obrador per arribar a final de mes, l’emprenya que es faci la reducció que els que venen de Convergència són els senyors i els que venen d’Esquerra són els masovers. Entre altres coses perquè, paradoxes de la vida, resulta que a Amer, precisament el poble del president Puigdemont, hi havia una fàbrica tèxtil de l’empresa IASA. IASA volia dir Industrial Aragonès, SA. L’amo es deia Josep Aragonès, l’avi de qui serà el pròxim president de la Generalitat. L’empresa va tancar el 2002 a causa de la crisi del tèxtil català, molt tocat per la competència de preus dels països asiàtics. I resulta que d’aquella fàbrica, a Amer, en deien Ca l’Aragonès.

Ja ho veuen fins on pot estar l’independentisme perdut en el seu propi laberint. Majoritari però bloquejat, autobloquejat.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.