L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Feixistes a Sant Jaume, que sigui l'última vegada'

Si ens importen la convivència, la democràcia, el prestigi de les nostres institucions i la nostra autoestima com a ciutadans i com a catalans, aquesta vegada hauria de ser l’última

3 min

Alguna cosa no funciona en el nostre ordenament quan persones amb banderes nazis es poden manifestar, protegits per la policia, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Que surtin braços aixecats i tota la simbologia que portaven.

Va passar ahir, Dia de la Constitució. No eren gaires i l’acte, un míting d’Abascal, de Vox, no va durar ni vint minuts. Però això no és consol. El feixisme va tornar a la plaça on hi ha la seu del govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Tant l’alcaldessa Colau com el conseller d’Interior Sàmper han anunciat que portaran l’acte a la Fiscalia, perquè determini si el que s’hi va veure i s’hi va sentir és constitutiu d’odi. La pregunta hauria de ser retòrica, perquè el feixisme és odi i, en aquest cas, quan venen a exhibir-se davant el Palau de la Generalitat, és odi a tot el que la institució representa. És el mateix odi amb què els nostres avis i besavis es van sentir dir “Habla en cristiano” en temps de persecució del català. Feixistes davant la Generalitat, just l’any que hem commemorat els 80 anys de l’afusellament de Lluís Companys capturat a la França dominada pels nazis i lliurat al règim de Franco perquè en fes el que volgués.

Si ens importen la convivència, la democràcia, el prestigi de les nostres institucions i la nostra autoestima com a ciutadans i com a catalans, aquesta vegada hauria de ser l’última.

No s’entén que gent així pugui manifestar-se i protegida per la policia. Alemanya i Itàlia tenen prohibit per llei l’apologia del nazisme i el feixisme, i hi ha penes de presó per a qui se salti la norma. A Espanya desenes de militars firmen cartes contra el govern i n’hi ha que parlen d’afusellar 26 milions d’espanyols i no els passa res. La diferència és clara: Hitler i Mussolini van perdre la guerra, i Franco no tan sols la va guanyar sinó que va governar durant 40 anys. I la història l’escriuen els guanyadors.

Si l’ordenament jurídic de la democràcia espanyola protegeix el dret de manifestació d’aquells que se la voldrien carregar, cal exigir als jutges i comandaments policials que enviïn les manifestacions feixistes a un polígon, a un descampat, lluny del centre de les ciutats, perquè puguem explicar als nostres fills que no podem acceptar que es manifestin entre nosaltres, normalment, aquells que neguen l’Holocaust o que no dubtarien a afusellar-nos.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats