L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El govern espanyol es pot gastar 6.000 milions en tres mesos'

El consell de ministres espanyol aprovarà avui que la benzina ens costi menys, vint cèntims menys per litre, a partir d’aquest divendres; que els lloguers no es puguin apujar més d’un 2% quan toqui revisar-los per l’IPC, i que tornin els ERTO perquè ja hi ha empreses que no poden suportar els costos de l’encariment de l’energia ni en la producció ni en la distribució. 

Aquestes mesures entraran en vigor aquest divendres i duraran fins al 30 de juny: tres mesos. El pla de xoc és ambiciós: notin que l’Estat es gastarà 6.000 milions en tres mesos en ajudes directes i rebaixes de l'impost de la llum. 

I notin, també, que se’ls gasta qui se’ls pot gastar, que és el govern de l’Estat, perquè té els diners per fer-ho o per endeutar-se i la capacitat legal per fer-ho, de manera que ara el PSOE i Unides Podem poden presumir d’haver creat un escut social contra els efectes de la guerra d’Ucraïna a les butxaques de la gent i de les empreses. Ells són els que fan la política forta, la que més pot alleugerir la càrrega dels costos desorbitats de l’energia.

Però notin, també, que aquesta despesa en tres mesos és extraordinària, en el sentit d’enorme. 6.000 milions és gairebé el pressupost del departament d’Educació per a aquest 2022. La diferència és que el pressupost d’Educació és per a un any i que aquí estem parlant de posar aquests diners per a tres mesos. 

La guerra d’Ucraïna, combinada amb dos anys de pandèmia que no s’acaba d’acabar, és una gran disrupció no només en l’economia sinó també en l’ànim col·lectiu per la gran incertesa que crea. Em deia un important empresari que ja no pot produir el que li demanen sinó el que pot amb els recursos que té, que l’actual situació és el més semblant a conduir amb llums antiboira, que avances (més lentament) però que no veus res, i que per tant no pot fer cap previsió d’inversió a un any vista perquè ves a saber com estarà d’aquí un any. Els efectes econòmics de la guerra d’Ucraïna no són només la disrupció del present sinó també la paralització del futur.

I parlant d’Educació, avui hi torna a haver vaga de mestres. I per demà també hi ha vaga convocada, després que continuï el desacord entre els sindicats i el departament. 

Els vaguistes han tallat alguns punts de les rondes i de la Gran Via, igual com els transportistes ho han estat fent aquests dies. El conseller Gonzàlez-Cambray no se’n surt, i l’escola a Catalunya no para de ser notícia cada dia. I no per les millors raons, precisament. El pitjor d’aquest conflicte és que ha entrat en una espiral de radicalització de la qual és més difícil sortir cada dia que passa. 

Bon dia.