L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Després de la manifestació dels avions i els carbassons'

Si la gent que va sortir ahir al carrer notés que el trànsit aèri té un impacte positiu en les seves vides, i que en la balança costos-beneficis pesen més els avantatges, no haurien sortit al carrer a protestar. Mentre decideixes si frenes el creixment per salvar el medi ambient, què fas amb l’economia dels treballadors i les seves famílies?

4 min

Ahir milers de persones es van manifestar contra l’ampliació de l’aeroport del Prat. Els organitzadors parlen de 90.000 persones, la policia de 10.000. Home, ja es va veure que no era una gran manifestació com les que aquest país ha vist en la seva història recent, però tant és, perquè va ser una manifestació que va revelar un estat de consciència social que ja comença a estar tan estès que ja fa sortir gent al carrer . És una suma de factors. Vejam si no me’n deixo cap i els ordeno. 

Primer, la consciència que vivim en emergència climàtica. Només cal veure els desastres climàtics que hi ha pel món i els que tenim a casa, i això provoca una alerta sobre l’augment de la contaminació. I resulta que l’aeroport, avui, contamina el doble del que contamina tota la ciutat. Per tant, un projecte que necessiti carregar-se un espai natural protegit i escàs per empitjorar la qualitat de l’aire no pot ser popular, va contra els signes dels temps.

Segon, la inversió, que és sospitosa. Sospitosa perquè mira que costa arrencar-li a l’Estat una inversió per a Catalunya i en aquesta plouen de cop 1.700 milions. I desproporcionada: tants diners per als avions transoceànics i anar en tren de Vic o Manresa a Barcelona és penós.

Aquí és on entra un dubte raonable. Malgrat tot, si fan una inversió, agafa-la. Encara que afectis un espai natural. O vindrà d’aquesta mica? O és que tots els que es van manifestar ahir són uns campions de l’ecologisme que no agafen mai el cotxe i no van en avió a Roma o París aprofitant les ofertes low cost? I encara un altre dubte: ¿no li convé a Barcelona estar al mapa de les primeres ciutats del món per la importància de les seves connectivitats?

La resposta a aquest dubte raonable divideix la gent. Perquè hi ha molta gent responsable, amoïnada pel medi ambient, que també està amoïnada per la pèrdua de negoci i de força de Barcelona i del conjunt de Catalunya. I aquests pregunten pels entremig: ¿no podem repartir el trànsit aeri amb Reus i Girona? No, no tots els vols. I la resposta és, també, que podríem augmentar el trànsit a l’aeroport de Barcelona sense tocar les pistes, però això faria més soroll a Gavà. I que els avions contaminaran menys en el futur, segur, però això encara trigarà entre deu i vint i anys. 

Per tant, tercer, a aquesta inversió se li veu el llautó: AENA, que és una companyia 51% de l’estat, pública i  49%  privada, que cotitza a borsa, ha tirat pel dret: vull més beneficis, El Prat me’ls pot donar perquè l'aeroport de Barcelona és una mina, faig una ampliació. Aena mira pel negoci. I l’Estat, que hauria de mirar per la conveniència del negoci, depèn dels dies. Primer la volia, però quan va veure que li obria una crisi de govern Sánchez la va fer retirar. O aquesta en va ser l’excusa.

Mirin, avui fa vuit dies l’ARA va publicar un informe de les deu preguntes sobre l’ampliació . Un era: “L’operació tenia sentit econòmic?” Resposta: “Més enllà de la capacitat d’atraure vols llunyans, cosa que no només afavoria el trànsit aeri sinó que podia convèncer les empreses per apostar per Catalunya, el que és cert és que el projecte d’Aena afavoria un sector econòmic, el del turisme, que està sota qüestió. Això era especialment clar a Barcelona, colpejada per la gentrificació. L’aposta aeroportuària també desafiava els principis de la descarbonització”.

O sigui, sí, amb més vols venen més ràpidament professionals de la recerca i el coneixement de tot el món, i el congrés de cardiòlegs, i els 100.000 congressistes del Mobile, però la gent sospitem, i no ens falten motius per fer-ho, que ens volen fer una inversió per continuar engreixant la vaca del turisme. No tenim res contra el turisme (qui  no ha fet turisme?) ni contra el turisme a Catalunya, perquè en viu molta gent. El problema és que una petita minoria en viu molt bé, i la majoria en malviu. O sigui, que amb aquests 1.700 milions pot passar el mateix que ja veiem que passa: que la riquesa no es reparteix. O sigui, és veritat que si no crees riquesa, negoci, no la pots repartir, però aquí el turisme crea molta riquesa i molta feina, però mal pagada. Mirin com ho va dir la filòsofa Marina Garcés, ahir, a la manifestació: 

És el que diu l’economista Miquel Puig en aquest llibre que acaba de publicar, Els salaris de la Ira, l'empobriment de molts amenaça la democràcia de tots. Si la gent que va sortir ahir al carrer notés que el trànsit aeri té un impacte positiu en les seves vides, i que en la balança costos-beneficis pesen més els avantatges, no haurien sortit al carrer a protestar. Si només uns guanyen diners, no poden esperar la comprensió de tothom. Tinguem-ho present. 

L’ampliació del Prat és un assumpte complex, al qual hem d’afegir que tot ho decideix Madrid i que el nostre Govern no té una posició clara. I així et passen per sobre els del sí a qualsevol inversió i els del no a tot. I llavors, mentre decideixes si frenes el creixement per salvar el medi ambient, què fas amb l’economia dels treballadors i les seves famílies?

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats