Economia 19/09/2021

Milers de persones clamen a Barcelona contra la (fallida) ampliació del Prat

La protesta defensa, a més de la Ricarda, un canvi de model econòmic i social

4 min
Manifestació pels carrers de Barcelona contra l'ampliació de l'aeroport del Prat

Barcelona"Més carabassons i menys avions". Aquesta frase de Sara Mingorría, de Zeroport, resumeix l'esperit de la manifestació d'aquest diumenge a Barcelona contra l'ampliació de l'aeroport del Prat, en què han participat milers de persones —10.000 segons la Guàrdia Urbana i 90.000 segons els organitzadors—. La protesta s'ha dividit en tres blocs, sota els lemes "Justícia climàtica i ambiental", "Vides dignes" i "Defensa del territori".

La manifestació la convocaven un centenar d'entitats contràries al projecte d'Aena —en principi fallit, tot i que els organitzadors de la protesta no se'n refien i pensen que es pot reprendre— que preveia invertir 1.700 milions d'euros en l'ampliació de la infraestructura. Una ampliació que incloïa allargar la pista més pròxima al mar en direcció est, cosa que afectaria l'espai natural de la Ricarda. El projecte també preveia la construcció d'una terminal satèl·lit.

La manifestació, després de l'anunciada renúncia del govern espanyol a tirar endavant el projecte, s'ha convertit en una festa amb participació de persones de totes les edats, arribades de mitja Catalunya en les més de 40 columnes que s'havien programat. L'acte s'ha centrat en la defensa de la sostenibilitat i, fins i tot, el decreixement. "Cal repensar col·lectivament el model econòmic, social i ecològic" era la conclusió de Mingorría en l'últim parlament abans de l'actuació de Macaco que ha posat fi a l'acte.

La manifestació, que ha aplegat milers de persones, s'ha dividit en tres trams i ha sigut estàtica per seguir les normes contra el coronavirus. Els manifestants portaven multitud de pancartes amb lemes com "Estem en emergència climàtica", "L'única solució és el decreixement" o "Natura sí, aeroport no", entre d'altres. Els pagesos del delta s'han desplaçat des del Prat fins a Barcelona fent una tractorada.

L'acte s'ha iniciat amb una actuació dalt de l'escenari de la cantautora del Prat de Llobregat Sílvia Comes, i després han pres la paraula els representants d'algunes de les entitats convocants. Entre els que s'han adreçat als assistents hi havia la filòsofa Marina Garcés, que no ha estalviat crítiques als polítics, als quals ha agraït, entre aplaudiments, que no hagin anat a la manifestació. Garcés ha defensat que la mobilització no era només contra l'ampliació de l'aeroport, sinó una mostra de la lluita de classes. "És una guerra entre classes socials i els seus interessos -ha dit, i ha afegit-: No a l'ampliació de l'aeroport perquè diem prou a la destrucció de la vida".

També han passat per l'escenari la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo, que ha dit que el problema "no és només aquest aeroport, sinó que es tracta de l'emergència climàtica", així com Germán Domínguez, d'Unió de Pagesos, que ha denunciat que la pagesia està en contra de ser "la moneda de canvi de projectes faraònics" i ha defensat el parc agrari del Baix Llobregat. "Sense pagesia no hi ha vida", ha conclòs. També hi ha hagut parlaments de representants d'altres entitats del Baix Llobregat, així com d'altres punts de Catalunya.

Presència política

Malgrat que el govern espanyol va desestimar l’ampliació pactada el 2 d'agost arran de les diferències sobre el projecte en el si del Govern -i així ho va ratificar dimecres el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, després de la reunió de la taula de diàleg-, el cert és que dins de l'executiu central les posicions tampoc eren precisament una pinya. La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, d'Unides Podem, va participar en una visita a la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, cosa que deixava palesa la seva oposició a l'ampliació.

Les entitats convocants de la manifestació, malgrat la trencadissa entre els governs que ha fet aparcar el projecte, van decidir mantenir la mobilització per expressar el seu rebuig i deixar clar que hi estaran en contra ara i en el futur. A la manifestació, al final, no hi ha hagut representants del Govern, però sí alguns membres d'ERC (principal partit de l'executiu) i representants d'altres forces, com la CUP i En Comú Podem, que forma part del govern espanyol tot i que volia impulsar l'ampliació de la mà de l'empresa Aena. Entre els assistents s'ha pogut veure Raül Romeva (ERC), Jéssica Albiach (En Comú Podem) o Eulàlia Reguant (CUP).

També hi havia un grup contrari a l'aeroport de Sabadell, així com representants de les zones dels aeroports de Reus i Girona. I entre les pancartes, a banda de la defensa de la Ricarda, moltes referències contra Aena (l'empresa gestora dels aeroports espanyols participada majoritàriament per l'Estat i que presideix el socialista Maurici Lucena) i per extensió contra el capitalisme i l'Íbex-35.

Maria Garcia, portaveu de Zeroport, ha deixat clar que el debat va més enllà de "la Ricarda sí o la Ricarda no", i que s'ha de tenir en compte l'impacte de l'ampliació sobre el delta del Llobregat en un context d'emergència climàtica i amb un model turístic que "només respon a l'interès dels fons d'inversió, immobiliaris i del turisme". D'aquí que moltes de les reivindicacions hagin passat també per la defensa dels trens nocturns per suprimir vols i la millora del servei de rodalies. Alguns dels organitzadors també demanaven que el Govern compri la Ricarda per blindar-ne la protecció, el dia que El Periódico publica que la família Bertrand, que n'és la propietària, estaria disposada a vendre aquests terrenys a Aena.

Zeroport: "Aena busca resoldre el seu problema comptable"

Zeroport també acusa Aena de voler dur a terme aquesta inversió amb l'objectiu de "resoldre el seu problema comptable" partint d'uns càlculs estimats de trànsit de viatgers que són impossibles, i adverteix que si les previsions no es compleixen i no s'assoleixen els 70 milions de passatgers, les pèrdues aniran a compte dels pressupostos generals de l'Estat. "Com altres vegades, pagarem entre tots unes infraestructures innecessàries", ha dit Garcia.

Aena defensava que l'ampliació, segons un informe del departament d'Economia Aplicada de la UB, faria créixer un 68,2% la facturació, fins als 56.660 milions d'euros, i incrementaria la contribució al PIB català més de dos punts, del 6,8% al 8,9%, uns 5.000 milions d'euros anuals. A més, l'ocupació directa creixeria en 83.080 persones, fins a un total de 364.000.

stats