L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pedro Sánchez, paraules d'amor'

El discurs de Pedro Sánchez al Liceu ha estat ple de bones paraules i de bones intencions. I encara diré més: ha estat el discurs d’un polític ambiciós. Allà on alguns li diuen que amb els indults als independentistes catalans perdrà les eleccions, Sánchez ha contestat avui dient que dues tasses, que els indults són una ocasió magnífica per refundar la democràcia espanyola i el pacte constitucional de 1978. Ara, des de la perspectiva catalana, si la refundació de la democràcia no preveu un instrument tan democràtic com un referèndum, aleshores serà una refundació molt discreta. L’acte ha anat així: A Sánchez l’han rebut manifestants demanant l’amnistia que s’havien congregat a les immediacions del Liceu, a la Rambla. Dins del teatre, només la platea estava ocupada, i ha calgut cridar reforços per acabar-la d’omplir. Com és sabut, el Govern no hi ha anat: el president Aragonès era a Amposta.

Sánchez ha començat i ha acabat utilitzant els símbols de l'adversari, i ha citat el poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol, però no el “tot està per fer i tot és possible” sinó el “som on som; més val saber-ho i dir-ho”. Però això no li ha estalviat una interrupció just quan anunciava que demà el consell de ministres aprovarà els indults.

Com els deia, Sánchez ha farcit els seu discurs de paraules nobles. Les que més ha utilitzat han estat convivència, retrobament i concòrdia, però també han sonat renovació, reconciliació, reconstrucció, recomençar, entesa, trobada, respecte i afecte. I en canvi, i amb bon criteri, s’ha estalviat magnanimitat.

S’ha adreçat als espanyols que no volen els indults per recordar-los que són constitucionals però que, sobretot, faran sortir de la presó líders que han tingut al darrere milions de persones. 

Pedro Sánchez: “És un missatge sobretot per a milers de persones que els van recolzar i que els continuen recolzant i que se senten solidàries amb el seu destí, però també és un missatge per als milers de persones que van discrepar de la seva conducta però que estimen suficient el càstig que han rebut. Amb aquest acte traiem materialment nou persones de la presó però sumem, simbòlicament, milions de persones a la convivència”. 

Sánchez ha volgut recordar que ell és d’un partit i d’un govern que “creu genuïnament” en la unitat d’Espanya, i ha admès que els indults només són un primer pas. Bé. I llavors ha fet una pregunta pertinent: si són un primer pas, ¿en quina direcció ens porta? I aleshores la resposta ha fet curt: A l’amnistia? Al referèndum d’independència? No, a “un nou projecte d’Espanya”, a una refundació de la democràcia espanyola basada en l’esperit de la Constitució de 1978. Aquí és on el joc de mans li ha caigut a terra, perquè si tant vol despetrificar la democràcia espanyola, que negociï un referèndum que ha estat possible al Regne Unit o al Canadà. Passo per alt que a Espanya no hi ha cap majoria per reformar la Constitució en un sentit de reconeixement efectiu de la plurinacionalitat, però pensar que a partir dels indults avançarem cap a una Espanya més inclusiva és un desig que ara mateix no es veu com es pot materialitzar.

I al final ha tornat al “som on som” i ha acabat amb paraules d’amor. “Som on som, demà canviarem la vida de nou persones".

Millor sentir-se dir “Us estimem” que sentir-se dir “¡A por ellos!”, però ja fa temps que coneixem la vocació del PSOE de fer de poli bo. Si aquestes paraules de bona voluntat -més encara, aquestes paraules d’amor- no van recolzades en fets (exiliats, encausats, perseguits pel Tribunal de Comptes), el que avui Sánchez ha vingut a oferir a Barcelona quedarà afegit a la llista de promeses incomplertes.  

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia del covid-19, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.