L'anàlisi d'Antoni Bassas: «'¡A por ellos!', els catalanoparlants»
Aragonès ha de convertir la lluita pel català en un dels seus centres d’actuació. Ha d’assegurar el màxim consens possible en la defensa del català, mostrar que no és una ceba de l’independentisme sinó de la majoria del país, i això vol dir incloure-hi el PSC
El conseller d’Educació ha visitat aquest matí l’escola de Canet de Mar on el TSJC obliga des d’avui a fer el 25% de les hores de P5 en castellà a petició d’una família que va demanar que fessin en castellà la meitat de les hores.
Com deuen recordar, això coincideix amb el moment en què el Tribunal Suprem va confirmar una sentència del TSJC del 2020 en la qual obligava les escoles catalanes a oferir el 25% de les classes en castellà. Arran de la sentència del Suprem, el Govern va enviar una carta a les escoles dient-los que no havien de fer cas als tribunals espanyols i no cedir davant del castellà.
Aquesta instrucció està molt bé de dir i serà més o menys fàcil de complir allà on les famílies no vulguin acceptar la imposició del 25% que fan els jutges; tot i això, l’Estat té la capacitat de collar els funcionaris (com hem vist repetidament aquests anys) i per tant els directors i els inspectors poden acabar suportant una pressió important. Això sense comptar que partits i entitats nacionalistes espanyoles treballaran per sembrar la discòrdia i incitar famílies a seguir el camí de la de Canet.
El moment és greu, gairebé fundacional per a la política catalana i, el que és més important, per a l’escola i per a la llengua.
Per a la política perquè es pot arribar a trencar definitivament el respecte que fins i tot el Tribunal Constitucional va mostrar per la immersió. Però avui la dreta espanyola se sent més valenta, fins i tot per anar pel món com Pablo Casado, que compara pomes amb peres.
La resposta és fàcil: vostè parla en castellà amb els presidents d’Amèrica perquè aquelles terres van ser conquerides per Castella. Vostè menysprea el fet que al territori que avui es diu Espanya es parlen altres llengües, i ho fa des del supremacisme lingüístic monolingüe que li és habitual a vostè i a la seva família política, que ve del franquisme (i va a misses per Franco).
Deia que la situació és greu: què hi fa un jutge decidint en quina llengua es donen les classes a Catalunya? Com la pulsió nacionalista castellanitzant busca i força totes les escletxes que pot per minoritzar el català, una llengua en inferioritat davant el castellà, que ni està prohibit ni està en perill.
La resposta a aquesta nova ofensiva nacionalista ha d’estar a l'altura. A l’altura vol dir que el president Pere Aragonès ha de convertir la lluita pel català en un dels seus centres d’actuació. Ha d’assegurar el màxim consens possible en la defensa del català, mostrar que no és una ceba de l’independentisme sinó de la majoria del país, i això vol dir incloure-hi el PSC, que històricament tant va tenir a veure amb la immersió, a través de Marta Mata. Amb el PSC i els Comuns, la immersió té un suport del 83% del Parlament.
I en paral·lel, cal la contribució dels catalanoparlants. En un món ideal no caldria, però no cal que els expliqui en quin món vivim, oi? Hi ha una manifestació convocada a Barcelona el dissabte 18 de desembre a les 10 del matí per Som Escola, però sobretot hi ha convocat el plebiscit de cada dia, el de l’ús, el de la transmissió oral, el de la naturalitat, el del dret, el de ser o no ser, que és per això que ataquen el català, no perquè els importi l’educació. Nosaltres mateixos.
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.
