L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fins i tot al TC hi ha qui creu que no va ser sedició'

No, la feina del Suprem no va ser impecable, com revela el vot particular que ahir es va conèixer, elaborat pel magistrat del TC Ramón Sáez. És el que va absoldre el major Trapero en el mateix cas pel qual el tribunal presidit per Marchena va condemnar els presos polítics

3 min

Ahir vam connectar amb l’enviada especial de l’ARA a Ucraïna, Mònica Bernabé, que acabava de tornar de Butxa, i quan li vam preguntar per això que diu Putin, que les matances de civils són un muntatge ucraïnès, no va dubtar: "La ciutat està tan summament devastada que és impossible que sigui un muntatge". La seva afirmació té el valor definitiu de la periodista experimentada que és allà i que ho ha vist, com el cotxe metrallat que encara portava "tot de rètols amb la paraula nens ben gran". 

La Mònica ha continuat el seu reportatge sobre Butxa, avui . Me n’estalvio els detalls, però el que li han explicat els supervivents justifica les afirmacions que Zelenski va fer ahir a l’ONU, que va parlar de violacions, tortures, desmembraments, trets al clatell, i els va etzibar: “Si el Consell de Seguretat no aconsegueix fer responsable Rússia, demostrarà que és un organisme inútil. Estan disposats a tancar l’ONU?  Creuen que el temps del dret internacional ha acabat? Doncs si la resposta és no, han d’actuar immediatament”.

El món travessa per un moment molt perillós, i alhora, creix la consciència sobre la necessitat que les institucions que han de garantir el dret siguin efectives i no decoratives.

A un nivell molt menys dramàtic, però molt més pròxim per a nosaltres, ahir es va discutir de dret a Europa, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobre les euroordres del jutge Llarena i la negativa de Bèlgica a complir-les.

La crònica a Luxemburg de la Júlia Manresa Nogueras explica que aquesta vegada la Comissió Europea va donar suport a Espanya tot dient que “no hi ha cap problema sistèmic d’estat de dret a Espanya”. El fiscal Cadena, integrant de l’equip espanyol, juntament amb l’advocacia de l’estat i Vox, va dir que el risc de vulneració de drets fonamentals de Puigdemont, Comín o Ponsatí no existeix perquè els presos polítics condemnats amb anterioritat en el mateix cas han vist completament respectats els seus drets”.

O no, fiscal Cadena. Els van acusar de rebel·lió sense que hi hagués hagut violència ni armes, i els van acabar condemnant per sedició, que els especialistes no veien per enlloc, i els van imposar unes penes que el Consell d’Europa va posar en un mateix informe que Turquia, on parlava d’"el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya".

Per no parlar del fet que els òrgans de govern dels jutges fa anys que tenen el mandat caducat (perquè el PP els vol seguir controlant per la porta del darrere, que va dir un senador), cosa que va comportar que Espanya caigués de democràcia plena a democràcia defectuosa en la simbòlica classificació de The Economist.

No, la feina del Suprem no va ser impecable, com revela el vot particular que ahir es va conèixer, elaborat pel magistrat del TC Ramón Sáez. Recordaran que el TC ha rebutjat els recursos dels presos a la sentència, però aquest magistrat no hi està d’acord . Sáez és un jutge brillant, número u en exàmens quan l’alumne no posava el nom per estar segur de la imparcialitat de la nota, però noi, quan havia de passar proves en què se sabia que era ell, sempre hi havia una pega que li impedia entrar al Suprem. És el que va absoldre el major Trapero en el mateix cas que el tribunal presidit per Marchena va condemnar els presos polítics. Ara és al Constitucional, hi va entrar a proposta del PSOE I Unides Podem i diu que a la sentència del Suprem “es recullen enunciats que estan carregats de valoracions i opinions [...] que, com ja se sap, no poden funcionar com a referent empíric del judici, perquè estan mancats de valor i veritat i no tenen aptitud per ser objecte de verificació”. Critica que amb una sola declaració d’un testimoni n’hi hagués prou per concloure que el que va passar el 20 de setembre a Economia fos sedició, i diu que la sentència és molt imprecisa. La tenen explicada en aquesta crònica des de Madrid. El que diu aquest jutge servirà de molt a les defenses dels presos polítics quan el cas es vegi a Estrasburg.

¿No hi ha cap problema sistèmic d'estat de dret a Espanya? Responia Boye: fins que la justícia espanyola ha de jutjar casos referits a la minoria nacional catalana.

Bon dia.

stats